Els EUA volen impulsar un full de ruta per resoldre el conflicte del Sàhara Occidental després de la reunió 'secreta' celebrada a Madrid

Estats Units pren la iniciativa en l'expedient del Sàhara Occidental amb l'objectiu d'aconseguir avanços significatius en la resolució del conflicte abans de l'octubre d'enguany. La Casa Blanca va impulsar una primera trobada multilateral entre les parts afectades aquest diumenge 8 i dilluns 9 de febrer a la residència de l'ambaixador dels EUA a Madrid.

La trobada, la primera que aconsegueix asseure en la mateixa taula a representants sahrauís i marroquins des de 2019, es va desenvolupar en un hermetisme absolut i va concloure sense que s'arribés a acords de pes. No obstant això, fonts coneixedores de la trobada han traslladat a Público que la voluntat nord-americana és realitzar una trobada similar al març i aconseguir un full de ruta vinculant abans d'octubre de 2026, mes en el qual el Consell de Seguretat de Nacions Unides ha de renovar el mandat de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) i poc abans de les eleccions de mig terme on Donald Trump es juga les seves majories en Congrés i Senat.

Les mateixes fonts coincideixen a assenyalar que el factor determinant que ha fet possible aquesta presa de contacte després d'anys d'estancament diplomàtic ha estat la "insistència" i les "pressions" exercides pels Estats Units, que ha assumit la "iniciativa política i logística" d'aquest embrionari procés de diàleg sota un fort hermetisme públic.

En la reunió, Rabat va reiterar que el pla d'autonomia sota sobirania marroquina continua sent l'única base que contempla per a una eventual resolució del conflicte, assenyalant a més la seva intenció de presentar una versió ampliada que desenvolupi l'esquema inicial plantejat en 2007. Per la seva banda, el Front Polisario va defensar que qualsevol escenari hauria d'incloure l'exercici efectiu del dret d'autodeterminació. Mantenint així el principal punt de fricció que ha marcat les negociacions durant les últimes dècades.

Una trobada a sis

La trobada va adoptar un format sispartit, amb la participació del Marroc —que reclama el Sàhara com a part del seu territori—; el Front Polisario —moviment d'alliberament nacional sahrauí—; Algèria —país que acull els campaments de refugiats i principal rival regional de Rabat—; i Mauritània —veí meridional que va participar en l'ocupació inicial del territori i va abandonar les seves reivindicacions després de la seva derrota militar enfront del Polisario en 1979—. També va assistir l'enviat personal de Nacions Unides per al Sàhara Occidental, Staffan de Mistura.

La reunió, marcada per un fort secretisme i de la qual no han transcendit imatges, va congregar els ministres d'Afers Exteriors del Marroc, Nasser Bourita; d'Algèria, Ahmed Attaf; i de Mauritània, Mohamed Salem Ould Merzouk, així com el ministre sahrauí Mohamed Yeslem Beissat.

La trobada va ser promoguda i afavorida per Washington, que va traslladar a la residència del seu ambaixador a la capital espanyola el representant de Donald Trump per a l'Àfrica, Massad Boulos —empresari libanès-nord-americà i consogre del president, ja que el seu fill està casat amb Tiffany Trump, al costat de l'ambaixador dels Estados Unidos davant l'ONU, Mike Waltz.

Espanya no va participar ni col·laborar en l'organització de la trobada. De fet, les fonts subratllen que Espanya no està jugant cap paper. "Tècnicament, la reunió es va celebrar en territori nord-americà", afirmen, en recordar que la cita va tenir lloc en una seu diplomàtica dels Estats Units. Segons expliquen, tant el protocol com el dispositiu de seguretat van ser gestionats íntegrament per Washington i no per les autoritats espanyoles.

Discussions, no negociacions

Després de filtrar-se a la premsa la celebració de la trobada, va ser la pròpia missió dels Estados Unidos davant l'ONU la que va confirmar la reunió, assegurant que "delegacions d'alt nivell dels Estats Units i les Naciones Unidas van facilitar discussions a Madrid, Espanya, amb el Marroc, el Front Polisario, Algèria i Mauritània sobre la implementació de la Resolució 2797 (2025) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre el Sàhara Occidental". Una posició que el mateix Boulos va reiterar a través de la xarxa social X en afirmar que "sota el lideratge del president, Estats Units segueix compromès amb una solució justa, duradora i mútuament acceptable que promogui una pau duradora i un futur millor per a tots a la regió".

Tant el comunicat nord-americà com les declaracions realitzades aquest dilluns pel portaveu de Naciones Unidas Stéphane Dujarric, coincideixen a emprar el terme "discussions" i no "negociacions", una elecció que reflecteix el caràcter encara embrionari de la iniciativa. "No s'ha concretat un full de ruta ni s'han aconseguit acords vinculants", indiquen les fonts. "Per això es parla de discussions; és més precís parlar d'una presa de contacte".

En qualsevol cas, afegeixen, la Casa Blanca busca formalitzar aquest procés amb una nova trobada -encara sense confirmar- durant el mes de març, amb la vista posada en l'elaboració d'un full de ruta concret abans d'octubre. Les dates no són casuals: a l'abril està prevista una sessió informativa del Consejo de Seguridad en què De Mistura haurà de retre comptes, i on els Estats Units aspiren a presentar avenços substancials. Un eventual acord més ampli abans d'octubre permetria a més que la renovació anual del mandat de la MINURSO incorpori objectius revisats.

A més, aquest calendari reforçaria el discurs impulsat per Trump com a promotor de la "pau mundial", a la recerca de consolidar la seva "novena pau" després d'haver-se atribuït vuit acords més —entre els quals l'"alto el foc de Gaza"— des del seu retorn a la Casa Blanca el 2025.

Què esperar?

Fins a aquesta hermètica trobada de febrer de 2026, l'última vegada que sahrauís i marroquins s'havien assegut oficialment en una taula de diàleg va ser el 2019, quan el llavors enviat personal de l'ONU, Horst Köhler, va impulsar dues rondes de diàleg a Itàlia. L'última va tenir lloc el 21 i 22 de març de 2019. Aquella cita va acabar sense acords substancials més enllà del compromís de continuar les converses i no va tenir més desenvolupament després de la dimissió de Köhler al maig de 2019, al·legant motius de salut.

Un any després, al novembre de 2020, el Front Polisario va reprendre la via armada després de declarar que el Marroc havia violat l'alto-el-foc en el pas del Guerguerat, pas comercial que connecta Mauritània amb els territoris sahrauís ocupats pel Marroc. Des d'aleshores, es viu una guerra de baixa intensitat en el que, segons les Nacions Unides, és l'últim territori pendent de descolonització de l'Àfrica.

El renovat impuls dels EUa sembla xocar amb les posicions antagòniques del Marroc, encoratjat després del seu recent èxit a les Naciones Unidas Unides amb una resolució favorable a l'octubre (i el promès pla d'autonomia ampliat. I el Front Polisario, que defensa l'autodeterminació com a "línia vermella".

La posició d'Espanya

Preguntat per aquest mitjà, el ministeri que dirigeix José Manuel Albares va assegurar que "no realitza cap comentari sobre la reunió multilateral" i va confirmar que el ministre s'ha reunit amb els seus homòlegs de Mauritània, Algèria i el Marroc, així com amb l'enviat personal de l'ONU, Staffan de Mistura, i amb el representant dels Estats Units davant Nacions Unides, Mike Waltz. No va ocórrer el mateix amb el ministre d'Afers exteriors sahrauí, Mohamed Yeslem Beissat, qui va viatjar a Madrid per a la trobada sense desenvolupar agenda pública al país i va volar aquest dimarts 10 de febrer a Etiopía per participar en el Consell Executiu de la Unió Africana.

"A tots els he traslladat el suport d'Espanya per arribar a la solució definitiva. Exteriors destaca la disposició Espanya per donar suport i acollir aquests diàlegs en el present o en el futur", asseguren fonts del ministeri. Cal recordar que, segons la pròpia justícia espanyola, en un acte signat pel llavors jutge i actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, Madrid continua sent la "potència administradora de iure" de la qual va anar la seva província número 53 fins a la seva retirada del territori en 1975. Un abandonament que va obrir la porta a l'ocupació maurità-marroquina i a un conflicte que es perllonga des de fa ja cinc dècades.

En la trobada tampoc va participar Francia, històric valedor del Marroc en l'esfera internacional, el paper s'ha vist desplaçat pel lideratge assumit per Washington en aquesta nova fase de contactes.

Amb tot, el caràcter encara preliminar de les discussions i la distància entre les posicions de les parts conviden a la cautela, encara que l'agressiva diplomàcia nord-americana ha demostrat ser capaç d'imposar, per les bones o per les dolentes, l'agenda de Washington en diferents escenaris internacionals. Trump busca al Sàhara la medalla de "la seva novena pau" i pretén aconseguir-la abans de les transcendentals eleccions de mig mandat.