Les eleccions legislatives a Colòmbia impulsen el candidat de l'esquerra de cara a les presidencials

Iván Cepeda no apareixia en cap papereta en les eleccions d'aquest diumenge, però va ser el gran vencedor de la jornada. Les eleccions legislatives de Colòmbia del 8 de març de 2026 han atorgat a l'esquerra colombiana, agrupada entorn del Pacte Històric la bancada més nombrosa tant a la Cambra de Representants com al Senat. Un impuls determinant que consolida l'exsenador Iván Cepeda com a favorit de cara a les presidencials del 31 de maig.

Amb el 99,56% de les meses escrutades, el Pacte Històric es va imposar en la votació al Senat amb 4.413.636 vots -el 22,82% del total- i obtindria, segons les projeccions, 25 escons enfront dels 20 que va conquistar en les eleccions 2022. A la Cambra de Representants, on l'escrutini encara continua, també s'espera un creixement semblant.

Darrere del Pacte Històric al Senat, el Centre Democràtic, l'extrema dreta uribista, obtindria 17 escons (quatre més que el 2022), el Partit Liberal quedaria en 13 (un menys), i Aliança per Colòmbia i el Partit Conservador sumarien 11 cadascun. Una altra mitja dotzena de partits completen un mapa legislatiu sense majories clares però amb una esquerra reforçada.

El Congrés que va obstaculitzar Petro

El bon resultat legislatiu no només ratifica la condició de favorit de Cepeda, sinó que donaria al seu eventual govern molta més fortalesa institucional de la qual ha gaudit el seu predecessor, Gustavo Petro.

La història legislativa del Gobvern de Petro ha estat, en bona mesura, la història d'un executiu que va arribar al poder amb una agenda ambiciosa i va trobar al Congrés el límit més efectiu a les seves pretensions transformadores.

Tot i ser el partit més votat el 2022, el Pacte Històric no va aconseguir majories sòlides en cap de les dues cambres, cosa que va obligar el govern a buscar aliances mòbils, inestables per definició, amb partits de tradició més centrista que van descafeïnar —quan no van tombar— part de la seva agenda.

El resultat, un mandat agredolç: de les grans reformes socials que va prometre el Govern del Canvi, només la reforma del sistema de pensions va arribar a convertir-se en llei, aprovada al juny de 2024 després d'un tràmit ple de turbulències i demandes que encara estudia la Cort Constitucional. La reforma laboral –que pretenia eliminar el model de prestació de serveis, regular els treballadors de plataformes digitals i ampliar els recàrrecs nocturns i festius– va ser arxivada el març del 2025 per la Comissió Setena del Senat. La reforma a la salut, que busca transformar el precari model sanitari del país, ha patit successius enfonsaments i bloquejos.

Un eventual govern de Cepeda partiria d'una posició més sòlida que la de Petro

Aquest Congrés fragmentat serà diferent a partir del 20 de juliol, quan prengui possessió la nova legislatura. Amb 25 representants al Senat, un eventual govern de Cepeda partiria d'una posició significativament més sòlida que la de Petro. L'aritmètica, amb tot, segueix sent exigent: per arribar a una majoria simple de 52 vots a la Cambra alta, el Pacte Històric necessitaria atraure almenys dues bancades mitjanes més. El Partit Liberal (13 curules) i el Partit de la U (9) són, històricament, els aliats més probables, però el seu suport mai és incondicional. Aconseguir-ho dependrà de la capacitat de Cepeda per bastir ponts on Petro va trobar murs, i de si el nou Congrés admet els equilibris que l'actual govern mai va aconseguir sostenir.

Cepeda, el candidat inevitable

"Avui comença el nostre segon temps", va proclamar Cepeda davant els seus seguidors el 8 de març a la nit, mentre les dades del Senat confirmaven l'avanç del seu partit.

Cepeda, de 63 anys, és fill de Manuel Cepeda Vargas, senador de la Unió Patriòtica assassinat l'agost del 1994 per agents de l'Estat en complicitat amb paramilitars —un crim reconegut per la pròpia Cort Interamericana de Drets Humans—. Cepeda va créixer en una família de militància comunista i va estudiar filosofia a Bulgària i Dret Internacional Humanitari a Lió. Entre 1998 i 2004 va viure a l'exili europeu després d'amenaces per denunciar vincles entre polítics i grups paramilitars. El 2003 va fundar el Moviment Nacional de Víctimes de Crims d'Estat (Movice). Va ser representant a la Cambra des de 2010 i senador des de 2014.

La seva figura està estretament relacionada amb els acords de pau, havent participat com a facilitador en els diàlegs amb les FARC i l'ELN.

La seva candidatura presidencial va arrencar amb impuls l'agost del 2025, quan un tribunal de primera instància va condemnar l'expresident Álvaro Uribe a 12 anys de presó domiciliària per manipulació de testimonis en un cas directament relacionat amb Cepeda.

Aquesta sentència, posteriorment revisada en segona instància pel Tribunal Superior de Bogotà que va deixar sense efecte la decisió inicial, va actuar com a catalitzador polític: va catapultar Cepeda entre l'electorat d'esquerra i el va instal·lar com a precandidat natural. A l'octubre de 2025 va guanyar la consulta interna del Pacte Històric amb més d'1,5 milions de vots enfront de Carolina Suro.

Els sondejos situen Cepeda al capdavant de la carrera presidencial

Els sondejos publicats en les últimes setmanes de febrer de 2026 situen Cepeda al capdavant de la carrera presidencial amb percentatges d'entre el 34% i el 38%. El seu principal rival, Abelardo de la Espriella, oscil·la entre el 16% i el 25% segons la firma enquestadora.

El mateix Cepeda ha declarat la seva aspiració de guanyar en primera volta, evitant una segona volta el 21 de juny on la dreta ja ha anunciat la seva intenció de cohesionar-se davant el candidat més votat.

La dreta defineix els seus lideratges

En paral·lel a les legislatives, diverses coalicions polítiques van celebrar primàries obertes -conegudes al país com "consultes"- per elegir els candidats que es batran contra Cepeda, que ja va ser elegit el mes d'octubre passat.

Fins ara, la dreta colombiana estava òrfena, sense un lideratge clar davant de Cepeda. Aquest buit va possibilitar que apareguessin figures al marge dels partits de la dreta tradicional. Tal va ser el cas d'Abelardo de la Espriella, el conegut advocat penalista que ocupa el segon lloc en les enquestes presidencials. Outsider sense trajectòria electoral prèvia, De la Espriella ha construït la seva candidatura sobre una retòrica d'ordre públic, reducció de l'Estat, legalització del port d'armes, fre als processos de pau i defensa de la propietat privada, combinant l'estil confrontacional de les noves dretes llatinoamericanes amb una imatge mediàtica forjada en dècades de defensa de casos d'alt perfil. Aquest candidat va aconseguir les firmes suficients per presentar-se directament a la primera volta. La seva figura, no obstant, s'ha vist seriosament qüestionada després de la consulta de la dreta.

La Gran Consulta por Colòmbia, la coalició de centredreta, va llançar un guanyador inesperat. La senadora Paloma Valencia, del Centre Democràtic, es va imposar amb prop del Paloma Valencia vots —més de 3,2 milions de sufragis—, derrotant un escamot de nou candidats que incloïa noms com Juan Daniel Oviedo, Juan Manuel Galán o Enrique Peñalosa. El resultat projecta a Valencia com la candidata institucional de la dreta per al 31 de maig amb un nombre de vots significatiu i una distància sobre els seus rivals més folgada de l'esperat.

La victòria de Valencia amb més de tres milions de vots contrasta amb la debilitat relativa de De la Espriella, que arriba a la recta final sense aquest reconeixement popular. Queda pendent veure si tots dos acabaran en col·lisió o en conversa en les setmanes prèvies al 31 de maig.