Trump recula tard: els efectes de la guerra de l'Iran se sumaran als dels aranzels amb càrrec a la butxaca dels nord-americans

La guerra de l'Iran ha deixat de resultar tan llunyana per als nord-americans en el moment en què han anat a posar gasolina. Les taquicàrdiques pujades del barril de cru arran dels atacs de la setmana passada al jaciment de gas més gran del món i a les refineries del Golf han estat prou eloqüents perquè Donald Trump comenci a recular. Aquest dilluns el president nord-americà ha anunciat que el seu equip ja està negociant amb Teheran, encara que el règim ho nega. Però finalitzar el conflicte no implicarà automàticament que se solucioni el dany econòmic.

Un dels grans disruptors del mercat energètic ha estat el bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on passava el 20% del flux de petroli mundial fins que el 28 de febrer Israel i els EUA van atacar l'Iran. A causa del tancament, el preu del barril de Brent no ha fet més que pujar fins a arribar a pics de 115 dòlars.

Els analistes de la consultora energètica Wood Mackenzie ja han advertit que arribar a veure 200 dòlars per cada barril de cru no és inimaginable aquest 2026, enfront dels 73 dòlars que costaven abans de la guerra. El problema amb el petroli és que genera una espiral que acaba impactant directament en els consumidors. De moment, on més ho han notat els nord-americans és a l'hora de repostar. El preu de la gasolina als EUA ha passat de costar al voltant de tres dòlars el galó (uns 3,7 litres) a disparar-se fins a 3,79 dòlars. Un preu que, fins i tot, podria arribar a semblar barat davant les previsions dels analistes que projecten una crescuda fins a cinc dòlars per galó.

El carburant per a avions és encara més sensible a les pujades del barril de Brent que la gasolina per a cotxes. Això significa que el tràfic de mercaderies de qualsevol tipus també ja està augmentant en cost, cosa que en breu podria veure's reflectit ja en el supermercat o qualsevol botiga. Encara que els nord-americans segueixen notant un encariment del cost de vida, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, explicava dimecres passat que havien decidit congelar els tipus d'interès perquè encara s'ha de veure com afecta "el xoc petrolier" la inflació.

Powell remarcava que l'augment del cost de la vida que pateixen els ciutadans té encara més a veure amb els aranzels que amb la guerra de l'Iran. L'efecte del conflicte no ha acabat d'aterrar, ni molt menys. Mentrestant, els impostos a les importacions es van fent cada vegada més perceptibles a mesura que les companyies van esgotant les existències que havien acumulat abans que entressin en vigor els gravàmens, amb l'objectiu d'evitar una pujada dràstica dels preus.

Per tant, encara que s'aconseguís reobrir l'estret d'Ormuz, l'ona expansiva de totes aquestes setmanes amb el flux de petroli interromput es continuaria notant al mercat. Per no esmentar que segurament tornar a navegar per aquest coll d'ampolla marítim serà percebut amb més riscos per a les asseguradores, el que es podria traduir en un augment dels costos per a les companyies, que també es reflectiria en el preu final del consumidor.

L'altre gran disruptor, que està provocant encara més preocupació als analistes, és el dany a les refineries del Golf. S'ha passat de calcular quant durarà la guerra, a quant es trigarà a reparar les infraestructures danyades en l'última onada d'atacs.

Qatar, Kuwait, Emirats Àrabs i Aràbia Saudita encara estan rebuscant entre la runa per dur a terme un balanç de danys real. De moment, ja se sap que l'atac a la central qatariana de gas liquat de Ras Laffan ha reduït un 17% la capacitat d'exportació de gas natural liquat del país. Per si sola, Ras Laffan produïa prop del 20% del subministrament mundial de gas natural liquat i era clau per respondre a la demanda del mercat europeu i asiàtic. QatarEnergy ja calcula que es trigaran entre tres i cinc anys a reparar per complet la instal·lació i que anualment tindrà un cost de 20.000 milions de dòlars en pèrdues.

Tot i així, en aquest context sí que sembla que hi ha un clar guanyador: les companyies exportadores de gas nord-americanes. Amb les instal·lacions del Golf danyades, l'Àsia està buscant alternatives on comprar gas i una d'aquestes alternatives és els EUA. El secretari de l'Interior, Doug Burgum, així ho deia la setmana passada a Tòquio, on va anunciar acords energètics per valor de 57.000 milions de dòlars amb proveïdors asiàtics: "Necessitem vendre energia als nostres amics i aliats perquè no hagin de comprar-la als nostres adversaris".

A causa que la capacitat d'exportació de gas dels EUA a curt termini és limitada, aquests carregaments s'han venut a un preu superior, el que promet beneficis per a les gasístiques americanes com Cheniere i Venture Global. A la borsa, les seves cotitzacions ja s'han disparat.