Trump s'enfronta al repte de desplegar soldats a l'Orient Mitjà en un clar desafiament a la seva base electoral

En les primeres hores posteriors a l'atac aeri conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran, Donald Trump va trencar un tabú per a molts presidents: no descartava posar botes nord-americanes al terreny si fos necessari. Un mes després de fer aquesta afirmació, la possibilitat ja no és retòrica, sinó real: el Pentàgon ha mobilitzat a la regió dues unitats de marines MEU, amb uns 2.200 efectius cadascuna, i els paracaigudistes de la 82a Divisió Aerotransportada. No és el mateix enviar a Orient Mitjà portaavions i vaixells destructors, que enviar tropes especialitzades en atacs terrestres.

Mike Prysner, veterà de la guerra d'Iraq i activista per l'objecció de consciència, és més directe: "Sincerament, això em recorda molt a la invasió de l'Iraq". Segons explica a Público, els últims moviments de tropes busquen preparar un desplegament. "No vol dir que una invasió terrestre sigui inevitable, sinó que és una contingència real. El president ha dit que vol tenir l'opció d'envair, i el Pentàgon ho ha preparat tot. Si ell pren la decisió, poden executar una invasió immediatament, amb planificació i forces ja posicionades. No vol dir que hagi de passar; només que han fet enormes preparatius perquè sigui una opció disponible en qualsevol moment", assenyala.

El moviment de tropes es produeix al mateix temps que el president nord-americà assegura que està negociant amb l'Iran. Aquest dijous a la tarda, Trump tornava a ampliar el termini del seu ultimàtum energètic: els atacs a les infraestructures elèctriques del règim quedaven postergats fins al proper 6 d'abril a les vuit del vespre. La situació actual amenaça de convertir-se en un déjà vu cínic. Fa un mes, el gendre del president, Jared Kushner, i l'enviat especial Steve Witkoff, eren a Suïssa negociant amb els iranians sobre el programa nuclear, mentre els portaavions Abraham Lincoln i Gerald Ford acabaven de prendre posicions al mar Aràbic.

Els atacs a les infraestructures elèctriques del règim quedaven postergats fins al pròxim 6 d'abril

El president va estar un mes i mig llançant missatges contradictoris contra el règim, mentre aprofitava per anar construint el desplegament militar que després faria servir per atacar l'Iran el 28 de febrer. Els aiatol·làs tenen pocs incentius per creure en Washington com a interlocutor fiable. Teheran ha estat negant qualsevol tipus de negociació, encara que va rebutjar el pla de pau presentat a través del Pakistan.

L'enrocament de l'Iran en la seva posició torna a reflectir l'asimetria del tauler: per als aiatol·làs, no perdre és ja una victòria. En canvi, per a Trump, tot el que no sigui una victòria explícita podrà ser ja llegit com una derrota. Paradoxalment, Teheran ha vist com la guerra li ha reportat alguns beneficis estratègics que d'una altra manera serien impensables. El bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial, i els atacs a les refineries del Golf han generat tal estrès econòmic que els Estats Units han aixecat temporalment algunes sancions al petroli iranià.

Amb aquest patró, el que estan veient els aiatol·làs és que escalar la guerra pot conduir Trump a adoptar mesures extremes que els beneficiïn. El règim manté tancat l'estret d'Ormuz i no només danya el seu enemic, sinó que a més capitalitza la situació. El bloqueig d'aquest pas marítim ha disparat el barril de Brent fins a màxims de 115 dòlars, xifres que no es veien des del 2022, quan va començar la guerra d'Ucraïna. I aquests números ja han estat suavitzats per l'alliberament de reserves de petroli, de manera que podrien ser molt pitjors.

La reserva estratègica de barrils dels EUA arribarà al seu nivell més baix des del 1982

Els Estats Units han alliberat 172 milions de barrils de la Reserva Estratègica de Petroli dels Estats Units. L'alliberament de petroli, que ja es va iniciar la setmana passada i s'allargarà durant 120 dies, deixarà les reserves del país en uns 243 milions de barrils, un 41% menys que els 415 milions actuals. Això farà que la reserva estratègica arribi al seu nivell més baix des del 1982, segons les dades del departament d'Energia. Si la Casa Blanca contemplava aquest fet abans de l'inici del conflicte, no se sap. Encara que l'avís del Pentàgon sobre com una guerra amb l'Iran consumirà encara més el minvat arsenal de munició de l'exèrcit dels EUA, no va acovardir Trump.

La campanya ja ha obligat a mobilitzar a la regió el sistema de defensa antiaeri THAAD que hi havia a Corea del Sud, i la factura militar no fa més que pujar. Tan sols en els dos primers dies de guerra, l'exèrcit ha gastat 5.600 milions de dòlars en munició.

Malgrat això, i que atacar Teheran ha suposat trencar amb la seva promesa electoral de no involucrar el país en conflictes exteriors, les bases MAGA segueixen donant suport al president. Un nou sondeig realitzat per Ipsos entre el 12 i el 14 de març destaca que un 76% dels votants de Trump el 2024 dona suport a la guerra. A més, un 71% diu que el seu suport segueix sent el mateix que en el primer dia tot i la dilatació del conflicte. L'única qüestió que sembla ser un punt d'inflexió és la qüestió d'enviar tropes. Un 58% hi està en contra. Ara, el president acaricia aquesta possibilitat mentre els soldats van arribant a l'Orient Mitjà. Aquest divendres s'esperava que arribessin els 2.200 marines de USS Tripoli, i els que van a bord de l'USS Boxer encara trigaran unes setmanes. La divisió de paracaigudistes d'elit està a punt per actuar en un lapse de 18 hores des que se'ls activa.