La cimera de l'OTAN arriba amb més països qüestionant Trump i el seu objectiu de defensa

Des que Donald Trump ha recuperat la Casa Blanca no ha deixat d'humiliar, amenaçar i renyar els aliats europeus de l'OTAN. Els ha exigit que multipliquin la seva despesa militar, fins a arribar al 5% del producte interior brut (PIB) si no volen que els Estats Units els deixin a l'estacada davant un eventual atac rus; ha anunciat la retirada de tropes a Europa a cop de càstig polític contra líders europeus i, entre moltes altres coses, els vol obligar a gastar els diners del rearmament europeu en fàbriques d'armament nord-americanes.

Les peticions de Trump no cessen i la seva actitud tampoc ha canviat. Ara bé, el president dels Estats Units arriba en un context diferent a la cimera anual de l'OTAN d'Ankara (Turquia) d'aquest dimarts i dimecres, del que es va donar en la cita de l'any passat, que es va celebrar a l'Haia (Països Baixos). En aquell moment, el dirigent nord-americà ja sabia abans d'arribar a la trobada que els seus homòlegs europeus signarien unes conclusions en les quals es comprometien a incrementar la seva despesa militar fins al 5% del PIB el 2035, i la gran majoria de líders europeus li reien les gràcies sense dir ni piu.

Però ara Trump arriba a una cimera de l'OTAN en un moment diferent. Cada vegada són més els aliats europeus que, com Espanya, s'estan queixant públicament de l'obligació d'haver de multiplicar la despesa militar. A més, la Unió Europea (UE) —de la qual formen part la gran majoria d'aliats europeus de l'OTAN— està aprovant diverses mesures que prioritzen la producció d'armament i tecnologia d'ús civil i militar en territori comunitari abans que, per exemple, en territori nord-americà, amb l'objectiu de potenciar la indústria bèl·lica europea, cosa que preocupa, i molt, la Casa Blanca.

Al president dels Estats Units tampoc no li va agradar el paper dels aliats europeus en la guerra que, juntament amb el Govern israelià de Benjamín Netanyahu, va començar a l'Orient Mitjà. Cap soci de l'Aliança Atlàntica s'ha involucrat en el conflicte i gran part dels líders europeus han sortit a criticar públicament l'atac que va llançar el Pentàgon contra l'Iran. I no només van carregar contra la decisió de Trump líders com Pedro Sánchez, sinó que també ho van fer alguns dels que fins fa poc li eren més afins, com el canceller alemany, Friedrich Merz, o la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.

Per aquests motius, Trump fa dies que està escalfant els motors contra els líders europeus i fonts diplomàtiques de l'OTAN avancen que la Casa Blanca preveu treure, sobretot, la qüestió del rearmament europeu. Així, pressionarà per evitar que els diners que els Estats europeus destinin a defensa es quedin majoritàriament a Europa. De fet, l'ambaixador dels Estats Units davant l'Aliança Atlàntica a Brussel·les, Matthew Whitaker, ha titllat aquest dimecres en declaracions als mitjans de "proteccionistes" les mesures que està impulsant la Unió Europea per potenciar la indústria comunitària a través del rearmament.

A més, el diplomàtic nord-americà va avisar que els Estats Units han planejat una nova estratègia per posar més pressió als aliats que, com Espanya, Itàlia o el Regne Unit, es mostrin crítics amb el gran rearmament que imposa Trump o que presentin dificultats pressupostàries per arribar al 5% del PIB en defensa. Així, Whitaker va assegurar que la Casa Blanca premiarà els aliats que registrin una taxa més elevada de despesa militar amb més temps i accés als dirigents de l'Administració Trump, així com amb prioritat en la contractació i les licitacions d'equipaments militars. Per contra, als Estats europeus que Washington considera que estan incomplint els compromisos els aplicarà càstigs, si bé l'ambaixador nord-americà davant l'OTAN no va concretar quins tipus de perjudicis estan sobre la taula.

La indústria nord-americana, la gran beneficiada

Trump no només vol gastar-se menys diners en la protecció del continent europeu sense perdre gens d'influència sobre ell, sinó que també vol que el rearmament de la resta d'aliats de l'OTAN enriqueixi les empreses nord-americanes. I, de fet, ja ho està aconseguint.

El mateix ambaixador dels Estats Units davant l'OTAN va destacar fa uns dies que "gairebé la meitat dels 120.000 milions de dòlars" que els aliats europeus han gastat per complir els objectius de despesa de l'Aliança Atlàntica han acabat a les butxaques d'empreses armamentístiques nord-americanes. A més, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va reivindicar davant Trump durant la seva reunió al Despatx Oval que la indústria de defensa europea genera més de 83.000 llocs de treball als Estats Units.

Així mateix, Trump manté ara un to més favorable cap a Ucraïna que cap a Rússia, i diversos mitjans internacionals suggereixen que en la cimera de l'OTAN d'aquesta setmana s'enviarà un missatge de suport a Kíev. Una opció és que els aliats europeus anunciïn noves ajudes, cosa que el president dels EUA —qui va retallar bruscament l'ajuda al país ucraïnès— vol aprofitar per augmentar les contribucions dels aliats europeus a la iniciativa PURL (Llista de Sol·licituds Prioritàries per a Ucraïna), que consisteix a comprar armes als Estats Units per enviar-les a Kíev. Un altre negoci rodó de Trump a costa dels europeus.