El nord demana més retallades, el sud inversió: arrenca la baralla a l'UE pels nous pressupostos

Comença la batalla entre les dues Europes. El Consell de la Unió Europea, que aquest semestre el presideix Xipre, ha presentat la seva proposta per als propers pressupostos plurianuals (2028-2034), i entre els països del nord del continent i els del sud ja s'estan discutint obertament. D'una banda, Alemanya i els Països Baixos —juntament amb el grup de socis europeus coneguts com els frugals— demanen més retallades, mentre que els Estats membres del sud —com França, Italia o Portugal— advoquen per uns comptes generals europeus més expansionistes, sobretot per evitar que la gran despesa militar vagi en detriment d'altres partides, segons informen diverses fonts diplomàtiques d'Estats membres de l'UE consultades per Público.

La proposta presentada pel Consell de l'UE, que és l'organisme comunitari que dirigeix el debat entre els Estats membres, ja suposa una lleugera retallada de la proposta que va Consell de l'UE. En concret, manté les retallades que va plantejar Brussel·les pels fons de la Política Agrícola Común (PAC) i els fons regionals, que històricament han estat els dos principals pilars dels pressupostos comunitaris.

Ara bé, la presidència xipriota del Consell de l'UE retalla respecte a la proposta de la Comissió Europea —encara que segueix sent una lleugera reducció, només del 4% — les assignacions destinades a sectors com la seguretat i defensa, acció exterior i competitivitat, que s'han convertit en les noves prioritats de la Unión Europea durant els últims anys. En tot cas, manté el gran increment pressupostari que Bruselas vol dedicar a aquests camps.

En total, la nova proposta presentada per la presidència xipriota del Consell de l'UE suposa una retallada de gairebé el 2% —32.800 milions d'euros— del que ja va posar sobre la taula la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen fa un any. En total, el pressupost per a set anys de la Unió Europea arribaria als 1,73 bilions d'euros. No obstant això, per als països del nord del continent no és una retallada prou important i demanen podar-lo més i de manera equitativa. És a dir, també en els sectors com l'agrícola o de cohesió regional, que el Consell de l'UE ha preferit no tocar perquè la Comissió Europea ja havia proposat inicialment retallar-los de forma substancial.

De fet, els països del nord d'Europa han estat històricament crítics amb els fons agrícoles, ja que són territoris molt industrialitzats i normalment no es beneficien tant d'aquestes inversions com països com França, Itàlia o Espanya. Per aquest motiu, els denominats com a Estats membres frugals són més partidaris d'incrementar els fons dirigits a competitivitat i a I+D. A més, tant Alemanya o Països Baixos, com els països nòrdics i bàltics, són molt més partidaris del gran rearmament de la Unió Europea que, per exemple, els ciutadans francesos, espanyols o italians, que es mostren més reticents a incrementar a marxes forçades els diners de les arques públiques que es dedica a la defensa.

Per contra, els països del sud d'Europa fa temps que estan pressionant la Comissió Europea i els socis del nord del continent per incrementar tant com sigui possible els pressupostos de l'UE, especialment els que afecten els fons agrícoles i regionals. Cal recordar que aquests pressupostos es negociaran en un context de rearmament europeu, però també especialment delicat pel camp i les zones rurals europees.

Les dues Europes

La negociació dels propers pressupostos torna a evidenciar que hi ha, com a mínim, dues Europes en matèria de polítiques econòmiques. Però no sols afecta als comptes generals de la Unió Europea. El Consell de l'UE també ha donat el vistiplau aquest divendres al fet que països com Espanya puguin superar en 0,3 dècimes el límit de dèficit del bloc comunitari, que està en el 3%, per poder aprovar mesures que ajudin a aplacar la crisi energètica provocada per la guerra iniciada per Donald Trump i Benjamín Netanyahu a l'Iran. No obstant això, els països del nord tampoc veuen bé aquesta mesura amb bons ulls i a la mateixa Comissió Europea li va costar, i molt, donar-li suport, tot i que per facilitar el gran rearmament europeu han permès superar aquest límit de dèficit en un punt i mig percentual.

És la història que es repeteix. Ja en plena crisi econòmica del 2008, els països del nord no van permetre que els països del sud poguessin superar les normes fiscals de l'UE, ni que fos de manera temporal, cosa que els va condemnar a una llarga recessió i a grans retallades. I, la setmana que ve, es tornarà a repetir, quan es començarà a negociar els pressupostos: primer en la trobada ministerial del Consell d'Assumptes Generals de l'UE i, el dijous i el divendres, en el cim de caps d'Estat i de Govern dels Estats membres.