L'Europa que blinda les seves fronteres no perdona a Sánchez la política migratòria del Govern espanyol

L'Europa fortalesa ni oblida ni perdona. El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, ha rebut una nova andanada de crítiques per la seva política migratòria durant la cimera de caps d'Estat i de Govern que s'ha celebrat a Brussel·les. Fonts diplomàtiques asseguren que el debat ha estat especialment dur.

Ha obert el foc la primera ministra danesa, en arribar a la cimera. Mette Frederiksen ha demanat a la Comissió Europea que investigui "què passa quan un país fa pràcticament tot el contrari dels altres" en permetre "que algú que entra il·legalment pugui quedar-se". A parer seu, "això va en contra de la política migratòria que avui defensa una àmplia majoria a Europa".

Sánchez ha respost amb diplomàcia, reconeixent que existeixen discrepàncies. "Considera que a aquelles persones que estiguin al nostre país, en qualsevol dels països, no se'ls han de reconèixer els seus drets", ha dit en referència a Frederiksen. "Jo crec que sí. És més, crec que reconeixent aquests drets, el que es fa és ancorar a aquests migrants a aquest país que els hi reconeixen".

Tot i pertànyer a la família socialdemòcrata, Frederiksen defensa una línia migratòria dura. Aquest divendres, ha estat una de les organitzadores de la reunió que 16 països han celebrat a Brussel·les als marges de la cimera per debatre sobre migració. A la reunió també hi eren presents els líders d'Àustria, Itàlia i Països Baixos.

El canceller austríac ha estat un dels més durs a l'hora d'avaluar la regularització que va dur a terme Espanya el passat mes d'abril. "Aquest no és un bon senyal, ja que a Europa ens esforcem per combatre la migració irregular, per assegurar les nostres fronteres i per aconseguir la col·laboració de tercers països", ha dit Christian Stocker.

Un altre atac, aquesta vegada en clau de campanya electoral, li ha arribat des de la República Txeca. El seu primer ministre, Andrej Babis, ha dit en la cimera que "alguns polítics són capaços de substituir la població per migrants només per estar en aquests càrrecs i per estar al Govern".

En aquest cas, la resposta de Sánchez ha estat molt més contundent, recordant que el seu discurs s'assembla molt al de Vox, país amb el qual comparteix família política a Europa.

Sánchez ha signat, en canvi, una treva amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Han arribat a un acord per aixecar els controls fronterers entre Espanya i Itàlia dins de l'espai Schengen. Roma ha estès els controls una setmana més, però està previst que els ministres de l'interior dels dos països es reuneixin la setmana que ve per tancar la crisi.

La crisi de Ceuta va provocar que 22 països de la UE firmessin una carta molt dura en què criticaven el procés de regularització. Però després la Comissió Europea va tractar de calmar els ànims, reconeixent que la rapidesa d'actuació del Govern espanyol havia permès el retorn d'una gran majoria dels migrants marroquins. També va reconèixer que l'espai Schengen havia estat respectat i no s'havien produït moviments migratoris cap a altres països de la UE.

Però la pressió es manté en una Europa que busca noves mesures per lluitar contra la migració. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha proposat la creació d'un mecanisme d'Emergència a Comissió Europea cas d'arribades massives. I molts temen que podria implicar la suspensió temporal de l'obligació de tramitar les sol·licituds d'asil.

També ha dit que la iniciativa del Govern espanyol per a la regularització massiva de migrants és "competència nacional" però "pot tenir un impacte transfronterer", per la qual cosa va urgir a una cooperació més elevada a la zona Schengen.

Encara que finalment hi va haver un petit consol per a Sánchez: finalment no s'han inclòs en les conclusions de la cimera una frase que demanava la primera ministra danesa i que assenyalava "la importància de garantir el control total de les arribades irregulars, fins i tot evitant mesures que puguin incentivar la migració il·legal", en una referència tot just vetllada a les regularitzacions.