L'ICE de Trump torna a sembrar el terror als carrers dels EUA amb dos assassinats en una setmana

Les morts el gener de Renee Good i Alex Pretti a mans dels agents antiimmigració durant les macrobatudes a Minnesota van desencadenar una onada d'indignació per la brutalitat parapolicial. Per fer callar les protestes, la Casa Blanca va realitzar una sèrie de canvis estètics, com destituir la llavors secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, i forçar els oficials a portar càmeres corporals. Però, sis mesos després, agents de l'ICE han matat dos migrants en menys d'una setmana, i en tots dos casos ni tan sols es tractava de la persona que buscaven.

L'última víctima, Joan Sebastian Guerrero, era un jove colombià de 26 anys que tenia permís de treball, per la qual cosa era resident legal als Estats Units. Ha estat gràcies als grups de suport locals als migrants —Coalició per als Drets dels Migrants de Maine i Present!— que s'ha pogut identificar la víctima, ja que, passades les primeres 24 hores, el Departament de Seguretat Nacional (DHS) no havia donat cap informació.

En un altre comunicat emès per l'organització Project Relief Maine, s'ha confirmat que Guerrero tenia família, informació que ha estat confirmada per l'ambaixada colombiana. El cos diplomàtic ha dit que està ajudant la família i que ha exigit un informe al DHS "sobre les circumstàncies que envolten aquesta lamentable mort".

Públicament, el DHS ha evitat ser molt concret sobre la confusió que hi ha hagut entre Sebastian i la persona a qui buscaven perquè tenia una ordre de deportació. Però el senador de Maine, l'independent Angus King, ha afirmat que l'actual secretari del DHS, Markwayne Mullin, li va revelar que la persona contra la qual van disparar no era la que buscaven.

En el concís comunicat publicat aquest dilluns a les xarxes socials, el DHS qualifica Guerrero d'"immigrant il·legal" —tot i que els grups locals han confirmat que no va ser així— i justifica l'acció dels agents com a defensa pròpia. "El vehicle va intentar fugir de l'escena i, davant el temor per la seguretat pública, un agent va disparar amb la seva arma", afirma. La versió de l'ICE és difícil de corroborar perquè els agents no portaven la càmera corporal, malgrat que el Govern va recuperar la seva obligatorietat el febrer d'aquest any.

Tot i així, el relat dels veïns i les càmeres de la zona mostren una escena molt diferent de la versió oficial. En les gravacions que han circulat per xarxes es pot veure com els dos agents encaputxats s'acosten al cotxe blanc de Guerrero, on hi ha forats de bala, i treuen el seu cos ja inert.

La mort de Sebastian segueix el mateix patró que la de Lorenzo Salgado Araujo, que la setmana passada va morir a mans de l'ICE durant una operació a Houston. Salgado, de 52 anys, era un treballador mexicà i pare de tres fills que havia viscut durant 30 anys al país sense regularitzar la seva situació. Després d'obrir foc contra Araujo i haver-lo matat, el DHS va confirmar que l'home no era la persona que estaven buscant els oficials de l'ICE.

En un altre paral·lelisme, el DHS també va argumentar que els agents havien obert foc contra Salgado en resposta a l'intent de l'home d'utilitzar el seu cotxe com a "arma". En aquest cas, els agents de l'ICE tampoc estaven usant càmeres corporals. Però un testimoni ocular va assegurar que durant l'incident la víctima no va intentar atropellar els oficials amb el seu vehicle.

La justificació que el DHS de Mullin està oferint sobre les dues últimes morts és la mateixa que ja va usar l'exsecretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, per defensar l'assassinat de Renee Good. També es produeix en un context en què l'Administració va decidir retallar la formació dels nous agents reclutats per així poder accelerar el seu desplegament sobre el terreny. Diversos oficials, inclosos exdirectors de l'ICE, van advertir del risc que suposava reduir l'entrenament dels agents.

L'any passat, el DHS va impulsar una campanya de reclutament que va concloure amb 12.000 noves incorporacions, un 20% més respecte als 10.000 agents que hi havia fins al moment a l'ICE. Més enllà dels incentius, la campanya tenia un marcat caràcter ideològic, amb crides a "defensar la pàtria" d'una suposada "invasió". "Amèrica ha estat envaïda per criminals i depredadors", era un dels eslògans que servien com a reclam. A tot això se li suma una decisió que el Tribunal Suprem va dictar el 2025 i que obria la porta al fet que es practiquessin detencions per perfil racial.