Trump gasta en la munició de dos dies de guerra a l'Iran més del doble que en totes les operacions del 2025 a la regió

Només durant dos dies de guerra contra l'Iran el Pentàgon ha gastat 5.600 milions de dòlars en munició, xifra que ja supera la despesa total de les accions militars dels EUA contra els aiatol·làs durant l'any fiscal del 2025. Al llarg d'aquest període, en el qual s'inclou la Guerra dels Dotze Dies quan Washington va bombardejar les instal·lacions nuclears a l'Iran, es van desemborsar prop de 2.250 milions de dòlars en operacions a la regió, segons el grup d'investigació Cost of War.

Oficials de l'exèrcit van revelar al Congrés aquest dilluns l'estimació del que ha costat bombardejar l'Iran durant dos dies. La xifra no inclou ni el salari de les tropes, ni el cost de mobilitzar portaavions i altres recursos a la regió. Per no esmentar que la guerra ja està a punt de complir la seva segona setmana sense un horitzó clar de quan pot finalitzar el conflicte en el qual s'ha enredat la Casa Blanca. 

Bona part d'aquest desemborsament, a més, no estava pressupostat en els comptes aprovats pel Congrés, la qual cosa significa que, a força d'augmentar el dèficit, acabarà impactant en el deute. És a dir, els EUA s'hauran d'endeutar més, després que el president Donald Trump fes una sagnia en el funcionariat de l'Administració sota la premissa de reduir la despesa pública.

La xifra no inclou ni el salari de les tropes, ni el cost de mobilitzar portaavions i altres recursos a la regió

De la mateixa manera que Trump va prometre durant la campanya electoral no involucrar el país en nous conflictes exteriors, també va assegurar que retallaria el deute públic. Sota aquesta premissa va purgar als treballadors federals, però el deute públic va seguir augmentant. Abans de la guerra, a finals del 2025, ja s'havia disparat un 15% fins als 22,9 bilions de dòlars. Quan el president va assumir la presidència, el deute dels EUA era de 19,9 bilions de dòlars.

Una operació més costosa que Veneçuela

La xifra de la despesa en munició és només un dels molts càlculs que, segons avança el conflicte, estan apareixent sobre el cost de l'operació Furia Épica per a les arques de Washington. Abans que el Pentàgon oferís la xifra dels 5.600 milions de dòlars, el Centre d'Estudis Estratègics Internacionals (CSIS, per les sigles en anglès) estimava que, en les primeres 100 hores del conflicte, Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, equivalent a uns 891,4 milions de dòlars per dia.

Aquestes operacions suposen un cost molt més gran que els 31 milions de dòlars diaris de la intervenció militar a Veneçuela per segrestar Nicolás Maduro, segons els analistes del CSIS. Encara que és cert que els costos del conflicte de l'Orient Mitjà poden anar reduint-se a mesura que els EUA opti per utilitzar "municions menys cares" i l'Iran redueixi el ritme de llançament de drons i míssils, "els costos no pressupostats seran copiosos".

Segons aquest estudi, dels 3.700 milions gastats en els primers dies, al voltant de 1.700 milions es van emprar en interceptors aeris, com el sistema Patriot; i altres 1.500 milions es van destinar a míssils i altres municions defensives. Les operacions aèries van costar 125 milions; les marítimes, 64; i les terrestres, 7. El CSIS, sobre la CSIS de campanyes aèries anteriors, calcula que costarà més de 3.000 milions de dòlars reposar l'inventari de municions que s'utilitzen en aquesta guerra.

A la factura del conflicte també caldrà sumar-li el cost del setge naval que Trump va estar construint durant setmanes per amenaçar l'Iran mentre encara continuaven les negociacions sobre l'acord nuclear. Per pressionar els aiatol·làs, el president va enviar els dos portaavions USS Abraham Lincoln i Gerald Ford. Cada portaavions va acompanyat de destructors navals i requereix almenys uns 7.000 soldats, el que fa que ascendeixi a 12 milions de dòlars diaris.