"Es van evaporar": una investigació revela que 3.000 palestins van resultar carbonitzats per bombes d'Israel

Rafiq Badran va perdre quatre dels seus fills al campament de refugiats de Bureij, al centre de la Franja de Gaza. Entre 2024 i 2025, Israel va bombardejar tres escoles d'aquesta localitat fins a cinc vegades. En un d'aquests atacs, els fills d'aquest gazatí van desaparèixer. "Simplement, es van evaporar", explica a Al Jazeera. "Els vaig buscar un milió de vegades. No va quedar ni un sol tros. On van anar?".

El seu testimoni és un dels molts recollits en la investigació La resta de la història, emesa per Al Jazeera Arabic el passat 9 de febrer. A ells se sumen les dades recaptades pels equips del Servei de Defensa Civil de Palestina i les anàlisis d'experts forenses. Les seves troballes han posat sobre la taula una hipòtesi tenebrosa: Israel va utilitzar armes tèrmiques i termobàriques contra població gazatí, carbonitzant a unes 2.842 persones.

Aquestes bombes poden arribar a una temperatura tres vegades superior a la d'un forn crematori

D'elles només van quedar "esquitxades de sang" o "petits fragments com cuirs cabelluts", explica Mahmoud Basal, portaveu del servei de protecció civil al mitjà qatarià. Segons descriu, els equips forenses apliquen un "mètode d'eliminació" per determinar quantes persones han estat reduïdes a cendres. La fórmula consisteix a comparar el nombre de cossos recuperats després d'un atac d'Israel amb el d'ocupants que, teòricament, hi havia al recinte bombardejat.

Si després d'"una recerca exhaustiva", els forenses només han trobat alguns rastres biològics -com sang o teixits corporals- de les persones que havien d'haver mort al lloc de l'atac, les comptabilitzen com carbonitzades.

D'acord a la informació recollida per la investigació, aquest fenomen és fruit de bombes tèrmiques o termobàriques, capaces de "generar temperatures superiors a 3.500oC". És a dir, aproximadament tres vegades més que un forn crematori.

A aquesta temperatura, el teixit humà "es vaporitza" i es converteix "en cendres", afirma a Al Jazeera Munir Al Bursh, metge i director general del Ministeri de Salut palestí a Gaza. Aquest nivell de destrucció és la raó per la qual el dret internacional prohibeix l'ús d'aquest i altres tipus de bombes de forma indiscriminada. Així ho recullen diversos articles del Protocol addicional I dels Convenis de Ginebra de 1977, que protegeix les víctimes en conflictes armats internacionals.

Així són les bombes

Una bomba tèrmica és aquella la composició de la qual "dispersa un núvol de combustible que, en encendre's, crea una enorme bola de foc i un efecte buit", explica l'expert militar, Vasili Fatigarov, als periodistes d'Al Jazeera. Per això, aquestes bombes també són conegudes com "de buit" o "d'aerosol". Per aconseguir aquest efecte, al TNT de la munició convencional se li afegeixen compostos químics, com pols d'alumini, que eleven la temperatura de l'explosió i perllonguen el temps de combustió.

Els EUA van vendre a Israel diversos paquets d'armament que contenien aquest tipus de munició

Algunes de les bombes que poden contenir aquesta barreja són les de la família MK-80, fabricades pels EUA. Durant el setge a la Franja, Washington va vendre a Tel Aviv diversos paquets d'armament que incloïen aquest tipus de munició, tant sota l'Administració del demòcrata Joe Biden, com la del republicà Donald Trump. Normalment, les MK-80 són de "caiguda lliure", és a dir, que no tenen direcció una vegada els avions les llancin. No obstant això, també se'ls pot afegir un dispositiu GPS per guiar la destinació de l'explosiu, donant lloc a una GBU (unitat de bomba guiada).

Els investigadors d'Al Jazeera asseguren que la Defensa Civil palestina va trobar fragments d'una bomba GBU en diversos dels llocs en els quals amb prou feines hi havia algun rastre dels cadàvers després dels atacs d'Israel. Segons les indagacions del mitjà qatarià, l'exèrcit Israel hauria utilitzat a Gaza tres tipus de bombes nord-americanes amb capacitat per carbonitzar les seves víctimes: la MK-84, la bomba antibúnker BLU-109 i la GBU-39. Per la seva banda, una altra investigació de l'organització Human Rights Watch (HRW) va identificar restes de GBU en escoles palestines atacades per Israel, mentre que The Guardian va contrastar l'existència de restes d'aquestes bombes en els llocs de Beirut (Líban) atacats per Israel.

El rastre del genocidi

En una entrevista recent amb Público, Francesca Albanese, relatora de ONU per als drets humans als territoris ocupats palestins, va incidir que el genocidi en curs a Gaza era "un crim col·lectiu". Per a la jurista italiana això és més que evident en tant que diversos Estats del Nord Global no només han armat a Israel, sinó que continuen mantenint els llaços comercials que haurien permès a Tel Aviv finançar la guerra.

Els vaig buscar un milió de vegades. No en va quedar ni un tros. ¿On van anar?

Tot això, va assenyalar Albanese, va passar fins i tot després que la Cort Internacional de Justícia (CIJ) emetés, el 26 de gener de 2024, una ordre de mesures provisionals obligatòries en què instava Israel que prengués mesures per evitar la comissió d'un genocidi a Gaza. A més, recordava als Estats part que, segons la Convenció contra el Genocidi de 1948, estaven obligats a prevenir i sancionar el genocidi.