Les grans fortunes de Silicon Valley proposen pegats econòmics per anestesiar el malestar social

En la recta final de les eleccions de mig mandat als Estats Units dues grans tecnològiques han protagonitzat un rampell de filantropia. La companyia d'IA Anthropic ha promès destinar el 5% de les seves accions a un fons per al "bé públic" i Elon Musk va anunciar fa uns dies que l'any que ve donarà a cada nen del país una acció de la seva companyia SpaceX.

Les dues decisions arriben en un moment en què cada vegada més nord-americans veuen amb ressentiment com les grans companyies segueixen recaptant beneficis astronòmics mentre les classes mitjana i treballadora perden poder adquisitiu. Una enquesta recent del Pew Research Center mostra com sis de cada deu nord-americans (un 61%) consideren que actualment hi ha massa desigualtat econòmica als Estats Units.

Es tracta del mateix percentatge que el 2019, però amb la diferència que ara hi ha menys tolerància davant d'aquesta realitat: fa set anys, un 29% d'aquest grup deia que cap tipus de desigualtat era acceptable; ara és un 35%. De la mateixa manera, ha passat d'un 14% a un 24% el percentatge d'americans que creuen que s'ha de canviar per complet el sistema econòmic.

Aquest clima de malestar és el que també ha fet possible que el proper 3 de novembre a Califòrnia es voti la Proposició 40, amb la qual es vol gravar a les grans fortunes. La proposta, liderada pels economistes Gabriel Zucman i Emmanuel Saez, pretén aplicar un impost únic d'un 5% a aquells individus amb actius superiors als mil milions de dòlars. Un paràmetre que, a l'estat on és Silicon Valley, posa al centre del debat totes les grans tecnològiques.

No és casual que, a pocs dies de les eleccions i la votació de la Proposició 40, Anthropic i SpaceX hagin fet aquest tipus d'anuncis que busquen presentar una alternativa de com es redistribueix la riquesa. Encara que hi ha un fet que fins i tot Silicon Valley no pot canviar: ja existeix un ampli consens sobre que s'ha de redistribuir la riquesa. La qüestió ara és qui controla el relat sobre com ha de ser redistribuïda.

Des del moment en què la IA va irrompre a l'espai públic, ja es va començar a plantejar com afectaria el mercat de treball i el model econòmic mateix. La velocitat amb què s'ha desenvolupat la intel·ligència artificial ha precipitat tots els debats al voltant de com protegir la ciutadania davant d'una eina que és capaç de rendir molt millor que qualsevol humà en molts camps. A això, ara se li sumen les veus d'alarma des de dins de la pròpia indústria sobre el perill real que pot suposar seguir innovant en aquest camp sense cap tipus de guarda-rail.

El fons que ha anunciat la companyia del xatbot Claude ressona amb la proposta que fa temps que el senador independent Bernie Sanders ha estat plantejant: la creació d'un fons vinculat a les accions que generin les grans companyies d'intel·ligència artificial. Ara bé, seria un fons sobirà públic, fora del control de les empreses privades. Seria l'Estat qui decidiria com redistribueix i reinverteix aquests diners en la ciutadania, i no la companyia.

En un comunicat públic, Anthropic va dir que el seu Fons de Benefici Públic podria recolzar iniciatives com donacions a organitzacions sense ànim de lucre o fer transferències directes per a mesures que abordin l'impacte de la intel·ligència artificial al mercat laboral.

El fons es constituiria com una societat de responsabilitat limitada íntegrament participada per Anthropic i rebria un 2% addicional de les accions de la companyia, a discreció del consell d'administració, per cada increment del 50% en el valor de l'empresa respecte a una valoració de referència que encara no s'ha fet pública.

Mentrestant, la proposta de Musk resulta encara més etèria i els càlculs apunten que la mesura suposaria donar uns 10.000 milions de dòlars en accions. La xifra surt del càlcul aproximat del cost de les accions actualment i els 73 milions de nens menors de 18 anys que viuen als Estats Units d'acord amb el cens.