La televisió israeliana que participa a Eurovisió ha emès més de 200 continguts normalitzant el genocidi

"Estem netejant el vàter més pudent del món", va afirmar, referint-se a Gaza la periodista israeliana Emily Amrusi durant un debat a Reshet Bet Ràdio, que pertany a la Israeli Public Broadcasting Corporation (IPBC), coneguda popularment com a Kan. Fa un any, el telenotícies de Kan 11 va emetre un reportatge sobre Reut Ben-Haim, fundadora del "moviment de protesta Tzav 9", que encara avui tracta d'impedir l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza. La presentadora de l'informatiu va presentar a la líder del grup com "una mare de vuit fills" que feia activisme mentre treia endavant a la seva família.

Com aquests, la Xarxa de Solidaritat contra l'Ocupació de Palestina (RESCOP) ha recopilat un total de 271 continguts de la radiotelevisió pública israeliana que inciten, normalitzen o ridiculitzen l'extermini dels palestins. Un any més, durant el mes de maig, aquests continguts seran interromputs amb la programació del 70è certamen d'Eurovisió, del qual forma part Kan. Això, malgrat que nombroses organitzacions de drets humans i artistes de tot el món hagin demanat en incomptables ocasions que se la retiri del festival.

Segons la RESCOP, la cadena Kan d'Israel incompleix diversos dels mandats fundacionals de la Unió Europea de Radiodifusió.

Fa temps que l'argument no és, únicament, que l'Estat israelià i diversos dels seus mandataris estiguin sent investigats per un presumpte delicte de genocidi per la Cort Penal Internacional (CPI) i la Cort Internacional de Justícia (CIJ), sinó també que els continguts que difon la cadena Kan contradiuen els Estatuts de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), la corporació internacional d'emissores públiques que organitza l'esdeveniment.

Relacionat amb aquest tema

Eurovisió ja no pot fingir neutralitat: Israel marca el compte enrere de l'edició més polèmica

Lara García Rodríguez

D'acord amb la RESCOP, la cadena Kan d'Israel incompleix diversos dels principis fundacionals de la UER. En concret, el que obliga els seus membres a "contribuir a desenvolupar la diversitat cultural, el diàleg i l'intercanvi intercultural amb la intenció de promoure la tolerància i la solidaritat" —article 1.2.6 de l'Estatut de la UER—, així com el que busca "reforçar la identitat dels pobles, la cohesió social i la integració de tots els individus, grups i comunitats" —article 1.2.7—.

El cas rus

Incomplir les bases legals, el propòsit o els criteris de pertinença de la UER no són raons suficients per ser expulsat de l'organització o apartat d'Eurovisió. És necessari que, a més, la resta de membres de la Unió es posin d'acord per suspendre l'infractor. Per a això, es necessita que almenys un dels membres impulsi aquesta mesura, que és estudiada pel Consell Executiu de la UER. Aquest organisme, format per alguns dels alts càrrecs dels mitjans públics de la UER, analitza la situació i proposa mesures que, en el pitjor dels casos, inclouen la suspensió de la cadena infractora. Finalment, aquesta mesura ha de ser validada per la majoria de l'Assemblea General de la UER.

Això només ha ocorregut en dues ocasions recentment. El 2021, amb el canal bielorús BTRC, i el 2022, amb les emissores russes Channel One Russia, VGTRK i Radio Dom Ostankino. En aquest últim cas, el Consell Executiu de la UER va argumentar que, després de la invasió russa d'Ucraïna, la participació del candidat rus "desprestigiaria la competició". Tot just uns dies després, els broadcasters russos van abandonar la UER.

En la nota de premsa publicada per la corporació internacional, els membres del Consell Executiu afirmaven que seguien compromesos "amb la protecció dels valors d'un concurs cultural que promou l'intercanvi i la comprensió internacionals, reuneix públics diversos, celebra la diversitat a través de la música". Aquests principis xoquen frontalment amb alguns dels continguts de la radiotelevisió pública israeliana recopilats per la RESCOP.

Relacionat amb aquest tema

Eurovisió agreuja el seu descrèdit amb nous fronts als països participants mentre Israel s'embarca en una altra guerra

Lara García Rodríguez

En nombroses emissions, com ocorre amb el reportatge El Regne del Terror: Vam perdre l'oportunitat d'evacuar Gaza en el passat?, produït per Kan, la diversitat acaba sent percebuda com una amenaça. La cinta planteja que només l'ocupació i el desplaçament forçat de la població de Gaza podrien haver evitat el 7-O, si bé les dues propostes són explícitament contràries a les resolucions de l'ONU i el dret internacional.

L'excepció israeliana

Quan al setembre de 2025, RTVE va demanar la cancel·lació de la participació d'Israel a Eurovisió 2026, el resultat va ser molt diferent del de la televisió russa. Després de dos anys de pressió dels moviments propalestins i pels drets humans, el Consell d'Administració de RTVE va prendre una determinació: si Israel participava en el certamen de 2026, Espanya no ho faria.

El context en què el mitjà públic va anunciar aquesta decisió és fonamental. Entre agost i setembre, les protestes contra el genocidi havien tornat a repuntar. La societat civil va sortir al carrer en contra de la participació de l'equip d'Israel a la Vuelta Ciclista a Espanya. Quan la massacre a Gaza ja superava els 65.000 morts, els manifestants van aconseguir paralitzar la carrera en diversos punts de la Península, inclòs Madrid. Aquestes mobilitzacions, sumades a les protestes en contra dels acords d'Espanya i la UE amb Israel, les crides a l'embargament d'armes i els intents de la Moncloa de promoure el reconeixement de l'Estat palestí, van acabar situant Espanya en el punt de mira d'Israel.

Tot això va repercutir en la candidatura de l'artista espanyola Melody en l'edició d'Eurovisió de 2025, segons van afirmar els experts en el concurs. De forma contraintuïtiva, la candidata d'Israel va guanyar el vot popular a Espanya. El passat 11 de maig, una publicació de The New York Times va evidenciar que aquest suport podria haver estat induït per una campanya finançada pel Govern israelià.

Aitana i Blanca Paloma són algunes de les artistes espanyoles que han demanat la retirada d'Israel d'Eurovisió.

Per saber el que passarà en l'edició d'aquest any cal esperar a la nit del 16 de maig, quan se celebrarà la gala número 70 del Festival de la Cançó d'Eurovisió. Tal com va prometre RTVE, Espanya no hi participarà. La decisió va ser presa el 4 de desembre de 2025, quan la 95a Assemblea General de la UER a Ginebra va decidir mantenir Israel en el concurs.

Per a Luis Salazar, de la RESCOP, la manera en què l'organització va prendre aquesta decisió "té a veure amb interessos polítics i de poder" que fins i tot transcendeixen qüestions econòmiques com el fet que la principal empresa patrocinadora de l'esdeveniment, Moroccanoil, sigui de capital israelià. Per a l'activista, això "és part de l'estratègia de mantenir Israel en el concurs, no la causa".

La retirada de RTVE d'Eurovisió 2026, va ser seguida pels broadcasters RTE, d'Irlanda , AVROTROS/NPO, de Països Baixos i RTVSLO, d'Eslovènia . A més, els artistes Nemo i Charlie McGettigan, guanyadors de les edicions de 2024 i 1994, van anunciar que retornarien el seu premi.

Amb el temps, un nombre creixent d'artistes de tot el món s'han sumat a la petició de suspendre la participació d'Israel a Eurovisió. A data de 13 de maig, un total de 87 artistes espanyols han signat la carta oberta de la iniciativa “No music for genocide”, que demana el boicot al festival fins que es retiri el candidat israelià. Entre ells es troben noms com Aitana, Blanca Paloma o Kike Tormenta.