El desacord entre els EUA i l'Iran deixa el fràgil alto el foc en mans Israel i la seva aposta per la guerra

De poc va servir que els enviats dels Estats Units, liderats pel vicepresident J.D. Vance, i l'Iran tractessin de fer jocs malabars a Islamabad per arribar si més no a una succinta entesa si una de les exigències de Teheran en aquestes negociacions fallides era parar-li els peus a Israel al Líban. Malgrat la importància que va donar Washington a la trobada a la capital pakistanesa, el primer ministre Benjamín Netanyahu no va fer cas de l'intent de consolidar l'alto el foc i va intensificar l'ofensiva de l'Exèrcit israelià al Líban, la carta amb la qual pot fer descarrilar tot el procés de pau amb l'Iran.

Després de 21 hores de negociacions, els enviats dels EUA i l'Iran van ser incapaços d'arribar a un consens en els elements de confrontació clau, que planen com una espasa de Dàmocles sobre la fràgil treva aconseguida fa uns dies, que ha aturat de moment els bombardejos sobre territori iranià i les represàlies contra els països àrabs aliats de Washington al golf Pèrsic.

Però les disputes més candents segueixen en l'aire, com la reobertura de l'estret d'Ormuz, que ara el president nord-americà, Donald Trump, pretén també bloquejar; l'aixecament de les sancions que pesen sobre l'Iran i la devolució dels fons congelats iranians, o el destí del programa nuclear de Teheran, que la Casa Blanca vol totalment destruït. I l'Iran no està disposat a renunciar als seus dos millors escuts, l'enriquiment d'urani i el control del pas d'Ormuz, davant una eventual nova agressió en el futur.

Malgrat la importància de la trobada, la primera a aquest nivell entre nord-americans i iranians en 47 anys, i encara que cap dels negociadors va donar un cop de porta definitiu, el resultat advers de les converses projecta més incertesa sobre la crisi oberta el 28 de febrer per l'atac sense cap provocació dels EUA i Israel contra l'Iran, i el 2 de març de Tel-Aviv contra el Líban.

Sense el Líban, no hi haurà pau a l'Orient Mitjà

Entre aquests punts de difícil consens segueix present, si és possible amb més virulència, l'ofensiva que porta a terme Israel al sud del Líban i contra la capital d'aquest país, Beirut. Amb l'excusa de destruir emplaçaments de l'organització proiraniana Hezbollah, l'Exèrcit israelià està massacrant civils i obrint camí a una invasió en tota regla del país veí.

Durant les converses d'Islamabad, l'Exèrcit israelià no va fer cas de les demandes proferides des dels EUA perquè aturés els bombardejos i aquest avanç, ni tan sols durant la negociació. Però Netanyahu, artífex d'aquesta nova crisi a l'Orient Mitjà, no està disposat a deixar passar l'ocasió que li va brindar fa 45 dies la credulitat de Trump en acceptar el seu consell de llançar l'atac combinat contra l'Iran i els seus aliats.

Difícil serà que els EUA i l'Iran arribin a un mínim acord en aquests altres punts en disputa si Israel segueix entestat a conquerir part del Líban i eliminar Hezbollah, principal aliat de Teheran a l'Orient Mitjà. El descrèdit per a l'Iran seria total a la regió. A més, el règim dels aiatol·làs sap que si Netanyahu aconsegueix el control del sud del Líban, després girarà la mirada cap a Síria per augmentar les seves conquestes més enllà dels Alts del Golan, i la veu del sionisme als Estats Units pressionarà per a una altra guerra futura, fins a convertir l'Iran en un estat fallit que no amenaci l'expansionisme israelià, inclosa l'ocupació de Gaza i els passos cap a l'annexió de Cisjordània.

Gaza al Líban

Dimarts que ve, en una aparent deferència de Netanyahu a Trump, sengles delegacions d'Israel i del Líban es reuniran a Washington per discutir un eventual alto el foc. El problema és que l'ofensiva llançada per l'Exèrcit israelià al Líban no és contra el Govern de Beirut ni contra les seves forces armades, tot i que aquestes també estan sent atacades de forma col·lateral i els seus soldats, assassinats pels israelians. L'ofensiva d'Israel és contra Hezbollah i contra la població xiïta a la qual acusa de protegir aquestes milícies islamistes aliades de l'Iran.

Des que es va desencadenar la guerra, només al Líban han mort 2.000 persones i més de 6.400 han estat ferides pels bombardejos d'Israel, tal com va informar aquest cap de setmana el Ministeri de Salut Pública libanès. D'aquests morts, 165 eren nens. A més, les bombes, míssils i drons israelians han acabat amb la vida de 85 treballadors sanitaris i han colpejat mitja dotzena d'hospitals i una vintena de centres de salut.

El pitjor dels atacs va passar dimecres, amb 357 libanesos assassinats per una onada de bombardejos israelians en tot just deu minuts. La situació no millorarà, ja que l'Exèrcit israelià ja ha avisat que Hezbollah s'està establint en zones de Beirut allunyades dels suburbis de majoria xiïta. Aquest avís indica que tota la capital libanesa es podria convertir en objectiu militar prioritari i que l'exèrcit de Netanyahu podria exigir-ne l'evacuació completa, seguint el model emprat a Gaza. Amb aquests missatges, Israel també pretén provocar la confrontació entre els libanesos xiïtes i els seus compatriotes sunnites i cristians.

Més d'1,2 milions de libanesos s'han vist ja forçats a deixar les seves llars, sobretot a la zona del sud del país, que Israel ha indicat que prendrà sota el seu control com a "àrea de seguretat". El fantasma de les palestines Rafah i Ciutat de Gaza, desallotjades a la força i arrasades per l'Exèrcit israelià, sobrevola sobre el Líban.

Durant les negociacions celebrades a Islamabad per iranians i nord-americans, Israel va intensificar els seus atacs i va matar més de vint persones amb els seus bombardejos llançats en aquestes hores crítiques. La matança va continuar aquest diumenge, amb una altra dotzena de libanesos morts sota les bombes israelianes, també un missatge evident de pressió de cara a les negociacions de la setmana que ve a Washington.

Una reunió a Washington qüestionada abans de celebrar-se

La Presidència libanesa va indicar que ja ha contactat amb Israel per a preparar aquesta reunió. Hezbollah ha denunciat que no pugui ser present en la negociació d'un alto el foc en el qual les milícies xiïtes són en realitat una de les dues parts en conflicte.

També es planteja una possibilitat molt preocupant en aquestes converses de Washington: que Israel les aprofiti per aconseguir un major suport de Trump en la seva guerra del Líban, que aquesta es desvinculi dels EUA finalment del conflicte amb l'Iran i que de nou Netanyahu aconsegueixi convèncer la Casa Blanca perquè doni un cop de gràcia al règim islàmic a Teheran.

Encara que Israel no ha contemplat un eventual desembarcament de les seves tropes en territori iranià, sí que aposta perquè els EUA ho facin, malgrat el desastre que militarment podria suposar. Però fins i tot un fracàs nord-americà en una operació semblant serviria per fer més dependent Washington d'Israel, al qual ja no li posaria cap obstacle perquè assumís el seu paper de gran potència militar de l'Orient Mitjà, armada encara més pels EUA i amb dret a la conquesta i control de qualsevol dels seus veïns.

Netanyahu, "el Hitler del nostre temps", segons Turquía

Les espases estan alçades, entre iranians i nord-americans disposats aparentment a aprofitar l'impuls d'Islamabad, encara que no s'arribés a cap acord i la bretxa sigui molt gran, i també per part d'Israel, entestat a dinamitar qualsevol consens. En aquest sentit, dos països tan diferents com Espanya i Turquia han denunciat aquests intents de Netanyahu i els seus falcons per desbaratar l'incipient procés de pau amb l'Iran.

Així, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en declaracions conegudes aquest diumenge, va acusar Tel-Aviv de seguir "obstinat en una guerra que no és bona per a ningú", fins i tot quan ja s'havia assolit l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran el passat 8 d'abril. En una entrevista a elDiario.es, Albares va subratllar, en referència a Israel, que "hi ha moltes persones interessades, no ja en què aquestes negociacions a Islamabad no arribin a cap port, sinó en què ni tan sols arribessin a seure".

No és estrany que la matança de l'Exèrcit israelià d'aquestes tres-centes persones dimecres al Líban es produís després de conèixer-se la treva entre els EUA i l'Iran. Una treva qualificada per Albares com "molt fràgil" i "obertament" amenaçada.

Aquest diumenge també es va manifestar sobre la duplicitat de Netanyahu el Ministeri d'Afers Exteriors de Turquia, un país amb molts interessos a l'Orient Mitjà i per al qual la guerra contra l'Iran suposa un risc molt alt, especialment si es duguessin a terme els plans d'Israel, revelats al començament del conflicte, d'expandir la contesa a la regió del Kurdistan, una àrea compartida entre Iran, Irak, Turquia i Síria.

El Govern d'Ankara va acusar el primer ministre israelià, a qui va tornar a denominar "el Hitler del nostre temps", de boicotejar les negociacions de pau entre els EUA i l'Iran, entre altres raons per evitar ser condemnat al seu país per alguna de les causes judicials per corrupció en què està immers. "L'objectiu actual de Netanyahu és sabotejar les negociacions de pau en curs i continuar les seves polítiques expansionistes a la regió, perquè en cas contrari serà jutjat al seu país i probablement enviat a presó", va indicar el comunicat turc.

El cap de Govern israelià ha aprofitat la guerra en curs per ajornar les sessions dels judicis que l'afecten. El mateix Trump, corejat pel poderós lobby israelià dels Trump, ha reclamat un indult per a Netanyahu. Oportunament, la guerra contra l'Iran i l'ofensiva desencadenada al Líban han endarrerit aquest enjudiciament.

La tensió entre Israel i Turquia s'ha disparat en els últims anys en el marc de les diferents ofensives israelianes al Líban i Síria, però s'ha enrarit encara més amb aquesta guerra amb l'Iran. Les esmentades acusacions turques van arribar després que Netanyahu expressés a X que la seva intenció era continuar la guerra "contra el règim terrorista de l'Iran i els seus aliats, no com (el president turc, Recep Tayyip) Erdogan, que es porta bé amb ells i massacra els seus propis ciutadans kurds".

Boicotejar les negociacions

Aquestes acusacions de dinamitar unes negociacions no són les primeres que rep Netanyahu. Quan, enmig de la invasió israeliana de Gaza, es van obrir converses intermediades pels EUA, Qatar i Egipte per aturar el genocidi a mans de l'Exèrcit israelià, va ser Netanyahu qui, una vegada i una altra, va sabotejar aquest procés, va trencar les treves amb el grup palestí Hamàs i va retornar al camí de la violència, del qual la principal víctima ha estat el poble de Gaza.

Mentre Israel manté la seva ofensiva al Líban, la situació a Gaza no ha millorat en el mig any de treva entre Israel i Hamàs, amb un procés de pau impulsat de manera histriònica per Trump i pervertit pels continus atacs de l'Exèrcit israelià a la població civil i per l'abandonament per part dels qui, com el Govern nord-americà, es van comprometre a ajudar en la reconstrucció de la Franja palestina.

Dissabte, les forces israelianes van bombardejar diversos campaments de refugiats a Gaza i van assassinar una vintena de persones, tretze d'elles al camp de Bureij, al centre de la Franja. Des que va entrar en vigor l'alto el foc a Gaza el 10 d'octubre passat, l'Exèrcit israelià ha matat prop de 750 persones. I des del principi de la invasió israeliana l'octubre de 2023, almenys 72.000 palestins han estat assassinats per l'Exèrcit israelià.