INTERNACIONALITZACIÓBorrell talla amb irritació manifesta una entrevista a la televisió alemanya

El darrer incident provocat pel ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha escandalitzat tota mena d'observadors. El cap de la diplomàcia espanyola es va aixecar al mig d'una entrevista de la televisió pública alemanya Deutsche Welle quan el periodista Tim Sebastian li preguntava per una possible reforma de la Constitució, a propòsit d'una dada del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Sebastian va assenyalar que el 70 per cent de la ciutadania de l'Estat espanyol desitja una reforma constitucional i el ministre no només el va acusar de mentir sinó que va interrompre l'entrevista en aquest punt i va exigir que s'aturés l'enregistrament. 

Després, aconsellat pel seu equip, va seure de nou al set de l'entrevista però no va deixar de manifestar la seva disconformitat amb les preguntes que li feia Sebastian, a qui va intentar desqualificar en tot moment.

La primera recriminació li va fer quan Sebastian li va posar sobre la taula l'empresonament preventiu dels dirigents processats pel Tribunal Suprem, i més en concret, per la situació de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la presumpció d'innocència.

Era en el minut quatre de l'entrevista i Borrell ja va amenaçar amb aixecar-se. "Si segueix així, paro. M'ha entès? M'està entrevistant. Vostè no és un policia. No sóc objecte d'investigació per la seva part", va etzibar el ministre al periodista del programa DW Conflict Zone.

Quan el programa va finalitzar, Borrell va tornar a recriminar a Tim Sebastian la manera d'entrevistar-lo. El periodista li va contestar que no estava en aquell lloc per fer les preguntes que l'entrevistat volia.

Imatge exterior de la justícia i la diplomàcia espanyoles

La internacionalització del conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha vist agreujat en els darrers dies com a conseqüència de la intervenció de la magistratura del Suprem sobre la presència d'experts estrangers com a testimonis en el judici contra governants i dirigents catalans i la crida de 41 senadors francesos en favor del respecte dels drets fonamentals a Catalunya.

Durant el judici ha cridat l'atenció durant les últimes hores l'actitud de la fiscal Consuelo Madrigal i la del propi president de la Sala del Suprem

La fiscal va demanar la desqualificació del dirigent socialista alemany, Felix von Grünberg, present a Catalunya durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, a la consulta de l 9 de novembre del 2014 i a les eleccions del 27-S.

El jutge Marchena va impedir que els advocats defensors preguntessin a una experta neozelandesa, Helena Catt, sobre vulneracions de Drets Humans a Catalunya.

Les pressions de la diplomàcia espanyola sobre instàncies polítiques franceses, a més d'una protesta del Consell General del Poder Judicial contra el manifest dels 41 senadors del país veí han resultat especialment cridaneres.

El rebuig del propi Josep Borrell a la declaració del president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, en la qual va assenyalar la necessitat que Espanya demanés disculpes pels crims comesos contra els pobles originaris mexicans, també ha posat en qüestió la gestió de l'actual cap de la diplomàcia espanyola.

El president exiliat Carles Puigdemont ho ha remarcat d'aquesta manera a xarxes socials.