La revolta contra els macrocentres de dades es cola en la campanya de les 'midterms' i posa en un compromís Trump

El senador independent Bernie Sanders i la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez van iniciar l'any passat una gira contra els oligarques tecnològics. El tour, que va fer parada als comtats que van ser crucials per a la derrota el 2024 de la candidata demòcrata Kamala Harris davant de Donald Trump, buscava crear una nova gran majoria progressista al voltant de la idea de lluitar contra els gegants de Silicon Valley.

Ara, aquesta abstracció contra la qual arremetien Sanders i Ocasio-Cortez ja té cos: centres de dades gegants que, allà on s'instal·len, competeixen amb la població local per l'aigua i l'electricitat. Aquestes instal·lacions que s'estenen arreu del país són l'epicentre de la cursa pel desenvolupament de la IA que lliuren els Estats Units i la Xina. Així mateix, són un dels grans motors del desenvolupament econòmic nord-americà en els últims anys, i pel qual Administración de Donald Trump segueix apostant.

Però també són una font de malestar per a molts nord-americans. Especialment per a aquelles comunitats que viuen als voltants d'aquests búnquers cablejats. Quan un d'aquests gegants opacs apareix, alguns municipis pateixen caigudes de la pressió de l'aigua i hi ha veïns que han començat a denunciar un empitjorament de la seva salut a causa del brunzit de baixa freqüència que emeten els ordinadors.

Als estats amb una alta concentració de centres de dades, com Virgínia, els preus de l'electricitat s'han disparat fins a un 267% en els últims cinc anys, segons assenyala l'EESI. Les empreses de serveis públics traslladen aquests increments a les factures dels consumidors per compensar les despeses addicionals de desplegar ràpidament noves infraestructures, amb línies elèctriques i transformadors capaços de sostenir la demanda d'aquests centres tecnològics.

Mentrestant, les grans tecnològiques que fan servir els servidors, com Meta, Anthropic, OpenAI, Amazon o Google, no fan més que veure com es revaloritzen les seves companyies en el mercat.

La rapidesa amb què s'estenen els centres de dades és proporcional a la transversalitat del rebuig que generen

Als Estats Units hi ha més de 3.000 centres de dades per a la IA que funcionen les 24 hores els set dies de la setmana, tal com reflecteix un recompte elaborat pel Pew Research Center. A aquestes instal·lacions cal sumar els altres 1.500 projectes que ja estan en construcció. El mateix estudi estima que, actualment, el 38% dels nord-americans viuen a vuit quilòmetres d'almenys un centre de dades. La proporció puja fins al 42% si també es tenen en compte els centres de dades que es projecta construir.

La rapidesa amb què s'estenen els centres de dades pel territori és proporcional a la transversalitat del rebuig que generen entre els votants. Una enquesta de Gallup publicada al maig d'aquest any assenyala que set de cada deu nord-americans s'oposen a la construcció de centres de dades en la seva àrea local. Si es desgrana per afiliació política, l'animadversió a aquestes instal·lacions arriba al 59% entre els demòcrates, el 39% entre els republicans i el 48% entre els votants independents.

L'heterogeneïtat d'aquest malestar i la seva vinculació amb un dels temes clau de cara a les eleccions de novembre -el cost de la vida- ha fet que el debat sobre l'ampliació dels centres de dades aparegui en la campanya de les midterms. La setmana passada, la governadora de Nova York, la demòcrata Kathy Hochul, va aprovar una moratòria d'un any per a la construcció de noves instal·lacions. La mesura va situar la problemàtica al centre del debat públic, que fins al moment s'ha vist inundat per la guerra de l'Iran, la pujada del preu de la gasolina i les últimes declaracions de Trump.

A quatre mesos de les eleccions, l'animadversió contra aquests centres de dades ha generat un moviment de denúncia que es configura al voltant d'una idea molt simple: la comunitat local que pateix els perjudicis físics, contra les grans tecnològiques que es lucren econòmicament. Dins del món MAGA, grans tòtems com Steve Bannon també s'han pronunciat obertament en contra de la IA i aquestes instal·lacions per la possible destrucció de llocs de treball.

Des de l'altre extrem de l'espectre polític, Sanders va avançar la seva pròpia proposta sobre com gestionar el desenvolupament de la IA. El passat mes de juny, el senador per Vermont va proposar en un article publicat a The New York Times la creació d'un fons sobirà per donar als ciutadans una propietat compartida i, per tant, el control sobre l'expansió de la IA i els seus beneficis. A més, també demanava aplicar una moratòria a escala nacional.

El relat que s'està materialitzant al voltant dels centres de dades és molt similar al que volien teixir Sanders i Ocasio-Cortez amb el seu tour contra els oligarques. Amb la petita diferència que ara és un problema tangible. A quatre mesos de les eleccions de mig mandat, el malestar que generen aquests centres pot ser un element clau per construir grans majories a les urnes.