Europa planta Trump i assumeix la postura d'Espanya en la guerra de l'Iran

A poc a poc, i a mesura que la guerra s'allarga i els preus dels combustibles van pujant, cada vegada són més les veus europees que es planten davant el president dels Estats Units, Donald Trump, i s'acosten a les posicions defensades pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. La Unió Europea ha passat de tancar files amb Washington i Tel-Aviv en el seu atac contra l'Iran a assegurar –en paraules de la mateixa alta representant, Kaja Kallas – que "aquesta guerra no és la seva". El bloc comunitari incrementa la pressió perquè s'acabi el conflicte i, en cap cas, vol involucrar-se més en la guerra: s'ha fet evident en el Consell Europeu d'aquest dijous a Brussel·les i amb la decisió de tot el bloc comunitari d'oposar-se a participar en la missió militar per reobrir l'estret d'Ormuz que demana el Pentàgon i l'OTAN.

Sánchez ha tornat a defensar a l'arribada de la reunió de líders europeus el dret internacional i als "valors que han definit Europa durant els últims vuitanta anys". "Hem d'enviar un missatge als nostres ciutadans i a la resta del món que Europa està al costat del multilateralisme i l'ordre internacional, i en contra d'aquesta guerra", ha insistit el principal dirigent socialista del bloc comunitari.

I, a diferència de fa uns dies, aquesta vegada no estava sol. Tot i que no han entonat un discurs tan contundent com el del “No a la guerra de Sánchez”, la gran majoria de dirigents, en major o menor mesura, han sortit a demanar el final dels atacs als Estats Units, Israel i Iran, i han advocat per incrementar els esforços diplomàtics en detriment d'una major implicació militar. 

És el cas, per exemple, del president francès Emmanuel Macron, que ha demanat a totes les parts una "desescalada ràpida", especialment després dels últims atacs a infraestructures energètiques per part dels exèrcits israelià i iranià.

Fins i tot els dirigents de dretes o més afins a Donald Trump s'han pronunciat en el mateix sentit. El canceller alemany, Friedrich Merz, que sempre ha fet pinya amb el president nord-americà, també ha demanat "aturar la guerra" i s'ha mostrat optimista sobre el seu final. De fet, ha considerat un “senyal” que Trump pretén posar fi al conflicte el fet que hagi condicionat l'Iran a deixar d'atacar instal·lacions energètiques a Qatar, a canvi que Israel tampoc ataqui instal·lacions iranianes.

També el primer ministre belga, l'ultra Bart de Wever, ha estat molt contundent contra el conflicte iniciat pels Estats Units i Israel. "Tothom vol una cosa: que aquesta guerra acabi com més aviat millor i que no hi siguem implicats”, ha resumit el dirigent belga.

De fet, les conclusions acordades aquest dijous a la cimera europea són també molt clares: "El Consell Europeu fa una crida a la distensió i a la màxima moderació, així com al ple respecte del dret internacional per part de totes les parts, inclosos els principis de la Carta de les Nacions Unides i del Dret internacional humanitari", diu el text acordat per tots els líders de la UE.

Aquesta setmana, com s'ha confirmat en la cimera europea, tots els Estats membres s'han negat també a enviar una missió militar a l'estret d'Ormuz per intentar reobrir-lo. D'aquesta manera, s'han plantat clarament davant Trump i OTAN, que fa dies que volen una major implicació d'Europa en la guerra. És la primera vegada des que els Estats Units i Israel van atacar el règim dels aiatol·làs, fa just 19 dies, que la UE mostra en aquest sentit una posició unitària i contundent.

La Moncloa es penja la medalla

Encara que de manera implícita, Sánchez s'ha congratulat del canvi de discurs de la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, així com del global de la UE. La dirigent alemanya, que va treure ferro en un primer moment a la importància de l'ordre internacional basat en regles, va sortir a defensar-lo després dels durs discursos del president del Govern i del president del Consell Europeu, el també socialista António Costa, a favor del dret internacional i el multilateralisme.

De fet, Sánchez ha volgut demostrar que manté bona sintonia amb Von der Leyen i Merz, i, quan ha entrat a la sala de la reunió, se n'ha anat directament a saludar el canceller alemany i, just després, la presidenta de la Comissió Europea. Una forma de transmetre que la UE –almenys en aparença– es manté unida i, a més, adopta un discurs més proper al de la Moncloa des del principi que al defensat a Brussel·les i Berlín.

En aquest sentit, Sánchez ha assegurat en declaracions als mitjans que Espanya i Alemanya "tenen la millor de les relacions", i ha restat importància al fet que Merz callés davant Trump quan va carregar contra Espanya per no voler gastar-se el 5% del producte interior brut (PIB) en defensa, tal com mana l'OTAN. "Crec que l'important és que en la reunió privada que Merz va mantenir amb Trump li va explicar la solidaritat d'Europa i, per descomptat, també d'Alemanya amb Espanya davant una amenaça de coacció", ha dit el president del Govern.

No és la primera vegada que la Unió Europea, malgrat que Sánchez comenci nedant a contracorrent, s'acosta a les tesis defensades per Espanya. Va passar el mateix amb la defensa de l'Estat de Palestina i la condemna del genocidi Israel contra el poble gazià. No obstant això, davant el genocidi perpetrat pel govern de Benjamín Netanyahu, la Unió Europea tampoc ha mogut fitxa per intentar frenar-lo: s'ha limitat a aplicar alguna sanció menor contra Tel-Aviv i ha instat de manera general a respectar el dret internacional i humanitari. Veurem si amb la guerra de l'Iran i el desordre mundial provocat per Trump, la UE decideix jugar un rol més determinant.