Renda mínima, congelar els preus o un impost als rics: així ha conquistat Mélenchon als joves francesos

Jean-Luc Mélenchon, el líder de la França Insumissa, se sent fort. Els sondejos el situen en segona posició de cara a les eleccions presidencials del proper mes d'abril. Però sobretot, sent que compta amb el suport dels joves. "Gràcies a les generacions joves per haver reobert aquest camí amb les seves lluites, la seva alegria de viure i les seves consignes", va dir dissabte en el míting on va presentar el seu programa electoral. Els joves no només van anar en massa a la cita als afores de París; també els estudis d'intenció de vot indiquen que gairebé la meitat dels que tenen entre 18 i 24 anys estan disposats a votar-lo.

Mélenchon té 75 anys. Però això no ha estat un inconvenient per captar el descontentament dels joves que no s'identifiquen amb els partits tradicionals i busquen respostes més radicals davant la precarietat i la falta de perspectives. Durant les protestes dels estudiants que han marcat la tardor francesa, va acudir a les manifestacions i va donar suport a les seves reivindicacions, fins i tot quan les mobilitzacions van acabar en enfrontaments amb la Policia. No va dubtar a demanar als seus militants que s'interposessin entre els estudiants i les forces de l'ordre durant els bloquejos dels instituts, el que li va valer les crítiques del Govern, que el va acusar d'"instrumentalitzar les protestes amb fins electorals".

El programa de l'esquerra francesa que encarna Mélenchon inclou propostes econòmiques que afecten directament la situació dels joves. El seu objectiu és evitar que caiguin en la precarietat a l'entrar en la vida adulta, introduint una renda mínima de 1.337 euros mensuals. També proposa congelar els preus dels productes de primera necessitat i establir una primera franja gratuïta per al consum d'electricitat, gas i aigua. Enfront dels qui afirmen que serà impossible finançar-ho, proposa una redistribució fiscal que inclou un impost mínim del 2% sobre els patrimonis superiors a 100 milions d'euros. "En la societat del tot mercat, una casta d'accionistes s'atipa mentre el poble s'estreny el cinturó. Els dividends es disparen i les factures dels francesos també", diu el text.

La rebel·lió econòmica passa per Brussel·les

La França Insumissa també necessita canviar les regles econòmiques de la Unió Europea per complir amb els seus compromisos socials. El seu programa planteja acabar amb el que considera la "camisa de força" pressupostària de Brussel·les, i per a això proposa suspendre el mecanisme que limita el dèficit públic al 3% del Producte Interior Brut (PIB). Segons l'eurodiputada Manon Aubry, són regles que "obliguen els Estats a aplicar cada vegada més austeritat i a retallar cada vegada més la despesa pública". Considera que suspendre-les permetria finançar mesures socials sense sotmetre's a aquest límit.    

La França Insumissa està disposada a portar aquesta estratègia fins a l'enfrontament amb les institucions europees. "Aplicarem immediatament, en qualsevol circumstància, el nostre programa a escala nacional", ha dit Mélenchon. "S'haurà d'assumir, per tant, la confrontació amb les institucions europees". Aquesta relació de força forma part de la seva estratègia política.

Però el seu partit no proposa abandonar la Unió Europea, sinó romandre i desafiar les seves regles quan entrin en contradicció amb el seu programa. "Crec que és ingenu pensar que la Unió Europea és un tot que s'accepta o es rebutja en bloc", afirma Aubry. "La Unió Europea és el resultat d'una construcció política de geometria variable". La idea seria doncs excloure a França de l'aplicació de determinades polítiques quan aquestes impedeixin executar el seu programa. I cita el cas d'Espanya, que no forma part del mercat europeu de l'energia.

Són diverses les polítiques que l'esquerra francesa està decidida a desobeir a Brussel·les. S'oposa al pacte de Migración i Asil. El seu programa diu expressament que França s'ha de negar a aplicar-lo i proposa alternatives. "S'han de garantir vies legals de migració i, al mateix temps, lluitar contra les causes profundes de les migracions", explica Aubry. "Poques vegades s'abandona la mateixa ciutat o el mateix territori per voluntat pròpia". El partit rebutja externalitzar la gestió dels fluxos migratoris a països no europeus i defensa substituir les operacions de control de les fronteres de Frontex per una política centrada en el salvament i la protecció dels drets dels migrants.         

En matèria de defensa, La França Insumissa s'oposa a l'augment de la despesa militar del 5% del PIB exigit pels Estats Units als aliats de l'OTAN, que defineix com un "tribut" a Washington. Però no planteja reduir les capacitats militars franceses, sinó reorientar-les. "Cal reindustrialitzar i tornar a produir material i equipament militar a Europa, en lloc de dependre dels Estats Units", explica Aubry, que diu que "la prioritat és reduir la nostra dependència de l'equipament militar nord-americà". L'objectiu és prioritzar els mitjans estratègics d'intel·ligència, comunicació i logística que actualment aporta Washington dins de l'Aliança, i reconstruir la capacitat industrial per reduir les dependències militars. A llarg termini, el programa preveu la sortida progressiva de França de l'OTAN.

Malgrat l'enfrontament que moltes d'aquestes polítiques provocarien a Brussel·les, l'eurodiputada Manon Aubry rebutja les etiquetes dels qui els acusen d'euroescepticisme ."No significa res dir que un està a favor o en contra de la Unió Europea". Recorda que gràcies a la UE ha estat possible reforçar la protecció dels treballadors de les plataformes digitals, a instàncies del grup polític de l'Esquerra. "En canvi estic en contra dels acords de lliure comerç i de la desregulació en matèria mediambiental".       

La batalla per la defensa del medi ambient ocupa també un lloc privilegiat en el programa de La França Insumissa i és, en bona mesura, una de les causes que han afavorit que el partit compti amb el suport dels joves.