Marco Rubio despunta com la nova estrella a l'horitzó de les presidencials del 2028

Per al secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, aquesta ha estat una setmana culminant en l'impuls polític que està construint. Les imatges de la sala de premsa de la Casa Blanca a vessar de periodistes que volien fer-li preguntes, i la fotografia amb el papa Lleó XIV després dels xocs de Donald Trump amb el Vaticà, han catapultat Rubio com el rival més probable de JD Vance per ser el candidat presidencial el 2028. La visibilitat de l'hispà, que sembla haver-se convertit en l'home resolutiu de Trump contrasta amb el perfil baix del vicepresident JD Vance.

Encara que en política els mesos són anys i les presidencials de 2028 estan llunyanes, aquesta setmana s'ha dibuixat una clara contesa entre Rubio i Vance, successor natural a causa del seu càrrec com a vicepresident. La roda de premsa de dimecres passat, en què l'hispà va assumir el seu nou rol com a secretari de premsa en funcions mentre Karoline Leavitt està de baixa per maternitat, va ser una constatació de la projecció que està guanyant dins de l'Administració.

"Nois, això és un caos", va dir Rubio als periodistes que aixecaven les mans en una abarrotada sala de premsa. L'hispà de 54 anys és l'únic polític professional en aquesta segona Administració Trump, i això es va notar durant la roda de premsa. Va respondre límpidament les preguntes sobre l'Iran, Cuba i la China, alhora que va desviar amb classe aquelles qüestions que no li interessaven. Un contrast notable amb les habituals sortides de to de Leavitt, i altres membres del Govern, que simplement opten per atacar la premsa directament si no els agrada la pregunta. Això no vol dir que Rubio contestés les preguntes incòmodes, però les va desestimar amb la classe pròpia d'un polític de carrera.

Aquesta roda de premsa, que hauria d'haver estat el més rutinari del món, va enlluernar molts dels seguidors trumpistes. "Rubio acaba d'acabar la seva primera roda de premsa a la Casa Blanca i ho ha fet de meravella. Aquest home és un seriós aspirant per 2028. Estic molt impressionat amb la seva habilitat per manejar la premsa", escrivia l'influencer conservador Nick Sotor a X.

El secretari d'Estat va aprofitar el moment creat amb la viralització de la seva roda de premsa i el debat que havia provocat sobre qui hauria de ser el següent presidenciable del partit republicà per llançar un altre clip al seu compte d'X. "He de preguntar-te quina és la teva esperança per a Amèrica en un moment com aquest", comença el vídeo. El to i les imatges que hi apareixen, inevitablement, tenen un aire d'anunci electoral. No escapa al detall que en les seqüències només apareixen Rubio i Trump i no hi ha ni rastre de Vance.

Malgrat que tota aquesta especulació podria semblar una simple febre d'internet propiciada pel moment, el cert és que ja hi ha enquestes i estudis sobre la rivalitat successòria entre Rubio i Vance. I per a mala notícia del vicepresident, l'hispà va guanyant. Un focus group conduït per The Atlantic assenyala que, a mesura que transcorrien les sessions, cada vegada més trumpistes preferien el secretari d'Estat.

Mentre Rubio era al centre del poder, ja fos a la sala de premsa de la Casa Blanca o a Roma de viatge oficial, Vance era al cor del país. El vicepresident havia viatjat a Iowa per intentar salvar un dels seus congressistes de perdre l'escó en les legislatives del novembre. Els temes a tocar, però, no eren l'Iran o la Xina, sinó anècdotes populars sobre els seus avis i els seus orígens al Midwest. Vance compleix tots els requisits d'allò que hauria d'agradar als votants trumpistes: home blanc del vell cinturó industrial, ara en decadència per la globalització, que va servir a l'Exèrcit i es va fer a si mateix. Però, tot i així, la seva figura no acaba de quallar.

No és casual que aquesta pantalla dividida entre els dos oficials del govern es cristal·litzi ara. En els últims mesos, Vance ha mantingut un perfil més baix i menys agraït. Ha evitat pronunciar-se obertament sobre la guerra de l'Iran, ja que fer pinya amb Trump en aquest tema era contradictori. El vicepresident de 41 anys ha estat un dels defensors més ferms de l'aïllacionisme trumpista i que els Estats Units no s'havien de ficar en més conflictes exteriors.

A això se sumen dos episodis especialment desagradables: d'una banda, justificar els assassinats a Minnesota dels dos ciutadans nord-americans a mans d'ICE, un episodi que fins i tot va disgustar les bases trumpistes. D'altra banda, hi ha el qüestionament de l'autoritat del papa. Vance, catòlic convers, li va dir a Lleó XIV que s'ho pensés millor abans de parlar de teologia.

En canvi, Rubio viu en una posició més còmoda. Tot i que la intervenció militar a Veneçuela va generar un rebuig inicial, el contrast amb l'Iran l'ha convertit en una cosa a celebrar ara. Una cosa que li ha donat rèdit a Rubio, que empeny l'agenda per provocar també un canvi de règim a Cuba.