Péter Magyar, l'eurodiputat que aspira a posar fi a 16 anys de Viktor Orbán a Hongria

Hongria, un país de tot just deu milions d'habitants enclavat al centre-est del vell continent, havia quedat durant dècades fora de la primera plana de la política internacional. El 2004, després d'una turbulenta transició postcomunista –res diferent als països veïns–, Budapest va ingressar a l'Unió Europea amb la promesa d'abraçar les regles del club. Dues dècades després, el país s'ha convertit en el principal focus de fricció intern a Brussel·les, en el soci prioritari del Kremlin dins del club comunitari i en un referent per a la internacional ultraconservadora. La raó té nom propi: Viktor Orbán, que acumula vint anys al poder —setze ininterromputs des del 2010 i quatre més durant el seu primer govern, entre el 1998 i el 2002— i que aspira aquest diumenge 12 d'abril a un cinquè mandat consecutiu.

Les eleccions hongareses no són unes eleccions qualssevol. El Parlamento Europeu considera Hongria com un "règim híbrid d'autocràcia electoral" des del 2022 i ha activat l'article 7 del Tractat de l'Unió Europea per risc clar de violació greu dels valors fonamentals del bloc. Orbán, lluny d'ocultar el seu model, ha reivindicat obertament el concepte de "democràcia il·liberal" per definir el seu propi país: un sistema on les eleccions se celebren però les condicions de competència estan radicalment esbiaixades a favor del poder segons experts.

En el fet que Orbán segueixi al capdavant d'Hongria conflueixen interessos poderosos. Vladímir Putin té a Budapest el seu alfil comunitari, una relació fonamentada en llaços històrics i en un intercanvi comercial —sobretot energètic— del qual Hongria surt beneficiada: cru rus a través de l'oleoducte Drujba, bloqueig d'un préstec europeu de noranta mil milions d'euros a Ucraïna i una exempció de les sancions nord-americanes al petroli rus. Des de Washington, l'administració Trump ha fet de la supervivència Orbán causa pròpia: el secretari d'Estat Marco Rubio va visitar Budapest al febrer i el passat 7 d'abril el vicepresident JD Vance va aterrar a la capital hongaresa per participar en un míting electoral -gest inusual d'un alt càrrec estranger- on va demanar al públic que votés a Orbán en nom de "la defensa de la civilització occidental". Orban, Putin i Trump comparteixen, des de diferents parts del tauler, una visió il·liberal de l'ordre internacional.

Un conservador per substituir un ultraconservador

Al davant hi ha Péter Magyar, un insider que va créixer a l'ombra del Partit Estat en el que s'ha convertit el Fidesz i que avui aspira a enderrocar o, almenys, desmuntar part de la seva bastimentada. Nascut a Budapest el 1981, Magyar es va afiliar al partit d'Orbán el 2002, als vint-i-un anys. No era un militant qualsevol: el seu besoncle, Ferenc Mádl, va ser president de la República. Magyar va fer carrera dins de l'aparell: Ministeri d'Afers Exteriors, Representació Permanent davant la UE, Oficina del Primer Ministre i, entre 2019 i 2022, direcció del Centre de Préstecs Estudiantils. La seva exdona, Judit Varga, va ser ministra de Justícia d'Orbán. A Magyar no li són aliens ni els cercles del poder ni els secrets del Fidesz.

Tot va saltar pels aires el febrer del 2024, quan es va revelar que la presidenta Katalin Novák havia indultat el subdirector d'una llar infantil estatal implicat en l'encobriment d'abusos sexuals a menors. L'escàndol va forçar la dimissió de Novák i de Varga, que havia ratificat l'indult. Hores després, Magyar va publicar a Facebook la seva renúncia a tots els seus càrrecs vinculats al govern i va acusar al sistema d'Orbán de ser un "producte polític" al servei d'una petita elit. L'endemà, una entrevista al canal de YouTube Partizán —que va superar els dos milions de visualitzacions en un país de menys de deu milions d'habitants— el va catapultar de ser un perfil amb aspiracions a fenomen polític nacional. El 15 de març de 2024, festa nacional hongaresa, Magyar va parlar davant milers de persones a Budapest i va anunciar la creació d'un nou moviment: el Partit Respecte i Llibertad, Tisza, que en les europees de juny d'aquest any va obtenir un 30% dels vots i el va convertir en eurodiputat.

Magyar resulta un adversari particularment incòmode per a Orbán perquè no planteja un gir dràstic en les polítiques públiques hongareses. Conservador, afiliat al Parit Popular Europeu, ha fet de la lluita contra la corrupció —incloent l'afavoriment sistemàtic de la gran oligarquia orbanista— la seva principal bandera, al costat de la limitació de mandats. El seu discurs sedueix precisament antics votants del Fidesz descontents amb la concentració de poder i el clientelisme. No renuncia a elements de simbologia i nacionalisme hongarès ni s'ha distanciat de la posició restrictiva d'Orbán en matèria migratòria: "La UE i Hongria necessiten una protecció forta de les fronteres exteriors i hem de combatre junts la immigració il·legal. No estic d'acord amb la redistribució de sol·licitants d'asil per tot Europa", va declarar a Euronews.

Un lideratge de marcat discurs nacional que, no obstant això, evita la confrontació oberta amb Brussel·les, en un país on, malgrat la retòrica incendiària d'Orbán, el 57% dels ciutadans confia en la UE —nou punts més que fa un any, segons l'últim Eurobaròmetre— i tres de cada quatre consideren beneficiosa la pertinença al club comunitari.

Guerra d'enquestes

La guerra de sondejos reflecteix la polarització del país. Les enquestadores independents -Medián, Publicus, Republikon- situen Tisza amb un avantatge de fins a deu punts sobre Fidesz entre votants decidits, cosa que cap força opositora ha aconseguit des de 2010. Les firmes properes al govern, com l'Institut Nézőpont, atorguen en canvi un avantatge de sis punts al Fidesz. A això se suma un sistema electoral dissenyat pel mateix Orbán: el 2022, amb un 54% del vot popular, Fidesz va obtenir gairebé el 70% dels escons gràcies a un gerrymandering (la distorsió intencionada de circumscripcions electorals) que sobrerepresenta els seus feus rurals.

Precisament, el sistema electoral hongarès obliga no sols a Magyar a guanyar per a aconseguir la presidència, sinó que ha de fer-ho amb claredat si vol contrarestar la sobrerepresentació del món rural, on la victòria de Orban sembla segura.

Sigui com sigui, i encara que Magyar aconseguís posar fi a dues dècades d'hegemonia del Fidesz, l'ombra d'Orbán a Europa és allargada. El seu model ha demostrat que és possible buidar una democràcia des de dins sense abandonar formalment el marc europeu. Fins i tot una derrota no esborrarà l'empremta de setze anys de supermajoria: un tribunal constitucional copat per lleials, un consell pressupostari amb poder de veto capaç de tombar qualsevol pressupost i forçar la dissolució del parlament, i una arquitectura mediàtica dissenyada per asfixiar l'adversari. Més enllà de Budapest, el precedent orbanista segueix inspirant una dreta radical europea que no deixa de créixer, de Le Pen a França a Meloni a Itàlia. La pregunta que Hongria respondrà aquest diumenge no és només si Orbán cau, sinó si el mal que ha infligit a la democràcia europea és ja irreversible.