El terratrèmol polític serbi: els estudiants transformen la indignació en poder

Un terratrèmol polític ha sacsejat Sèrbia i dos sentiments dominen l'escena: eufòria i incredulitat. Eufòria perquè el que va començar com una protesta d'estudiants contra la corrupció s'ha convertit en una victòria electoral aclaparadora que els sondejos no havien estat capaços d'anticipar. "Sèrbia és lliure" i " Vucic se'n va " van ser les consignes més corejades.

Incredulitat perquè Aleksandar Vucic va acceptar la seva derrota sense dir ni piu, marcant així el final d'una era política. Existeix consciència que la victòria de la Llista dels Estudiants simbolitza el rebuig de la societat sèrbia al sistema que ha dominat el país durant els últims 14 anys. "Estem davant un nou començament. És, potser, el principi de la democràcia a Sèrbia", afirma Aris Movsesijan, vicepresident del moviment Ciutadans Lliures.

Tot va començar fa dos anys després de la caiguda d'una marquesina de formigó a l'estació de la ciutat de Novi Sad que va deixar 16 morts. Aquell accident es va convertir en el símbol de la corrupció i la impunitat, donant lloc a una onada de protestes que va anar creixent fins a convertir-se en un moviment de masses contra el Govern.

En un moment en què Europa està vivint un despertar dels moviments estudiantils, resulta difícil no plantejar-se fins a quin punt la indignació pot desencadenar una transformació profunda del sistema. El cas de Sèrbia mostra com una protesta pot convertir-se en una alternativa política. "Hem demostrat que el canvi és possible quan existeix voluntat de fer-ho realitat", va declarar Ilija Srdanovic, cap de la Llista dels Estudiants, després de conèixer-se la victòria electoral.

La Llista dels Estudiants que ha guanyat les eleccions no és un partit polític tradicional. És una plataforma electoral heterogènia integrada per 250 personalitats entre les quals figuren professors universitaris, metges, esportistes, artistes i activistes, la gran majoria d'ells sense trajectòria política. No comparteixen la mateixa ideologia política, sinó que reuneix diferents sensibilitats que van des de l'esquerra progressista fins al conservadorisme nacionalista.

El que els uneix és el desig de canviar el sistema, de combatre la corrupció i de restablir l'Estat de dret. Més enllà de les seves diferències ideològiques, l'objectiu és acabar amb la concentració del poder i recuperar la independència de la justícia, així com dels mitjans de comunicació. "Volem construir junts un país en el qual tothom tingui dret a la veritat, a tenir veu i a un futur", insisteix Srdanovic.

El repte és ara transformar la victòria en un canvi polític durador. De fet poc se sap sobre qui integrarà el nou Govern i no es descarta que pugui romandre en el poder tan sols durant el temps necessari per restablir l'ordre institucional, abans de convocar noves eleccions". Aquesta és la primera qüestió que ha d'abordar", explica Movsesijan. "Tothom pregunta per la Unió Europea, per Rússia, per Kosovo i altres assumptes, però aquestes qüestions queden en un segon pla perquè abans hem de resoldre molts problemes interns".

Però la comunitat internacional observa atentament el que succeeix a Sèrbia, atès que Vucic ocupa una posició estratègica als Balcans i ha jugat a diverses bandes, mantenint relacions amb Brussel·les, però també amb Rússia i amb la Xina.

La reacció de Brussel·les no s'ha fet esperar: ha felicitat la Llista dels Estudiants per la seva victòria i s'ha ofert a donar suport a les reformes, interpretant el resultat com una oportunitat per reactivar l'acostament de Sèrbia a la Unió Europea. "La porta de la UE està oberta i estem preparats per avançar junts", ha escrit en xarxes socials Marta Kos, la comissària europea d'Ampliació. Sèrbia va presentar la seva sol·licitud d'adhesió al club comunitari el 2009, però el procés porta anys pràcticament estancat com a conseqüència del retrocés democràtic.

En les protestes del moviment estudiantil no s'han vist banderes europees, com es van veure en les revoltes de Maidan a Ucraïna o després a Geòrgia. I l'ingrés de Serbia a la Unió Europea no figura al programa de la Llista dels Estudiants. "Les banderes no hi són, és cert. Però els valors sí que hi són. Es podria dir que sense necessitat d'onejar banderes europees, van defensar valors europeus com la democràcia, els drets humans o l'estat de dret", explica Dusan Gajic, periodista serbi establert a Brussel·les. "Crec que hi ha un malentès històric entre alguns sectors que cal resoldre".

Les reticències vénen en part de la posició ambivalent que la Comissió Europea ha mantingut respecte al Govern de Vucic: d'una banda, expressant preocupació pel deteriorament de la política i la proximitat de Belgrat amb Moscou; i per un altre, mantenint obert el diàleg polític i la cooperació econòmica. Un dels casos més comentats va ser el desenvolupament d'un projecte miner per extreure liti a Sèrbia que va comptar amb el suport de la Comissió Europea però que va produir un fort rebuig social pels seus efectes mediambientals.

Els estudiants que van impulsar les mobilitzacions no van incloure els seus noms a les llistes electorals per evitar que se'ls acusés de no tenir experiència política i professional. Això significa que no ocuparan els escons, però també que podran exigir comptes als seus representants i vigilar que les promeses de canvi es compleixen.