Distopia o realitat? Per què fa por el món del futur que imagina Palantir

La República Tecnològica. Aquest és el títol sota el qual Palantir ha presentat la seva bateria de pronòstics sobre el futur dels Estats Units i Occident. La big tech es posiciona obertament del costat del trumpisme i proposa un nou marc polític, social i cultural, un marc en el qual la intel·ligència artificial marcarà el camí dels conflictes internacionals i de la carrera imperialista de la Casa Blanca. El comunicat que ha emès l'empresa a través de les seves xarxes socials consta de vint-i-dos punts en els quals carrega contra "la tirania de les aplicacions", demana un "servei militar universal" i defensa "una era de la dissuasió construïda sobre la intel·ligència artificial". Palantir també convida a buscar la pau a través de la guerra i demana "aplaudir" els magnats que "intenten construir allà on el mercat no ha sabut actuar", monopolitzant-ho tot mitjançant acords amb les administracions, com van fer al seu dia Donald Trump i Elon Musk.

Palantir presenta aquesta bateria de propostes com un extracte —resum, fins i tot— del llibre que va publicar al febrer de l'any passat un dels seus cofundadors i actual CEO, Alex Karp. L'empresari no es va deixar veure a les fotos de la segona investidura de Trump, com sí que van fer Jeff Bezos, Mark Zuckerberg o el mateix Elon Musk. Els dubtes sobre la seva presència aquella nit al Capitoli segueixen circulant per Washington. El que sí que va quedar més que acreditada va ser la seva bona relació amb el mandatari nord-americà —i amb el seu entorn— des que va arrencar aquesta última legislatura. Palantir treballa amb el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units per identificar i expulsar persones migrants sense documentació, tot això a través de l'ICE. La companyia també proporciona tecnologia i recursos d'intel·ligència artificial a l'Exèrcit d'Israel, una col·laboració que es va intensificar després dels atacs del 7 d'octubre de 2023 contra la Franja de Gaza.

El document utilitza un llenguatge gairebé distòpic i absolutament trumpista, fent una crida a la intensificació de les relacions entre les administracions públiques, les tecnològiques i els òrgans militars. Silicon Valley es converteix en l'epicentre d'aquesta nova forma de concebre la política i les relacions internacionals. "L'elit de l'enginyeria (...) té l'obligació positiva de participar en la defensa de la nació", resa un dels punts del comunicat. L'altre cofundador de Palantir, Peter Thiel, tampoc dista molt de les posicions del seu col·lega Alex Karp. El també empresari es va fer famós a costa d'enfrontar els conceptes de democràcia i llibertat, mentre donava conferències online sobre l'arribada de l'Anticrist. Quins són els riscos d'aquest alineament entre les big tech i l'extrema dreta? Quina lectura podem fer de les propostes de Palantir? Com poden impactar en la política internacional?

Relacionat amb aquest tema

La tecnològica ultra Palantir va disparar els seus ingressos a Espanya després de vendre a Defensa el seu programa d'intel·ligència militar Gotham

Begoña P. Ramírez

Les conviccions trumpistes de l'empresa

Palantir es presenta com una companyia nord-americana de software i serveis, especialitzada en l'anàlisi de dades i en la utilització de la intel·ligència artificial per a escenaris de guerra. Aquesta és la primera vegada que una multinacional exposa de manera tan clara les seves pretensions polítiques i econòmiques. Javier Martínez-Cantó, investigador a l'Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP) del CSIC, resumeix de la següent manera el document: "Palantir emet un comunicat que es pot estructurar al voltant de tres qüestions. La primera, els problemes o potencials problemes per als quals pot ser potencialment útil la intel·ligència artificial. La segona, les conviccions de l'empresa que coincideixen amb les del context nord-americà. I l'última, una campanya de màrqueting per vendre el seu producte".

Ekaitz Cancela, periodista i autor d'Utopies digitals: imaginar la fi del capitalisme, subscriu aquesta tesi i recorda a més que "no parlem d'un manifest per se, sinó que els vint-i-dos punts estan directament trets" del llibre d'Alex Karp, un llibre que "va causar força preocupació en el seu moment" i que ara utilitza l'empresa per aprofitar el context geopolític internacional i "atraure nous clients". "Palantir podem dir que és com una de les puntes de l'iceberg de la crisi imperial que tenim damunt la taula", continua Cancela. I el que deixa clar l'escrit de la big tech és que els seus productes juguen un "paper crucial" en la batalla geopolítica internacional. "El control de la tecnologia és un element importantíssim per al control geopolític internacional. La lectura que en podem fer és que les empreses i administracions que dominin la tecnologia i els seus accessos tindran capacitat per exercir poder sobre la resta de governs del món", assenyala Gonzalo León, catedràtic emèrit d'Enginyeria de Sistemes Telemàtics a la Universitat Politècnica de Madrid.

Els riscos de l'algoritme i la IA

Palantir proposa a més recórrer al que defineix com a "poder dur" per evitar la caiguda de les "societats lliures i democràtiques" i "abordar el crim violent" des de Silicon Valley. L'empresa es mostra a més en contra del multiculturalisme i defensa la necessària existència de desigualtats entre les cultures i "subcultures", una lògica que comparteixen també l'extrema dreta europea i el president Donald Trump. "La manera de relacionar-nos amb les administracions seria a través de les estructures tecnològiques que aquests magnats estan desenvolupant, unes estructures que —de fet— comencen a ser centrals en molts països", adverteix Ekaitz Cancela.

"L'objectiu d'aquestes empreses és controlar —mitjançant la IA— un element clau de les economies mundials, una estratègia que recorda d'alguna manera al debat sobre la proliferació nuclear. L'algoritme es pot utilitzar per guanyar eficiència econòmica, però també per hackejar o desenvolupar armes biològiques. I això ho poden fer tant actors estatals com empreses privades amb vincles i interessos específics", continua Javier Martínez-Cantó. Els Estats Units i diferents països europeus han començat a utilitzar aquestes eines per controlar les seves fronteres o analitzar les taxes de criminalitat. Els biaixos racistes en aquest tipus de processos són habituals i "discriminatoris", tal com han denunciat entitats com Amnistia Internacional.

El Govern de Donald Trump li va donar via lliure en aquest i altres sentits a les big tech, permetent que actuessin fins i tot com a complement dels seus plans imperialistes i absolutistes. I és precisament aquí on estan els perills, almenys, així ho veuen les fonts consultades per aquest diari. "Washington està completament alineat amb Silicon Valley. Les big tech actuen com el seu braç robòtic. El que busquen és estendre la idea que la pau vindrà a través de la guerra per legitimar a poc a poc l'ús de les tecnologies i la seva capacitat per dissuadir-nos d'actuar contra el sistema", assenyala Ekaitz Cancela. Gonzalo León, per la seva banda, adverteix: "La relació entre tecnològiques i administracions ha existit sempre. El problema no és la tecnologia, sinó caminar cap a un món sense regles".