Trump va posar els llatins en el punt de mira i ara el seu vot pot ser decisiu en les 'midterms'

Els llatins s'han convertit en un dels grups amb més pes per inclinar la balança electoral als Estats Units. El pes demogràfic dels votants llatins es va consolidar a principis del 2020, sent claus perquè Joe Biden s'imposés a Donald Trump, i en les presidencials del 2024 va passar el mateix: el vot llatí va ser crucial perquè el republicà pogués tornar a la Casa Blanca. I en aquests comicis no és diferent; el que sí que ha canviat és la visió de la comunitat sobre el republicà.

El 2024, els llatins ja representaven el 14,7% (36,2 milions) de tot l'electorat als Estats Units, segons el Pew Research Center, que destacava el ràpid ritme de creixement d'aquest grup. El centre estimava que cada any, al voltant d'1,4 milions de llatins als EUA adquireixen el dret al vot. L'altre element que ha convertit els llatins en un grup amb tant pes és la seva elevada presència en estats clau com Califòrnia, Arizona, Texas o Florida.

Per a aquestes midterms, els votants d'origen hispà representen al voltant del 20% de l'electorat registrat en gairebé dues dotzenes de conteses electorals molt renyides a la Cambra de Representants a Arizona, Califòrnia, Colorado, Florida, Pensilvania i Texas, així com en altres estats, segons les últimes projeccions de The New York Times. Els votants llatins també podrien ser decisius en diverses eleccions al Senat, incloent-hi Texas, on els republicans van aconseguir avenços històrics dins de la comunitat hispana en les dues últimes eleccions. A Iowa i Kansas, els altres dos bastions republicans que Kansas crucials en la contesa per determinar el control del Senat, els votants hispans també podrien jugar un paper crucial.

El grup, que històricament ha tendit a votar a favor dels demòcrates, va fer un gir quan el 2024 va decidir donar suport a Trump. Fa dos anys, el republicà comptava amb el suport del 44% dels votants llatins, segons Times Votes Trends. Finalment, les projeccions es van traduir en un 42% dels llatins votant per ell, una xifra que fins i tot va superar la de George W. Bush el 2004 amb aquest mateix grup.

La qüestió no va ser que Trump obtingués més vots que la seva rival demòcrata Kamala Harris –que es va emportar el 56%–, sinó que va aconseguir ampliar amb escreix el marge dins d'aquest mateix grup, mentre que els demòcrates van patir una baixada.

En aquestes midterms, aquesta tendència es reverteix en la intenció de vot dels llatins. Les batudes de l'ICE i la campanya de terror contra la comunitat llatina liderada per Trump han fet forat a la comunitat: ja sigui canviant la intenció de vot o bé mobilitzant els llatins que el 2024 no volien votar republicà, però estaven decebuts amb els demòcrates.

Dins dels llatins que no van votar el 2024, un 47% diu ara que votaria per un candidat demòcrata a les legislatives, mentre que només un 18% ho faria per un republicà, segons l'última enquesta del Pew Research Center. De fet, una cosa que destaca el sondeig és que, en comparació amb 2022, els llatins que s'identifiquen com a demòcrates estan molt més mobilitzats que els que s'identifiquen com a republicans. El 77% dels llatins que estan registrats com a demòcrates creuen que és molt important qui guanyi el control del Congrés en aquestes midterms, enfront del 58% del 2022.

Entre els llatins que el 2024 van votar per Trump, al principi del seu mandat, un 93% va aprovar com el president estava gestionant el seu govern. Un percentatge que ha caigut fins al 57% a les portes de les legislatives. El terror de l'ICE ha contribuït en gran part a aquesta desafecció: un 30% dels votants llatins que van donar suport a Trump el 2024 diuen que el president ha anat massa lluny.

Encara que un altre element que també pesa és el cost de vida: la percepció de l'economia sota el segon mandat de Trump ha empitjorat entre els votants llatins. A l'inici d'any, un 57% encara considerava que la gestió econòmica estava anant bé, però la xifra ja s'ha desplomat fins al 34%.