Machado torna a una Veneçuela on Trump i Delcy Rodríguez ja es van repartir el poder

A la vuitena va ser la vençuda. Després de set intents frustrats de tornar a Veneçuela per terra, mar i aire, segons va denunciar el seu equip, María Corina Machado va reaparèixer el diumenge 25 d'octubre al santuari de la Divina Pastora, a Santa Rosa, a les portes de Barquisimeto. Des d'allà va encapçalar una caravana d'uns 400 quilòmetres per quatre estats fins a Caracas per reclamar eleccions presidencials i reivindicar-se com l'"únic lideratge legítim", segons fonts del seu entorn, d'una Veneçuela tutelada. Deu mesos després de sortir clandestinament per recollir a Oslo un Nobel de la Paz envoltat de polèmica, la dirigent ha tornat, i amb ella l'opaca política veneçolana ha canviat de velocitat.

Un canvi de ritme que pot accelerar processos o trencar-los. La transició que Washington pilota des del segrest de Nicolás Maduro el 3 de gener estava dissenyada per avançar a poc a poc i amb un interlocutor previsible a Miraflores. Machado agita el tauler radicalitzant, mobilitzant i qüestionant el procés de negociació en curs i del qual no forma part.

Una transició a la mida de Washington

Durant deu mesos, l'Administració Trump va anteposar el pragmatisme a l'afinitat ideològica. Després de l'escapçament del país, la Casa Blanca va apostar per Delcy Rodríguez, fins llavors vicepresidenta, com a presidenta encarregada capaç de garantir estabilitat política i social, alhora que donava inici a la liberalització econòmica. Trump va felicitar públicament Rodríguez i va lloar la seva afinitat diverses vegades. Machado va quedar apartada com a figura central del procés, i la seva demanda d'unes eleccions en menys d'un any va incomodar la Casa Blanca.

Mentrestant, el nou govern de Rodríguez va adoptar reformes de calat que van anar des de l'abandó de la retòrica i l'estètica del chavisme —res de xandalls, banderes vermelles del PSUV o cites i retrats d'Hugo Chávez— fins a la substitució de ministres afins al seu antecessor i la signatura a l'agost, amb Washington, d'un acord petrolier el contingut del qual mai s'ha fet públic. Tot mentre gestionava la reconstrucció després del doble terratrèmol del 24 de juny, que segons les xifres oficials va deixar més de 5.000 morts al nord del país. Machado va viure aquella tragèdia, igual que l'atac nord-americà, des de la distància.

La taula de diàleg, en la qual el chavisme negocia amb una delegació opositora encapçalada per Dinorah Figuera, presidenta de de l'Assemblea Nacional elegida el 2015, avançava sense Machado ni el seu partit Vente Venezuela. Era un esquema còmode per a tothom excepte per a ella.

Machado afegeix estrès a l'escenari polític veneçolà i qüestiona, sense dir-ho explícitament, el full de ruta que fins ara seguia Washington. "He tornat a acabar la tasca", va assegurar dijous en la seva primera roda de premsa, a l'Aula Magna de la Universitat Catòlica Andrés Bello. El seu paper, va explicar, serà "mobilitzar la societat" cap a una transició "i irreversible". Davant els "acords d'elits", va reclamar "una transició a la veneçolana", amb milions de ciutadans implicats.

Assegura no obstaculitzar una negociació de la qual no forma part, però ja marca distàncies fins i tot amb el seu principal valedor. Va qüestionar l'opacitat de l'acord petrolier d'agost, "aquest acord no reflecteix els nivells de transparència que la societat veneçolana vol", va dir . I va assegurar que no ha rebut cap missatge ni de Washington ni de Rodríguez.

Delcy li disputa el relat

L'arribada de Machado ha marcat el nou tempo de la política veneçolana. El dilluns 26, després de més d'un dia de silenci oficial, la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, va despatxar el retorn amb una frase: "Podia evitar-se el xou". Al seu judici, Machado va poder haver entrat per un aeroport, com altres beneficiaris de la llei d'amnistia, perquè a Veneçuela "no hi ha persecució política". Sobre una eventual entrada de l'opositora a la taula, va advertir que el diàleg exigeix "molta experiència, allunyat dels espais neòfits", i va reclamar "remordiment i penediment" als que van promoure sancions. El ministre de l'Interior, Diosdado Cabello, pes pesant del chavisme i operador de l'estructura partidista, va anar més lluny: qui vulgui tornar, que "assumeixi la responsabilitat del que va dir i del que va fer al carrer".

L'endemà, Rodríguez va recórrer Aragua i Carabobo, dos dels estats pels quals havia passat la caravana opositora, per presentar el seu pla de "renéixer productiu". A Carabobo va ballar al costat del governador Rafael Lacava i va demanar que "res ni ningú" pertorbi la tranquil·litat del país.

Dijous es va avançar una hora a Machado amb un missatge en cadena nacional: "Hi haurà eleccions, totes les que mana la nostra Constitució, organitzades per una autoritat electoral renovada i amb el món com a testimoni", va prometre, encara que sense data, perquè l'horitzó polític, va dir, "no es mesura amb una data al calendari". Va anunciar pujades salarials i la possible devolució d'actius estatals no essencials als seus antics propietaris. "Els demano que em mesurin pels fets. Menys baralles, més solucions " , va tancar. Machado va recollir el guant poc després: " L'efecte del diumenge s'està fent sentir " .

El calendari en disputa

Washington, que s'atribueix el mèrit del retorn — Marco Rubio va assegurar que havia demanat a Caracas "fa moltes setmanes" que ho permetés—, va desplegar aquesta setmana el seu full de ruta més precís fins avui, encara que sense data electoral. Segons el secretari d'Estat, la infraestructura electoral veneçolana va ser dissenyada per "arreglar" comicis i ha de substituir-se abans de votar. El pla dibuixat per Rubio té tres fases. Primer, un nou Tribunal Suprem de Justícia, amb 32 magistrats proposats per un comitè pactat a la mesa de diàleg i ratificats per l'Assemblea Nacional que presideix Jorge Rodríguez, hauria d'estar en funcions a mitjans de desembre. Després arribaria un Consell Nacional Electoral designat per un comitè d'experts, sense aval parlamentari i desposseït de la potestat de decidir quins partits i candidats poden concórrer: un òrgan tècnic que organitzi les meses, compti els vots i publiqui els resultats.

Només llavors Rodríguez declararia la falta absoluta a la Presidència, tècnicament vacant des de la captura de Maduro, el que obriria per llei un termini de sis mesos per votar.

La seqüència apunta, en el millor dels casos, a unes presidencials a la segona meitat del 2027. Machado l'ha fet seva —“han quedat més clars els terminis”—, però amb un matís decisiu: designar el Suprem, el CNE i fixar la data "poden fer-se d'una vegada, no crec que hagin de ser seqüencials". Aquí xoquen dues lògiques. Washington necessita temps per tancar contractes i garantir una sortida ordenada al chavisme pragmàtic. Machado necessita el contrari: convertir el fervor de la caravana en vots abans que es refredi i abans que la inhabilitació que la Contraloria manté vigent torni a creuar-se en el seu camí.

Entre el desbordament i la coronació

El risc és evident. Una rebuda multitudinària alimenta l'exigència de resultats immediats, i una pressió que avanci més ràpid que l'arquitectura negociada pot provocar als sectors durs del Govern, amb Cabello al capdavant d'Interior, o desembocar en una ruptura en lloc d'una transició pacífica. Rubio tampoc tolerarà dilacions: "Ningú ens guanyarà per desgast aquí", va afirmar, conscient que l'Administració Trump ha entrat a l'equador del seu segon mandat. Aquest rellotge juga a favor de Machado, que ha trobat en la impaciència del secretari d'Estat un aliat enfront de la deliberada parsimònia de Miraflores.

La clau, però, segueix en mans de Rodríguez: és ella qui ha de declarar la vacant que activa el calendari, i Caracas no ha confirmat que estigui disposada a fer-ho. Cada retard serà llegit al carrer com una maniobra per perpetuar-se; cada intent de Machado de forçar els temps, com una amenaça a la tranquil·litat.

Washington volia una transició lenta, tutelada i sense sobresalts. Amb Machado de tornada, la tutela segueix aquí, però ja no marca sola el ritme. Si el procés es desborda, el tauler pot saltar pels aires. Si s'accelera i canalitza a través de les vies pactades, el calendari que Rubio va dissenyar per ordenar el postchavisme pot acabar convertint-se en el camí més curt cap a la victòria de la dona a la qual la Casa Blanca va apartar al gener.