Cuba aprova un massiu alliberament de presos i impulsa les empreses privades enmig d'un opac diàleg amb els EUA

Dos dies després que Rússia anunciés l'enviament d'un segon vaixell petrolier a l'illa, i el mateix dia en què va entrar en vigor el Decret-Llei 114 que flexibilitza la cooperació entre empreses estatals i privades, el Govern cubà va anunciar aquest dijous sant l'indult de 2.010 presos, la major mesura de gràcia en una dècada. Es tracta del segon alliberament de reus en menys d'un mes: l'Havana ja havia anunciat el 13 de març l'excarceració de 51 presos en plena escalada amb els Estats Units.

Tots aquests moviments tenen lloc en paral·lel a unes negociacions amb Washington de les quals segueix sense transcendir res concret. La posició oficial cubana la va fixar el viceministre de Relacions Exteriors, Carlos Fernández de Cossío, el 20 de març: "El sistema polític de Cuba no és objecte de negociació i, per descomptat, ni el president ni el càrrec de cap directiu a Cuba és objecte de negociació amb els Estats Units".

Malgrat que des de fa tres mesos els Estats Units han intensificat el bloqueig sobre l'illa i han començat un diàleg entre les parts, no s'han acords bilaterals, ni terminis, ni agenda pública. El que dificulta determinar si alguns dels últims moviments de l'illa -l'indult, l'arribada del petrolier rus, les mesures econòmiques, o la recepció de vols de deportació- s'emmarquen en la lògica de la negociació o si responen a un intent unilateral de l'Havana per calmar la imprevisible administració nord-americana.

Amb Donald Trump empantanegat en la guerra de l'Iran, on no hi ha aspectes d'un canvi de règim a curt termini, Cuba ha agafat una mica d'aire malgrat el canviant i contradictori discurs del mateix Trump, que va assegurar el 6 de març que el país "també caurà" i que estaven "desitjant arribar a un acord". El mateix Trump que el 27 de març a Miami va declarar que Cuba “seria la següent” —afegint després, en to sardònic: “Per favor, mitjans, ignorin aquesta declaració”— va ser qui, des de l'Air Force One, va descartar interceptar el Kolodkin amb un argument tan planer com revelador: “Han de sobreviure”.

L'indult ha estat defensat pel Govern com un "gest solidari, humanitari i sobirà" emmarcat en "el context de les celebracions religioses de la Setmana Santa", un gest de complicitat que sembla vincular la decisió de l'Havana amb el paper mediador que està exercint el Vaticà, ja involucrat en l'excarceració de març i actor històricament determinant en els moments de desglaç entre Cuba i els Estats Units. 

La mateixa jornada de l'anunci, la Unió de Joves Comunistes i l'Organizatció de Pioners José Martí van convocar a l'Havana l'Aturada Juvenil Antiimperialista "Aquí, amb Fidel", una caravana de diversos quilòmetres pel moll havà en bicicletes, motos i tricicles elèctrics -els mitjans de transport que l'escassetat de combustible ha convertit en quotidians- que va passar davant de l'ambaixada dels Estats Units amb Miguel Díaz-Canel, president i primer secretari del Partido Comunista de Cuba (PCC), al capdavant al costat del ple del Buró Polític. El Govern busca així mostrar múscul i adaptar la vida política i econòmica del país al nou context.

Els indults a Cuba no són una raresa, però sí que solen aplicar-se en conjuntures geopolítiques singulars. Des del 2011 s'han produït almenys cinc onades d'excarceracions que han beneficiat més d'11.000 reclusos. El 2012, coincidint amb la visita de Benet XVI, es va alliberar més de 3.000 persones; el 2015, en ple acostament amb l'Administració Obama i abans de la visita del papa Francesc, l'indult va arribar a 3.522 presos, el més gran des del 1959. El d'aquest dijous, amb 2.010 beneficiaris, es converteix en el més gran en una dècada i arriba en un context de pressió màxima sobre l'illa.

La mesura no afectarà els que van cometre delictes d'agressió sexual, pederàstia amb violència, assassinat, homicidi, tràfic de drogues, robatori amb violència o amb utilització d'armes, corrupció de menors, delictes contra l'autoritat, reincidents i multireincidents. Ni el Govern ni autoritats penitenciàries cubanes han donat detalls sobre el nom dels beneficiats, encara que s'ha precisat que afectarà principalment a majors de 60 anys, dones, estrangers i cubans residents a l'exterior.

El mateix 2 d'abril va entrar en vigor el Decret-Llei 114 que autoritza l'associació entre empreses estatals i formes de gestió no estatals mitjançant societats de responsabilitat limitada mixtes, adquisició de participacions creuades i contractes d'associació econòmica. Les noves entitats podran importar i exportar de forma directa, operar comptes en divises i fixar els seus propis preus, amb l'excepció expressa dels sectors de salut, educació i defensa. La reforma s'inscriu en el Programa Econòmic i Social del Govern 2026, publicat l'1 d'abril pel primer ministre Manuel Marrero, i arriba quan el PIB cubà acumula una contracció superior al 15% des de 2020.

Cuba agafa aire

El 31 de març, l'Anatoly Kolodkin va atracar al port de Matanzas amb 730.000 barrils de cru dels Urals, unes 100.000 tones mètriques, segons va confirmar el Ministeri de Transports de Rússia. És el primer carregament d'importància que rep l'illa des de l'Ocean Mariner mexicà de principis de gener, i els seus efectes no seran immediats. Segons experts, el cru pesat rus necessitarà unes tres setmanes de processament en la refineria havanera de Ñico López abans de poder derivar-se en productes utilitzables; i diversos dies més fins a completar-se la seva distribució pel territori.

El Govern cubà ha indicat que el carregament es destinarà prioritàriament a dièsel -el producte més crític, ja que mou camions de subministrament, tractors agrícoles i bona part de les plantes de generació elèctrica-, a fuel oil per a les termoelèctriques i a querosè d'aviació, l'escassetat del qual ha portat a Air Canada i diverses aerolínies russes a suspendre vols a l'illa.

La notícia que Rússia prepara un segon enviament, anunciada el 2 d'abril per Moscou sense que s'hagin precisat dates ni volums, amplia lleument aquest horitzó. Però no l'aclareix. Cuba necessita al voltant de 110.000 barrils diaris per satisfer la seva demanda energètica i amb prou feines extreu uns 40.000 en els seus pous a l'oest de l'illa. Un dèficit que Cuba havia pal·liat durant dècades gràcies al subministrament de països aliats; fórmula que el bloqueig energètic implementat per Trump ha posat en escac.