Guia per no perdre's en una Assemblea General de l'ONU sota l'ombra de la guerra i la incertesa per la IA

La 81a Assemblea General de les Nacions Unides comença aquesta setmana a Nova York marcada per l'ombra de la guerra i per la incertesa d'un futur condicionat per la intel·ligència artificial. El segon any de Donald Trump de tornada a la Casa Blanca ha estat suficient per desbaratar encara més el ja malmès ordre internacional en què es va fonamentar l'ONU fa 80 anys.

Tot i que la guerra de l'Iran, la situació a Gaza i l'acord sobre Groenlàndia concentrin el focus d'atenció a Nova York, dijous Washington viurà un desdoblament de pantalla amb la visita a la Casa Blanca del mandatari xinès, Xi Jinping.

Aquesta serà l'última vegada que el secretari general de l'ONU, António Guterres, inauguri el Debat General, després de ser reelegit el 2022. El seu mandat expira a finals d'any i encara no hi ha un successor clar. Guterres abandonarà el càrrec deixant un món molt més hostil i conflictiu, en què no han deixat d'acumular-se les guerres.

Aquests són alguns dels temes que marcaran la cimera de les Nacions Unides.

L'Iran després de set mesos de guerra

El president iranià, Masoud Pezeshkian, intervindrà a l'Assemblea General gairebé set mesos després que els Estats Units i Israel bombardegessin Teheran. El conflicte ha derivat en un pou sense fons que consumeix l'arsenal crític del Pentàgon i dispara el preu dels carburants, una campanya que Trump sembla no saber com resoldre, mentre que els aiatol·làs li han tret rèdit fent valer el seu control sobre l'estret d'Ormuz. No és clar si la reduïda comitiva iraniana arribarà a creuar-se amb els representants nord-americans.

Pezeshkian arriba a Nova York després d'haver-se reunit amb els seus homòlegs de la Xina, Xi Jinping, i de Rússia, Vladímir Putin, en la cimera celebrada al Kirguizistan (cal destacar que ni Putin ni Xi assistiran a la de l'ONU). Els tres països exhibeixen unitat, mentre que les aliances de Washington semblen esquerdar-se per tot arreu. La guerra de l'Iran també està posant a prova la relació entre Washington i els petroestats del Golf: al Iemen, els houthis s'han activat i han compromès la sortida alternativa que l'Aràbia Saudita tenia a Bab al-Mandeb per donar sortida al seu petroli. Tot i que la monarquia saudita ha demanat a la Casa Blanca que intervingui, les forces nord-americanes de moment estan evitant acudir a l'auxili del seu soci.

Mahmoud Abbas intervindrà per videoconferència ja que han denegat els visats als representants palestins

Pressió a Netanyahu

Per segon any consecutiu, el Departament d'Estat ha denegat els visats als representants palestins, de manera que el president Mahmoud Abbas haurà d'intervenir per videoconferència a l'Assemblea. Malgrat l'alto el foc, Israel ha seguit bombardejant la Franja de Gaza, un historial del qual el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, traurà pit quan li toqui intervenir en l'Assemblea General, especialment en aquesta ocasió, a un mes de les eleccions a Israel.

Encara que s'hagi vetat la presència de la delegació palestina, probablement aquesta sigui una de les assemblees generals més incòmodes per a Netanyahu després de la campanya de denúncia liderada per l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani. Malgrat que a l'estiu el polític va reconèixer que no tenia competències per detenir Netanyahu, ha tornat a posar el focus sobre l'ordre d'arrest del Tribunal Penal Internacional que pesa sobre el dirigent israelià. Els Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) i altres organitzacions ja han convocat manifestacions als voltants de l'ONU per protestar contra el genocidi a Gaza i contra el mandatari.

L'acord sobre Groenlàndia

L'illa àrtica de Groenlàndia s'ha convertit en la protagonista d'última hora després que divendres passat Trump anunciés que s'havia arribat a un acord amb Dinamarca per assegurar que els Estats Units assumeix la defensa del territori. Després de les pressions del magnat per annexionar-se militarment la zona, el Govern danès ha confirmat un pacte de seguretat amb la Casa Blanca, la signatura del qual està prevista per a aquest dimarts en el marc de la cimera. Encara no s'han revelat més detalls del document, i està per veure si suposarà un canvi substancial respecte a l'entesa que existeix des de 1951 entre Washington i Copenhaguen.

L'acord arriba després que Von der Leyen estengués la mà al Canadà per convertir-se en el primer membre associat a la UE

La rúbrica del text arriba en un moment de desconfiança dins de l'OTAN i de distanciament per part d'Europa. No passa desapercebut que l'anunci arriba just després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, atengués la mà al Canadà per convertir-se en el primer membre associat a la UE. Ottawa, soci històric dels EUA per proximitat geogràfica, s'ha embarcat en una guerra comercial de desgast i sembla disposat a marcar-li els límits a Trump. La decisió de Von der Leyen de celebrar el primer ministre canadenc, Mark Carney, no va agradar al republicà, que ja ha amenaçat de "tallar relacions comercials" si considera que l'acostament resulta una "acció hostil" per als seus interessos.

La constatació del protectorat veneçolà

En un altre símptoma dels nous temps que corren, la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, parlarà a l'Assemblea General a pocs quilòmetres de la presó de Brooklyn on el líder chavista deposat pels EUA, Nicolás Maduro, espera el seu judici. Serà la primera vegada que un cap d'estat veneçolà intervingui a l'Assemblea després que Maduro ho fes el 2018.

Rodríguez intervindrà després del recent acord amb els Estats Units per entregar-li part de les reserves de cru del país. L'entrega de 65.000 milions de barrils de petroli veneçolà s'ha convertit en la constatació de com Washington ha convertit el país en un protectorat. Mentre Trump segueix sense posar data a unes futures eleccions, el Pentàgon tindrà el 35% de la propietat de l'empresa matriu encarregada d'explotar el cru veneçolà. Aquesta companyia, la North American Blue Energy Partners (NABEP), és propietat del milionari veneçolà Alejandro Betancourt, investigat per la justícia a Espanya i Suïssa per la seva presumpta participació en un esquema de rentat de milers de milions procedents de la petroliera estatal veneçolana PDVSA.

Ucraïna

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, tornarà a pujar a la tribuna per recordar que a Europa segueixen morint homes sota l'ofensiva russa. L'escassetat d'interceptors Patriot que pateix el Pentàgon a causa del conflicte a l'Iran també està repercutint a Kíev, que pateix nombroses baixes a causa de l'augment dels míssils llançats per Moscou. Zelenski, que ha aconseguit millorar les relacions amb el seu homòleg nord-americà, tornarà a aprofitar la coincidència per parlar amb Trump als passadissos de l'ONU.

Espanya, en el punt de mira

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, també haurà de pujar a la tribuna després que Espanya s'hagi convertit en un altre flanc sensible després de permetre que el Marroc deixés passar a més de 70.000 migrants, desencadenant una greu crisi migratòria. La desesperació de milers de persones que buscaven un futur millor s'ha convertit en una arma llancívola molt sucosa per a Trump i els governs d'extrema dreta afins, que veuen a Madrid un dels pocs bastions progressistes que queden a Europa. Si l'any passat el republicà ja va dir que el Vell Continent anava "camí de l'infern" per la suposada política de "fronteres obertes" —la qual mai ha existit, ja que des del 2015 s'ha reforçat el control migratori, derivant en el que es coneix com a "Europa fortalesa"—, aquest any segur que furgarà en el drama ceutí.