Trump posa preu a Groenlàndia: d'on surt la xifra de 700.000 milions de dòlars per comprar l'illa més gran del món?

Ni una invasió, ni una ocupació, ni tan sols l'ús de la força militar: el voraç anhel de Donald Trump per fer-se amb Groenlàndia podria concretar-se en una operació de compravenda. De moment no és més que una possibilitat força remota i és probable que ni tan sols tiri endavant atès el tarannà del personatge, sempre imprevisible, però la Casa Blanca ja ha posat preu a l'illa més gran del món: 700.000 milions de dòlars (601.800 milions d'euros), segons va avançar aquest dimecres la cadena NBC News.  

La taxació de Groenlàndia ha estat determinada per un grup d'experts acadèmics i exfuncionaris d'alt nivell coordinat per Marco Rubio, secretari d'Estat, segons informa l'NBC. Tanmateix, la informació no aclareix quins criteris s'han tingut en compte per determinar que la major illa del planeta costa el que diu aquest grup d'experts.

"Aquest és un preu completament arbitrari. Quant costa la sobirania nacional d'un territori? Quant costa el sentiment de pertinença a una terra? Posar preu a Groenlàndia és com si jo li'n posés a l'amor que sento per la meva filla. Trump diu que Groenlàndia val 700.000 milions de dòlars, però podria haver posat qualsevol altra quantitat. Hauria valgut igual", apunta l'economista Juan Torres.

Torres assenyala a Público que, d'acord amb l'ortodòxia econòmica, tot té un preu objectiu sempre que hi hagi algú que el pagui. "Sí, es pot calcular el que valen els recursos naturals de Groenlàndia i els beneficis que se'n podrien obtenir, però continua havent-hi elements immaterials que no responen a un criteri objectiu", aprofundeix l'economista.

A més, Torres sospita de l'import proposat per la Casa Blanca, atès que al llarg de la seva història els Estats Units han ampliat bona part de les seves fronteres a cop de talonari, però sempre a preus baixos. "No hi ha un mercat d'illes ni de territoris. No al segle XXI. Els Estats Units ja van comprar a Dinamarca les Illes Verges el 1917 i altres territoris abans, al segle XIX, a altres països com Espanya, França, Mèxic o Rússia. Aquestes compres eren de domini, per imposició, per la força d'un país sobre un altre; per tant, eren preus de colonització, de domini, d'imperi. Jo pensava que érem en una altra etapa de la història, però veig que Donald Trump està tornant als orígens".

L'interès dels Estats Units per Groenlàndia no és nou, ni tampoc ho és una possible compra, com apunta Torres. Al llarg dels darrers 85 anys, Washington no ha deixat mai de mirar de cua d'ull l'illa pel seu indubtable valor estratègic, per les seves terres rares i pels seus recursos naturals. De fet, durant la presidència de Harry Truman, el 1946, els Estats Units ja van fer una oferta de 100 milions de dòlars per quedar-se amb Groenlàndia. L'oferta va ser rebutjada aleshores per Dinamarca.

Si Trump està disposat a pagar 700.000 milions de dòlars per Groenlàndia és perquè, probablement, val més. El think tank American Action Forum (AAF) estima que el valor total dels recursos minerals de Groenlàndia ascendeix a 4,4 bilions de dòlars (3,79 bilions d'euros), inclosos el petroli i el gas, l'explotació dels quals està prohibida des del 2021 per raons ambientals, i les estratègiques terres rares.

Necessiten els Estats Units comprar Groenlàndia?  

Malgrat que les autoritats de Dinamarca i de Groenlàndia descarten que estigui en venda, mitjans i analistes internacionals veuen plausible aquest escenari a mesura que passen els dies. The Economist, per exemple, assegurava fa uns dies que una eventual venda no s'hauria de descartar d'entrada. El seu argument era que l'autodeterminació de Groenlàndia "implica també respectar el dret dels seus habitants a considerar una oferta nord-americana".

D'entrada, comprar Groenlàndia pot semblar senzill, però no ho és. Encara que Trump aconseguís convèncer danesos i groenlandesos, sorgeix la pregunta de si, des del punt de vista del dret internacional, és legal que un país compri part del territori d'un altre.

La compra de Groenlàndia exigiria un tractat internacional entre els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia, a més de l'autorització de la població groenlandesa. La cessió o venda d'un territori per part d'un Estat sobirà a un altre Estat està admesa en dret internacional si les parts hi estan d'acord.

Però abans, Trump també hauria d'obtenir el vistiplau de la Cambra de Representants i del Senat dels EUA. No sembla fàcil. Dins dels Estats Units ja se senten veus contràries a la compra, sobretot pel seu elevat preu: 700.000 milions és gairebé la meitat del pressupost del Departament de Guerra per a tot un any.

Altres experts, citats per The New York Times, asseguren, per la seva banda, que en realitat els Estats Units no necessiten comprar Groenlàndia. El diari novaiorquès explicava el passat 7 de gener que ja existeix un acord poc conegut de la Guerra Freda pel qual els Estats Units ja gaudeixen d'un ampli accés militar al territori. D'acord amb aquesta informació, aquest acord permet als Estats Units "construir, instal·lar, mantenir i operar" bases militars a tota l'illa, així com "controlar aterratges, enlairaments, ancoratges, amarratges, moviments i operacions de vaixells, avions i embarcacions".

L'altra opció que es planteja l'equip de Trump seria un pacte de lliure associació amb Groenlàndia, com els que tenen els Estats Units amb les Illes Marshall o els Estats Federats de Micronèsia. En aquest cas, Washington donaria assistència financera a Groenlàndia a canvi de permetre-li una major presència militar al seu territori. Però amb Trump, qualsevol cosa és possible.