De James Talarico a Angie Nixon: els candidats demòcrates que són un maldecap per a Trump de cara a les eleccions de mig mandat

No és la primera vegada que les eleccions de mig mandat es converteixen en una mena de trampolí per fer pujar a la palestra mediàtica candidats poc coneguts. En aquesta ocasió, però, la cita també sembla haver derivat en una mena de laboratori sobre la possible estratègia que ha de seguir el Partit Demòcrata de cara a les presidencials.

Alguns dels noms a seguir en aquestes legislatives acumulen titulars, com Abdul El-Sayed a Michigan i James Talarico a Texas, però n'hi ha d'altres, més discrets, que també poden aportar molta més informació sobre què està passant sota la superfície política als Estats Units.

Abdul El-Sayed

Sense pretendre-ho, aquest estiu el metge Abdul El-Sayed es va convertir en l'avantguarda de l'onada progressista que està sacsejant l'establishment del Partit Demòcrata. La seva victòria en les primàries demòcrates a Michigan va demostrar que l'ascens de l'esquerra dins de la formació no era només una febre cosmopolita. Ara, el candidat de 41 anys i fill de migrants egipcis lidera una ajustada contesa per al Senado contra el seu rival republicà Mike Rogers.

Si guanya, més enllà de convertir-se en el primer senador musulmà de la història dels Estats Units, El-Sayed serà la constatació que un programa d'esquerres pot triomfar més enllà dels bastions demòcrates. Michigan és un swing state on el 2024 Donald Trump va derrotar Kamala Harris per una diferència de tan sols 80.000 vots. Amb més de deu milions d'habitants, és el desè estat més poblat del país, el que el converteix en un excel·lent camp de proves per veure l'abast d'una campanya amb tints populistes, clarament d'esquerres i que condemna obertament el genocidi a Gaza.

De fet, El-Sayed va aconseguir imposar-se en les primàries demòcrates tot i que el lobby proisraelià AIPAC va abocar una quantitat rècord de diners per frenar-lo. El triomf d'El-Sayed el proper 3 de novembre també suposaria la constatació de fins a quin punt es va equivocar l'equip de Harris amb la seva tebior amb Israel durant les presidencials de 2024 i podria simbolitzar també una reconciliació amb l'electorat propalestí.

James Talarico

Un jove pastor presbiterià de 37 anys ha aconseguit que, per primera vegada en 40 anys, els demòcrates tinguin opcions reals per aconseguir un escó al Senat per Texas. James Talarico s'ha convertit en un autèntic maldecap per a Donald Trump, l'administració del qual va pressionar el programa de Jimmy Kimmel perquè no emetés l'entrevista, la qual ja acumula més d'11 milions de visualitzacions.

Talarico està aconseguint penetrar en un dels grans bastions del republicanisme gràcies a un discurs en què combina la moral cristiana d'ajudar els pobres amb una agenda econòmica d'esquerres. Igual que El-Sayed, Talarico també ha posat al centre de la seva campanya la reclamació d'una sanitat pública sota el lema "Medicare for all". La irrupció del jove demòcrata també dóna resposta a la lluita que hi ha dins del cristianisme nord-americà, i que sembla haver acabat segrestat pel nacionalisme blanc cristià. Talarico defensa un cristianisme progressista en el qual les persones LGTBIQ+ són benvingudes i on defensa el dret a l'avortament.

Jon Ossoff

El senador demòcrata per Georgia ha passat de ser un relatiu desconegut a sonar en les travesses dels possibles presidenciables per 2028. Jon Ossoff supera el seu rival, el republicà Mike Collins, per una diferència d'uns set punts en les enquestes. Encara que no és la carrera més ajustada de totes, sí que és crucial que Ossoff mantingui l'escó si els demòcrates volen tenir opcions d'aconseguir la majoria al Senat.

Ossoff, que es va estrenar al Congrés el gener del 2021, just quan Trump va instigar l'assalt al Capitoli, s'ha viralitzat per confrontar les corrupteles del president nord-americà. Va ser arran d'un dels seus discursos de campanya que el nom de Natalie Harp, l'íntima assessora del magnat, es va fer conegut de llarg a llarg. El senador, de 33 anys, ja va ser el més jove a jurar el seu càrrec en el 117è Congrés i ara, davant una classe política envellida, pretén presentar-se com aquest canvi generacional que els votants també demanen.

Ossoff no té un perfil tan marcat a l'esquerra com altres candidats que estan despuntant, però des que va assumir el càrrec s'ha llaurat una gran reputació com a opositor a la corrupció a Washington, la mala administració i l'anomenada "classe Epstein".

Angie Nixon

A Florida, territori Trump per excel·lència, una candidata dels Socialistes Demòcrates d'Amèrica (DSA) està donant guerra. Angie Nixon, de 42 anys, ha estret el marge amb la republicana Ashley Moody, que va ser nomenada senadora per substituir Marco Rubio quan aquest es va convertir en secretari d'Estat. La carismàtica candidata del DSA ja va donar la sorpresa aquest estiu quan va guanyar les primàries del partit demòcrata davant del candidat de l'establishment, Alexander Vindman. Malgrat comptar amb un finançament molt menor, Nixon va aconseguir imposar-se a Vindman amb una campanya que segueix pivotant sobre el mateix eix: la sanitat pública.

Malgrat el meteòric ascens de Nixon a les primàries, és difícil que aconsegueixi canviar el color de l'estat, especialment perquè Moody està subratllant el caràcter socialista de la demòcrata. Una paraula que ressona amb força entre la comunitat veneçolana i cubana exiliada.

Adam Hamilton

Un altre candidat demòcrata que ha convertit un estat marcadament republicà en una cursa disputada. El pastor metodista Adam Hamilton ha aconseguit estrènyer el marge amb el seu rival republicà, Roger Marshall, per a la contesa del Senat. Hamilton, és un demòcrata capaç de recitar parts de la Bíblia de memòria durant els seus actes de campanya mentre descriu votar com "un acte de fe cristiana". Hamilton és el pastor de l'església més gran de l'estat.

Igual que Talarico, Hamilton defensa un cristianisme més ampli i Talarico que intenta disputar la narrativa al cristianisme nacionalista blanc. "Estadísticament parlant, la majoria de les persones no religioses i nominalment religioses són demòcrates i progressistes", deia Hamilton en una entrevista de 2024 amb el presentador de podcasts evangèlics Carey Nieuwhof. "Si van a l'església i senten que estan escoltant un míting republicà, no tornaran".

Kansas va votar clarament per Trump les passades eleccions, però les polítiques comercials i la guerra de l'Iran del president nord-americà han castigat les bases rurals que el van alçar. Aquest context, sumat al perfil de Hamilton que apel·la també a aquestes comunitats cristianes que tampoc se senten còmodes amb l'egocentrisme del republicà, ha fet que l'escó de l'estat balli.