El conclave ultra de Trump reconeix els socialistes com un rival real en la batalla pel Congrés

Després de Donald Trump, l'altre protagonista de la “històrica” convenció republicana ha estat l'ala esquerrana del Partit Demòcrata. Els atacs proferits durant les dues nits de discursos a l'American Airlines Center de Dallas han confirmat que ara l'autèntic rival del Partit Republicà són els socialistes. A excepció del president nord-americà, que segueix atrapat al 2024 atacant el seu predecessor, Joe Biden, tots els dards anaven centrats contra els candidats progressistes.

Sense ser probablement conscient del tot, el president nord-americà es va trobar a si mateix replicant les mateixes consignes de campanya que van esgrimir contra ell tant Biden com la vicepresidenta Kamala Harris el 2024. Llavors, quan els demòcrates governaven i buscaven la reelecció, el lema era "Si no ens voteu, arribarà Trump". Ara el republicà entona la mateixa cantarella des de l'altre costat del ring i assenyala la suposada amenaça "comunista": "Si perdem, perdreu la frontera, perdreu les rebaixes fiscals, perdreu la vostra seguretat i protecció, perdreu la vostra riquesa". El president nord-americà ja ni tan sols prometia "l'edat daurada" dels EUA, idea central en el seu discurs d'investidura i amb la qual va impulsar la seva candidatura el 2024.

Un dels grans problemes de Harris el 2024 va ser la incapacitat de prometre als votants un canvi real. La vicepresidenta tenia el repte de demostrar que, tot i estar en el poder, la seva presidència podria marcar una diferència amb l'Administració Biden. Ara Trump ha volgut posar-se en la mateixa disjuntiva, quan no tenia necessitat de fer-ho en unes legislatives i quan, de fet, alguns congressistes tenien l'esperança que no ho fes.

El 2024, els nord-americans estaven descontents amb Biden perquè les bones dades macroeconòmiques del país no les notaven a casa i van decidir confiar en la promesa de Trump que abaratiria el cost de vida. El republicà governa, però la gasolina i el menjar pugen. El galó de gasolina (uns 3,7 litres) ja supera els 4,22 dòlars de mitjana, i la lliura de carn picada (uns 453 grams) ja costa uns 6,98 dòlars. L'octubre de l'any passat ja s'havia encarit fins als 6,23 dòlars.

La solució que ha ofert el magnat a aquest problema és apropiar-se de part de les reserves de petroli veneçolà que encara estan per explotar i importar tones de carn estrangera exempta d'aranzels. Una decisió que encara ha castigat més les seves bases rurals, ja ofegades per la guerra comercial i les batudes de l'ICE al camp.

En la seva intervenció dijous a la nit, el vicepresident JD Vance just va confirmar aquesta disjuntiva en la qual Trump s'ha situat. El republicà de 42 anys, conscient que el seu nom ja és a les travesses presidencials del 2028, va atacar els socialistes perquè hi va reconèixer el mateix rebuig a l'establishment del qual es va valer el trumpisme per arribar al poder. Amb una agenda radicalment diferent, i des de l'extrem oposat del tauler polític, els candidats més progressistes han avançat en el cicle de primàries i estan a un pas d'entrar al Congrés.

Vance sap que, si figures com Abdul El-Sayed a Michigan, o James Tarico a Texas, guanyen, s'assentaran els nous eixos des d'on es construirà la carrera presidencial. No en va, per primera vegada, els mercats d'apostes s'han emocionat amb la possibilitat que la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez –una de les cares del sector més progressista– pugui competir per la candidatura presidencial el 2028.

Els atacs de Vance contra els candidats dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) i altres demòcrates progressistes que no hi estan vinculats, com El-Sayed o Talarico, també apuntaven a aquest horitzó: els Estats Units post-Trump. "Aquesta tardor, els demòcrates presenten candidats que diran als vostres fills què poden dir, com poden viure i, sobretot, a qui haurien d'odiar. Perquè el Partit Demòcrata el 2026 va d'això. [...] Hem d'enviar un missatge aquest novembre: el país no pertany als radicals", ha afirmat.

Ara que Vance forma part de les elits de Washington que un dia criticava, veu com aquests nous candidats avancen gràcies a la seva etiqueta d'outsiders i amb una promesa de canvi palpable. El bloc progressista està construint un futur alternatiu, amb un discurs que aconsegueix defugir el marc que havia imposat el republicà.

Vance es va pujar al tiquet presidencial de 2024 aferrant-se als seus orígens de classe treballadora i lluint l'etiqueta redneck amb orgull. Tot i que la seva tesi tenia algunes llacunes –va estudiar a Yale i es movia amb la flor i nata de Silicon Valley–, ara ja no pot jugar aquesta carta. Ell forma part de l'ecosistema que creix als passadissos de Washington i que tant va prometre destruir. A tot això s'hi suma una contradicció flagrant: la guerra de l'Iran. El vicepresident ha evitat esmentar la campanya militar a l'Orient Mitjà durant el discurs, conscient que pot ser la tomba de les seves aspiracions presidencials.

Fa dos anys, a Milwaukee, el vicepresident es va consolidar com la cara del sector aïllacionista del trumpisme i contrari que els EUA s'involucressin en conflictes exteriors. Ara li toca capitanejar els fallits esforços diplomàtics per posar fi a una guerra cada vegada més impopular entre els nord-americans i que ha provocat un sisme dins del moviment MAGA.

Vance, amb aquesta perspectiva de l'Amèrica post-Trump, constatava la necessitat de començar a distanciar-se de l'Administració Trump si vol tenir alguna oportunitat de fer front a l'onada progressista. "El que us demano és que feu el que feia Charlie: no ho tireu tot per la borda. No, no deixeu el país en mans d'un grapat de bojos només perquè resulta que no esteu d'acord amb nosaltres en una qüestió política o una altra", ha demanat Vance, fent referència a l'influencer d'extrema dreta Charlie Kirk, assassinat ara fa un any.

Fa dos anys, a la convenció republicana de Milwaukee per a les presidencials del 2024, els socialistes ni tan sols existien per a Trump i Vance. Ara, s'han convertit en el principal maldecap del conservadorisme, tant a curt com a llarg termini.