Trump assetja un a un els membres de la Cort Penal que investiga els crims de guerra dels EUA i d'Israel

La incomoditat dels Estats Units davant la Cort Penal Internacional (CPI) no és gens nova, ja que el país mai va ratificar l'Estatut de Roma. Però l'administració de Donald Trump està portant la tensió que sempre ha existit amb l'Haia a una guerra total que va més enllà de les fronteres nord-americanes. Ja hi ha almenys cinc estats que han anunciat que retiren la seva adhesió a la CPI, mentre que el Departament d'Estat segueix aplicant noves sancions.

El Txad, Burkina Faso, Mali, Níger i Veneçuela, convertida en un protectorat nord-americà de facto des que els Delta van segrestar Nicolás Maduro, han anunciat en les últimes setmanes que abandonen el tribunal internacional. La sortida d'aquests països s'alinea amb la campanya que al juliol va llançar el secretari d'Estat, Marco Rubio, per "desmantellar maó a maó" la institució. El cap de la diplomàcia va explicar que el tribunal representava una amenaça per a la sobirania nord-americana i la de la resta d'estats.

Rubio va acompanyar la declaració de guerra pública amb un enduriment de les sancions contra l'organisme i va amenaçar els seus aliats de retirar-los el suport militar si no abandonaven la jurisdicció de l'organisme.

Aquesta mateixa setmana, el Departament d'Estat ha anunciat noves sancions per a dos membres més de l'Haia: la presidenta del tribunal, la japonesa Tomoko Akane, i un dels fiscals en cap, el senegalès Abdoulaye Seye. Es congela qualsevol actiu que els afectats puguin tenir sota control dels EUA i els expulsa del sistema financer nord-americà, una part fonamental dels mecanismes internacionals amb els quals opera qualsevol banc. Als seus noms se sumen els altres 11 membres de la Cort que ja estan patint aquest mateix tipus d'assetjament.

Durant el seu primer mandat, l'administració Trump ja va adoptar sancions contra la llavors fiscal en cap, la gambiana Fatou Bensouda, i un altre membre del tribunal per haver obert una investigació per possibles crims de guerra comesos pels soldats nord-americans a l'Afganistan. L'Administració Biden va aixecar aquestes sancions.

Els xocs entre el Tribunal i els Estats Units sempre han existit des del moment en què el president George W. Bush va decidir no ratificar l'Estatut de Roma el 2002, el mateix any en què la presó de Guantánamo va començar a funcionar. Era també el moment en què el republicà havia començat la seva guerra contra el terror i no volia veure soldats nord-americans, ni alts comandaments perseguits pel tribunal. Des d'aleshores, Washington va tolerar l'Haia, però cada vegada que aquesta apuntava contra algun dels seus aliats, saltaven espurnes.

A diferència dels seus predecessors, l'administració Trump no aspira simplement a funcionar al marge del tribunal, sinó que vol desmantellar-lo. La CPI neix com a part d'aquest nou ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial i que el mandatari vol enderrocar. El poder del tribunal depèn de la voluntat dels estats d'acollir-se a aquest reglament i la Casa Blanca ja ha mostrat en repetides ocasions que aquest vell sistema no li interessa: des de les execucions extrajudicials contra les suposades narcollanxes ael mar Carib, fins a la intervenció militar a Veneçuela.

Aquestes accions han estat denunciades tant per experts com per activistes, que adverteixen que podrien entrar dins de les competències del tribunal. De fet, no és casualitat que Veneçuela sigui un dels primers països a anunciar que abandonaria l'organisme. A la tribuna que Rubio va publicar el passat mes de juliol anunciant la seva campanya per desmantellar el tribunal, també al·legava que representa una amenaça contra aquells nord-americans en matèria de deportacions massives o de bombardejos contra les suposades narcollanchas.

L'hostilitat de l'administració cap a l'Haia també es veu motivada per una altra raó: Israel. Els atacs contra el tribunal van escalar a passos de gegant després que emetés una ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, per crims contra la humanitat a Gaza. Com a resposta, el president nord-americà va signar una ordre executiva en la qual aplicava un nou paquet de sancions contra tots els empleats de la CPI. S'autoritzava des de congelar-los els fons i l'accés als seus comptes bancaris fins a prohibir-los l'entrada als EUA, i també s'amenaçava amb sancions monetàries a qualsevol persona estrangera que prestés ajuda als membres sancionats.

Les sancions també s'emmarquen en una agenda més àmplia per part de l'actual govern nord-americà de perseguir qualsevol tipus de denúncia contra l'apartheid que Israel aplica als palestins i el genocidi de Gaza, tal com han establert els tribunals internacionals. Un dels casos més coneguts és el de la relatora especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats, Francesca Albanese, que va ser inclosa a la llista OFAC i tenia prohibida l'entrada als EUA. Al maig d'aquest any, Trump va retirar totes les sancions contra Albanese després que un jutge federal les suspengués.

Durant tot aquest temps, els Estats Units han exigit que el tribunal cancel·li les ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant i que arxivi les investigacions sobre els crims comesos dins del territori palestí. La Casa Blanca també ha pressionat la Cort perquè modifiqui l'Estatut de Roma, el seu text fundacional, que l'habilita a encausar els caps Estat per genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, i a poder investigar el delicte d'agressió a un Estat per la força militar. El canvi que exigeix Trump requeriria que hi estiguessin d'acord dos terços dels 125 països adherits.