La delirant estratègia de Trump a l'Iran mina la seva credibilitat fins i tot entre els que el van portar a la Casa Blanca

L'anunci de Donald Trump acceptant una treva de 15 dies amb l'Iran era un escenari gairebé impossible dimarts a la tarda. El matí del mateix dia, amb el comptador de l'ultimàtum en temps de descompte, havia amenaçat de destruir per complet la "civilització" persa. L'advertència, la més greu proferida fins ara pel president nord-americà, suposava un carreró sense sortida davant un Iran no disposat a claudicar. Fins que a última hora el Pakistan li va llançar un salvavides amb una proposta d'alto el foc que Trump va acceptar.

Washington ha pagat un preu molt alt per un tremolós alto el foc amb l'Iran que en les seves primeres hores de vida ja perilla. El dràstic gir del president després d'amenaçar amb crims de guerra ha provocat una bretxa en la credibilitat dels Estats Units com a actor internacional. També erosiona el valor de la paraula de Trump. Si abans l'Iran tenia poques raons per a creure-ho com a interlocutor -va bombardejar el país dues vegades enmig de les negociacions-, ara també té menys motius per a creure en les seves amenaces.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units s'han erigit com a potència estabilitzadora i garant del multilateralisme. En el seu retorn a la Casa Blanca, el president ja s'ha encarregat de minar aquesta imatge de potència hegemònica, a més de fer saltar pels aires el sistema internacional tal com es coneixia. Els atacs als aliats de l'OTAN, la intervenció militar a Veneçuela i la guerra aranzelària són alguns dels claus que el magnat ha anat clavant al taüt de l'ordre mundial conegut fins ara.

Només començant per l'amenaça de cometre crims de guerra, Trump ja enfonsava del tot la imatge del país com a garant dels valors de les Nacions Unides. Tot i que el republicà no seria el primer president nord-americà que comet crims de guerra, sí que ha estat el primer a dir obertament que no el preocupa "per a res" la possibilitat de cometre'ls. L'afirmació del magnat va desencadenar una onada de crítiques entre els legisladors demòcrates i molts republicans es van afegir a condemnar les seves paraules.

Creix la llista de crítics contra Trump

Per primera vegada, a la llista de crítics contra el president apareixien noms no comuns. "Deixin-me ser clar: no dono suport a la destrucció d'una 'civilització sencera'. Això no és qui som, i no és coherent amb els principis que durant molt temps han guiat els Estats Units", escrivia el congressista texà republicà Nathaniel Moran.

Personalitats que han estat molt lleials al president, com l'excongressista Marjorie Taylor Greene o l'expresentador de la Fox Tucker Carlson van anar més enllà de la simple discrepància. Tot i que les dues figures fa temps que ja han protagonitzat xocs amb Trump, les últimes crítiques suposen un cisma real. Greene va arribar a secundar la petició dels demòcrates d'aplicar contra el magnat l'esmena 25, la qual permet retirar del poder un president per la seva incapacitat de complir les seves funcions.

Per la seva banda, Carlson va arribar a insinuar que Trump podria ser l'anticrist arran de les seves declaracions de destruir una civilització sencera. Va qualificar l'amenaça del president a la infraestructura civil de l'Iran com "un crim de guerra, un crim moral" i va dir que conduiria a "patiment i mort massiva". I la llista de retrets podria continuar encara.

El revés de Carlson, el més gran vist fins ara contra Trump Carlson del món conservador

El toc d'atenció de Carlson va ser el més gran vist fins ara contra Trump dins del món conservador, però no l'únic. El podcaster Alex Jones, una de les principals referències del conspiracionisme dins del trumpisme, també es va rebel·lar davant les paraules del magnat. "Trump sona com un superdolent de Marvel. Això no és el que votem", escrivia en X.

Ara, amb la reculada, el pes de l'amenaça de cometre crims de guerra no desapareix. En contra del que pogués esperar, delma encara més la seva credibilitat per totes dues parts. No és que els Estats Units deixin de ser una potència garant de l'ordre internacional, sinó que ha passat a ser vista globalment com un agent del caos. Aquest llegat, el de Washington com un actor poc fiable, serà una cosa que probablement sobrevisqui a Trump.