La inflació i la guerra amb l'Iran amenacen el poder de Trump després de dos anys intentant governar sense controls

Quan Donald Trump va arribar a la presidència el 2025, els Estats Units feia dos anys que donaven suport en la distància a Ucraïna mentre la ciutadania seguia patint l'efecte inflacionista del conflicte. Ara el país està immers en una guerra directa amb l'Iran -cosa que no passava des de la invasió de l'Iraq- mentre el preu de la cistella de la compra i la gasolina segueix en augment. Per als nord-americans que votaran el proper 3 de novembre, la preocupació segueix sent la mateixa que quan estava Joe Biden: el cost de vida.

La percepció que els ciutadans tenien de l'economia amb Biden no ha canviat gaire amb Trump. Quan el demòcrata va abandonar la Casa Blanca, només un 28% dels nord-americans consideraven que l'economia del país anava bé. Ara, aquest percentatge ha disminuït encara més sota el mandat del republicà: només un 24% té una visió positiva, segons dades del Pew Research Center.

No obstant això, les dades macroeconòmiques sí que mostren un empitjorament considerable. Al desembre de 2024, la inflació se situava en el 2,9% i s'havien creat uns 256.000 llocs de treball, mentre que la taxa d'atur rondava el 4,1%. Ara, les últimes dades macroeconòmiques mostren una inflació del 3,7% i una taxa d'atur del 4,2%. Però l'indicador que fan servir els ciutadans per avaluar realment l'economia és un altre de molt més modest: el preu del sortidor i de la carn picada.

Al desembre de 2024, al final del mandat de Biden, el preu mitjà d'una lliura de carn picada de vaca (uns 453 grams) era de 5,62 dòlars; ara ja ronda els 6,79 dòlars, segons les dades de la Reserva Federal de St. Louis. Aquest augment del 20% en gairebé dos anys poc té a veure amb la suposada “edat daurada” que prometia Trump en els seus actes de campanya.

A més, les bases republicanes que van votar pel magnat creient en la promesa del "America First" han descobert que en realitat es tractava de "Trump First". En el lapse de dos mesos, el president nord-americà va exhibir el seu unilateralisme geopolític primer amb la incursió militar a Veneçuela i després amb el bombardeig sobre Teheran. L'èxit del segrest de Nicolás Maduro va aconseguir calmar la decepció entre els seus seguidors, però no ha estat així amb la guerra a l'Iran. Com més s'ha allargat el conflicte, més s'han erosionat els suports al president entre les seves bases.

Veneçuela i l'Iran són els símptomes externs de com Trump ha anat erosionant els límits al poder executiu. Internament, el gran indicador és com el magnat no s'ha molestat a amagar els conflictes d'interessos que infesten el seu segon mandat. "Coses que abans ocorrien a porta tancada ara succeeixen en retransmissions en directe: veiem als consellers delegats de les empreses i als líders estrangers portar regals a Trump", explica a Público Zach Everson, membre de Public Citizen, una organització dedicada a rastrejar els conflictes d'interessos del magnat.

El matrimoni amb Silicon Valley es va fer explícit el mateix dia de la investidura, amb la presència a primera fila d'Elon Musk (X, Tesla), Mark Zuckerberg (Meta), Jeff Bezos (Amazon), Sundar Pichai (Google, Alphabet), Tim Cook (Apple) i Shou Zi Chew (TikTok). Aquesta aliança ha ajudat Trump a enriquir la seva fortuna. Segons calculava The New York Times, només durant el primer any del seu segon mandat, el republicà hauria augmentat la seva fortuna en uns 1.408.500.000 dòlars. Encara que aquesta xifra també ha estat regada amb els regals dels petroestats del Golf.

La sensació de pèrdua de poder adquisitiu entre les classes mitjana i treballadora resulta encara més sagnant quan veuen les estàtues eqüestres de Washington recentment xapades en or o les filigranes daurades amb què ha transformat la Casa Blanca. Els aires versallescos del president nord-americà no són només una qüestió de formes, sinó també de contingut.

La impunitat amb què ha estat actuant el president nord-americà s'explica, en gran part, perquè els checks and balances no han funcionat. El Congrés, controlat per la majoria republicana, ha abdicat pràcticament de les seves funcions, mentre que la majoria conservadora al Suprem ja ha emès diverses sentències favorables a Trump.

L'interrogant que queda per respondre ara —i que es començarà a entreveure després de la jornada electoral del proper 3 de novembre— és si es poden restablir els límits que el republicà va erosionar. Encara que els demòcrates recuperin el control del Senado i de la Cambra dels Representants, cal veure si Trump respectarà l'autoritat del Congrés.