Manual d'estrangeria de Trump: de restringir l'entrada des de països musulmans a deportar llatins a l'Àfrica

Kian Nasim és un estudiant de 14 anys d'origen iranià, encara que porta més de la meitat de la seva vida vivint a Espanya al costat de la seva família. Descrit com un alumne "brillant", va accedir a un prestigiós programa educatiu de l'ONU, l'última fase del qual se celebra a la seva seu a Nova York. Després de superar múltiples proves, entre la final i ell només s'interposava un visat per entrar als EUA. L'ambaixada i el consolat dels EUA a Espanya i Andorra van frustrar aquest intent. "Ens van dir que era per seguretat antiterrorista", va afirmar a la Cadena SER la mare de Nasim.

L'explicació sobre per què Nasim és considerat un potencial terrorista a ulls dels EUA cal buscar-la en dues proclamacions presidencials realitzades pel mandatari nord-americà, Donald Trump, el 2025. Totes dues van ser possibles gràcies als mecanismes de la Llei d'Estrangeria i Nacionalitat dels EUA, popularment coneguda com a INA, que confereixen al president del país plena autoritat per limitar l'entrada al país d'estrangers.

Aquest mecanisme pot activar-se si el mandatari al·lega raons de seguretat nacional —article 212(f) de la llei—, o la necessitat d'establir nous requisits burocràtics per entorpir la seva entrada al territori nord-americà —article 215(b)—. Trump es va basar en el primer dels arguments quan va aprovar la proclama presidencial de juny de 2025, que prohibia l'entrada als EUA de ciutadans de 13 països de l'Orient Mitjà, Àfrica i del Sud-est asiàtic. Entre ells hi havia els que portessin un passaport iranià, com Kian Nasim.

Des de juny de 2025, Trump impedeix l'entrada als EUA a ciutadans de 13 països del món

El jove estudiant no va ser l'únic a qui els EUA van impedir la visita a la seu de l'ONU a Nova York. Washington també va prohibir l'entrada al país de la delegació de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), que des de 1974 acudeix en qualitat d'observadora a les sessions de l'Assemblea General.

La retirada del visat a Mahmoud Abbas, líder de l'OLP, i a 80 funcionaris palestins més, va ser argumentada per Marco Rubio, secretari d'Estat dels EUA, com una mena de càstig pels suposats intents dels àrabs de soscavar els esforços de pau i buscar "el reconeixement unilateral d'un hipotètic Estat palestí", va informar BBC News. Actualment, el 80% dels països de ple dret de l'Assemblea General de l'ONU reconeixen l'Estat de Palestina.

Rubio sí que va permetre l'entrada dels membres de la Missió Permanent de Palestina davant l'ONU. La resta, inclòs Mahmoud Abbas, van intervenir de forma telemàtica en les sessions de l'Assemblea celebrades al setembre a Nova York. En paral·lel a aquella reunió, Donald Trump va engiponar un alto el foc a la Franja de Gaza, encoratjat per la creixent pressió internacional per posar fi a tres anys de setge brutal de l'enclavament.

Segons va recollir la premsa nord-americana, els palestins no van tenir ni veu ni vot en el disseny del que posteriorment Trump va presentar com a "Pla de pau per a Gaza". Sí que ho van fer els israelians, que també van poder participar de forma presencial a l'Assemblea General de l'ONU.

Els països africans com a centres de deportació

Els arguments sobre terrorisme i seguretat nacional estaven darrere de la proclama presidencial de Trump que, a partir de juny de 2025, va vetar completament l'entrada als EUA de ciutadans iranians, afganesos, libanesos o somalis. En el cas dels que provenien de Birmània, Txad, República del Congo, Guinea Equatorial, Eritrea, Haití o Iemen, els arguments de la Casa Blanca per impedir la seva entrada al país oscil·laven entre l'elevada taxa de permanència als EUA després del venciment del visat, o la dificultat perquè els governs d'aquests països readmetin els seus nacionals expulsats dels EUA.

Alhora que Trump veta l'entrada al país de ciutadans africans, deporta al Congo migrants sense papers d'altres parts del món

La majoria d'aquests països estan governats per règims autoritaris, tal com evidencia l'índex de democràcia elaborat el 2025 per The Economist i que desgrana L'Ordre Mundial. Alguns d'ells, a més, pateixen conflictes armats enquistats. És el cas d'Haití, Birmània o Txad. Al Iemen, va ser precisament l'Exèrcit dels EUA el que va aprofundir en aquesta violència en dur a terme un atac massiu contra aquest territori, tal com va reconèixer en la seva proclama el mateix Donald Trump. La violència, la falta de llibertats i la misèria que això crea en els territoris és la causa per la qual molts dels seus habitants decideixen migrar i romandre, encara que sigui de manera irregular, en tercers països.

Paradoxalment, al mateix temps que Trump impedeix l'entrada al país d'una part important dels ciutadans del continent asiàtic i africà, la seva Administració ha arribat a acords amb diversos països de l'Àfrica per deportar a aquests territoris els estrangers sense papers que detecta al seu territori. Per a l'Administració Trump, resulta irrellevant si aquests estrangers no tenen cap vincle amb el territori al qual són enviats.

Oficialment, ja han acceptat Uganda, Ruanda, Esuatini (o Swazilàndia) i Sudan del Sud. A més, els EUA estarien temptejant els governs de Líbia, Benín, Nigèria, Libèria, Senegal, Mauritània, Gabon i Guinea Bissau, d'acord amb una publicació de la BBC en la qual se citen "informes de premsa" i The Wall Street Journal. A canvi de rebre els qui l'Administració Trump no desitja als EUA, Washington ofereix a aquests països ajuda humanitària, financera o retallades en les sancions que han interposat contra ells.

L'últim a cedir en aquesta negociació ha estat la República Democràtica del Congo, segons va reconèixer el seu govern en un comunicat publicat el 5 d'abril. El text també va recollir que les despeses "logístiques i tècniques" d'aquesta operació anirien a càrrec dels EUA.

La manca de transparència de l'Administració Trump pel que fa a les deportacions que executa és manifesta. La informació que, amb comptagotes, publica la premsa internacional prové dels governs africans o dels països als quals pertanyen els deportats. A través d'ells, France 24 va aconseguir saber que els 15 extradits a aquest país eren ciutadans llatinoamericans.

Qui pot ser nord-americà?

Pocs dies després d'entrar a la Casa Blanca, el 20 de gener de 2025, Donald Trump va signar l'Ordre Executiva 14161. Entre altres qüestions, el text tractava de limitar el dret a la ciutadania per naixement, tal com es recull en la 14a esmena de la Constitució nord-americana, a "totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i subjectes a la seva jurisdicció".

En la seva croada contra la migració, Trump va interpretar que quedaven fora d'aquesta definició els nens els progenitors dels quals es trobessin en situació irregular o que estiguessin visitant temporalment el país. Davant aquesta nova lectura, els jutges nord-americans estan dividits. Entre febrer i juny de 2025, diversos tribunals federals van paralitzar l'ordre executiva de Trump en considerar-la inconstitucional. El Govern va apel·lar aquestes decisions al Tribunal Suprem dels EUA.

En un gir dels esdeveniments, el mateix mes de juny, l'Alt Tribunal va anul·lar una d'aquestes sentències en considerar que no li correspon anul·lar lleis a nivell nacional. Malgrat que no va entrar en el fons de l'assumpte —és a dir, sobre la constitucionalitat o no de la reforma proposada per Trump—, l'Administració republicana va interpretar la sentència com un triomf. Al desembre de 2025, però, el Suprem va acordar estudiar el fons de la mesura, que haurà de quedar resolta aquest any.

L'oposició de jutges d'estrangeria a les polítiques migratòries de Trump és un escull per als seus plans de puresa nacional. Per això, l'Administració Trump ha iniciat una caça de bruixes contra aquells magistrats que no li són favorables, tal com va informar recentment Público. Malgrat que la justícia nord-americana encara no ha dirimit si és o no anticonstitucional aquest canvi legislatiu, les naturalitzacions han caigut en picat. Els intents d'aconseguir la nacionalitat nord-americana van caure a la meitat entre 2024 i 2025.

Part del debat que ha generat l'ordre executiva de Trump es deu al fet que la mesura trastoca una de les lleis més antigues dels EUA, al voltant de la qual s'ha construït la identitat nord-americana. Malgrat que encara no se sap si el republicà aconseguirà la implementació d'aquesta mesura, la polèmica ja ha reduït a la meitat les sol·licituds de naturalització al país.

Els nord-americans neixen i es fan des del segle XVIII

El germen dels EUA és a les 13 colònies britàniques fundades al llarg del segle XVIII, que van aconseguir la independència de la metròpoli el 1783. Tot just uns anys després, aquella aliança d'estats es va constituir en la confederació que avui coneixem com els Estats Units. Des de llavors, gràcies a l'abundància de recursos naturals i al treball esclau, el país va emprendre un desenvolupament econòmic exponencial i va cridar a la migració d'aquelles "persones blanques lliures" que volguessin prosperar en la "terra de les oportunitats" i de la llibertat.

Els seus descendents naixerien com a nord-americans en un país sense reis, precursor de la democràcia liberal i del republicanisme tal com s'entenen a dia d'avui als països del Nord Global. Així va quedar plasmat en l'Acta de Naturalització de 1790. Si bé inicialment la norma excloïa d'aquest dret esclaus, ciutadans de països asiàtics i indígenes, amb el pas dels anys va anar guanyant universalitat.

El 1868 es va aprovar la 14a esmena a la Constitució, que va legalitzar la nacionalitat per dret de naixement. Gràcies a aquesta mesura, els esclaus i descendents d'esclaus alliberats després de l'abolició de 1865 van ser reconeguts com a nord-americans.

Un segle després, aquesta tradició va ser recollida en la Llei d'Estrangeria i Nacionalitat nord-americana, promulgada el 1952. Des de llavors, són molts els qui s'han acollit a aquesta llei. La llista inclou persones tan diverses com la nena nascuda per ventre de lloguer el 2023, a petició de l'actriu espanyola Ana Obregón, o el mateix pare de Donald Trump, Fred Trump, nascut a principis del segle XX als EUA, però els pares del qual eren alemanys.

Ara, el seu descendent desitja acabar amb la norma que va permetre al seu clan establir-se al territori. També s'hi van acollir altres membres del Gabinet de Trump, com el secretari d'Estat, Marco Rubio —els pares del qual van migrar de Cuba als EUA— o els pares de Lori Michelle Chavez-DeRemer, d'ascendència mexicana.