Infraestructures i model productiu, el creixement sense aturador s'imposa i trenca els blocs identitaris

Si avui estem en plena campanya electoral a Catalunya és en gran mesura per dues paraules: Hard Rock. És el nom de l'empresa que preveu construir un megacomplex turístic d'oci, incloent-hi un gran casino, al costat de Port Aventura. És la línia vermella que van contraposar el PSC, a favor, i els comuns, en contra, fent una pinça de bloqueig i vetos creuats al Govern d'ERC que va provocar el rebuig dels pressupostos i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, convoqués eleccions anticipades. Però darrere del Hard Rock hi ha un debat enverinat sobre l'anomenat "model de país", que enfronta els partidaris i detractors d'una Catalunya basada en el creixement sense aturador que s'ha anat imposant, amb més infraestructures que destrossen el territori i els ecosistemes, i un model productiu basat en més turisme i més precarització laboral.

Model productiu, turisme o reindustrialització

Les eleccions del 12 de maig marcaran decisivament el futur de Catalunya per afrontar grans reptes en la transformació energètica i la sostenibilitat. Però també pel que fa a la precarietat laboral, no en va el Hard Rock exemplifica un model productiu que aposta per una sobresaturació turística amb ocupació de baixa qualitat i molt precaritzat. I que té efectes secundaris negatius en la societat amb els preus de l'habitatge disparats a causa de l'especulació que suposen ingents quantitats d'habitatges destinats a pisos turístics.

L'any 2023, la comunitat que més turistes va rebre va ser Catalunya, amb 21,2 milions

Catalunya ha recuperat els nivells de turisme prepandèmia. L'any 2023, la comunitat que més turistes va rebre va ser Catalunya, amb 21,2 milions, seguida de les Illes Balears, amb 16,9 milions, segons les dades de l'INE. I Barcelona va batre el rècord de recepció de creuers també l'any passat, amb més de 3,4 milions de visitants amb aquest tipus de transport turístic naval. Unes xifres que es van donar tant amb la líder dels comuns a l'alcaldia, Ada Colau, com després amb el socialista Jaume Collboni al capdavant.

El sector turístic suposa a Catalunya un 12% del PIB, i encara que les xifres són poc clares s'estima que ocupa el 14% del conjunt de treballadors. Això sí, amb sous totalment precaritzats que freguen de mitjana els 22.000 euros bruts anuals. Una situació de precarització objectiva que és òbvia si tenim en compte les dificultats del sector per atraure mà d'obra, amb una incapacitat preocupant per cobrir les vacants laborals.

El projecte de l'empresa multinacional xinesa de l'automoció Chery, associada amb l'empresa Ebro, és l'última gran inversió anunciada

La gran alternativa que plantegen la majoria de forces polítiques a aquest model productiu i laboral que suposa el turisme és la reindustrialització, un sector que a Catalunya ha perdut pes específic les últimes dècades. El projecte de l'empresa multinacional xinesa de l'automoció Chery, associada amb l'empresa Ebro, és l'última gran inversió anunciada. Va arribar just a les portes de la campanya electoral, suposarà un gran complex industrial als terrenys de l'antiga Nissan, amb una inversió de 400 milions d'euros de capital públic i privat –es desconeix cada part–, i una previsió final de 1.250 llocs de treball.

Les infraestructures trenquen els blocs identitaris

Pel que fa a les infraestructures, l'actual model de creixement sense aturador ha suposat a Catalunya la destrucció d'innombrables espais d'alt valor mediambiental, especialment a tot el litoral. Amb un conglomerat d'autopistes, al qual cal sumar el traçat de l'AVE, que els darrers anys ha trinxat el territori i ha provocat nombroses mobilitzacions populars. Actualment dos projectes acaparen el focus del debat de cap a on ha de caminar Catalunya apostant per més desenvolupament sense límits o per més sostenibilitat: La culminació de la nova autovia que circumval·la l'àrea metropolitana de Barcelona anomenada B-40, quart cinturó, o Ronda del Vallès, segons ho defineixi cada partit polític. I l'ampliació de l'aeroport del Prat allargant la pista principal uns 500 metres destruint un ecosistema protegit del Delta del Llobregat, la llacuna de la Ricarda.

L'anomenat "model de país" és probablement el principal tema que trenca amb els blocs identitaris que han marcat les aliances i la política catalana des de l'inici del procés el 2012

"Aquestes eleccions són un plebiscit sobre el model de país que volem", va assegurar a l'inici de la campanya electoral la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach. La veritat és que l'anomenat "model de país" és probablement el principal tema que trenca amb els blocs identitaris, independentistes i constitucionalistes, que han marcat les aliances i la política catalana des de l'inici del procés el 2012. El PSC, Junts i el PP, juntament a Cs y Vox, coincideixen en projectes com l'ampliació de l'aeroport a tota costa, més autopistes o el Hard Rock, mentre els comuns i la CUP els rebutgen de ple i ERC es manté al centre de les posicions.

Des de les organitzacions contràries a aquest tipus de desenvolupament es mostren preocupats per les posicions en aquest àmbit dels tres partits amb opcions a tenir la presidència de la Generalitat, el PSC, Junts i ERC. "Les propostes no són acceptables. Tot i que no són exactament iguals i tenen matisos, generalment s'encaminen cap a un creixement a nivell turístic i d'infraestructures" adverteix Jaume Osete, de Stop Creuers.

Hard Rock, el megacasino del sud d'Europa

Després de diversos canvis en el projecte i la seva redimensió, l'actual complex del Hard Rock en tràmit és de 700.000 metres quadrats, considerat el casino més gran del sud d'Europa. Els edificis tindran una alçada màxima de 75 metres -en comptes dels 90 inicials-, i es passaria de sis a un sol casino. En concret, el Hard Rock contempla dos hotels -un amb 600 habitacions i un altre amb 500-, un casino amb 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc, una piscina de 6.000 metres quadrats, una zona comercial amb fins a 75 botigues i un recinte amb capacitat per a 15.000 persones per a concerts i espectacles. La inversió inicial prevista seria d'uns 700 milions i la generació d'ocupació d'11.500 llocs de treball, això sí, sumant els directes i indirectes.

Hard Rock gastarà 1.086.000 metres cúbics d'aigua anuals, una xifra semblant al consum de la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat

Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha confirmat que el Hard Rock gastarà 1.086.000 metres cúbics d'aigua anuals, una xifra semblant al consum de la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, una dada que en plena sequera també ha entrat en el debat de forma substantiva.Més d'una dècada després que Hard Rock anunciés la intenció de construir el complex, el projecte continua encallat en tràmits administratius i dividint els partits polítics. Uns atribueixen la paralització a motius tècnics mentre que per altres com Junts, Vox o Ciutadans la principal raó és que s'han posat traves a nivell polític.

Entre els partidaris del complex hi ha el PSC, Junts, Vox i Ciutadans, mentre que ERC, CUP i Comuns Sumar es posicionen en contra. "No és el model d'ERC. Nosaltres apostem per un turisme de qualitat, però també som conscients de les majories parlamentàries", afirma Raquel Sans, cap de llista dels republicans a Tarragona. La posició dels comuns és ben coneguda ja que el seu rebuig total al complex els va portar a tombar els pressupostos del Govern d'ERC, a qui critiquen per no haver liquidat el projecte. La CUP també defensa que "amb els informes de la Generalitat a la mà, el Hard Rock no és del tot legal i s'hauria de paralitzar", assegura el cap de llista a Tarragona, Sergi Saladié.

Els socialistes defensen que el Hard Rock tiri endavant com "qualsevol altre projecte", respectant els criteris mediambientals. Per a Junts, Vox i Ciutadans s'han posat traves polítiques des del Govern per frenar-lo.

Ampliació de l'aeroport

El Prat és el segon aeroport més gran de l'Estat espanyol, després de l'Adolfo Suárez Madrid-Barajas, i és el principal de Catalunya i de la costa mediterrània. El trànsit aeri ha vorejat els 50 milions de passatgers el 2023 i ha tancat l'any passat amb 49.909.544 passatgers, un 19.9% més que el 2022. S'han registrat 318.957 operacions i s'han transportat 156.485 tones de mercaderies.

El Prat és el segon aeroport més gran de l'Estat espanyol, després de l'Adolfo Suárez Madrid-Barajas, i és el principal de Catalunya i de la costa mediterrània

L'aeroport de Barcelona, situat al Prat del Llobregat, té un encaix difícil en qualsevol projecte que busqui l'ampliació de la seva capacitat aeroportuària, especialment en el cas de determinats avions de vols transoceànics que per la seva envergadura necessiten més quilòmetres de pista per a la seva operativitat enlairant-se o aterrant. I és que l'aeroport queda limitat entre el mar i la zona portuària, el Delta del riu Llobregat i el seu ecosistema biològic, i la zona urbana de la localitat de Gavà, que obliga l'aeroport a prescindir d'una ruta d'entrada i de sortida dels vols a causa del fort soroll que pateixen els veïns.

Els lobbies econòmics i les patronals empresarials han pressionat fortament perquè s'executi l'ampliació de l'aeroport que comportaria allargar la pista principal destrossant una zona ecològica del Delta del Llobregat com és la llacuna de la Ricarda.

ERC blinda al seu programa electoral l'espai de la Ricarda i assegura que no "avalarà" una reforma de l'aeroport que impliqui "destruir un espai natural". Tot i això, el PSC es mostra totalment d'acord i ho justifica dient que el pla es pot dur a terme sense afectacions al medi ambient, encara que sense explicar com s'allarga una pista sobre un espai natural sense afectar la seva biodiversitat. El contrari pensa Comuns Sumar i la CUP, consideren el projecte "un atemptat climàtic". Junts sí que creu que l'ampliació és necessària, però reclama esperar a conèixer l'afectació que tindria. En la mateixa línia s'ubiquen Cs i PPC, que reclamen inversions a les instal·lacions.

Autopista B-40

Així com el Hard Rock ha estat l'escull per als pressupostos del 2024, l'any anterior ERC va haver de cedir respecte a l'autopista B-40 per tirar endavant els comptes. L'autopista originalment preveia connectar Vilafranca del Penedès amb Mataró fent tota la circumval·lació de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Un projecte dels anys 60, però que només s'ha completat per trams, i alguns partits pugnen per acabar-lo. Altres creuen que no seria prudent pels efectes negatius al medi ambient.

Ara com ara, hi ha petits trams en funcionament i altres en obres o en projecte. En aquest projecte, els socialistes han estat també els grans defensors, així com Junts, PPC, Ciutadans i Vox. ERC, Comuns i CUP són contraris al projecte, però Esquerra va haver de cedir durant la negociació dels pressupostos del 2023 per poder tirar endavant l'aprovació dels comptes, a petició del PSC.

Eleccions climàtiques

"Han de ser unes eleccions climàtiques; unes eleccions sobre la qualitat de vida, sobre com protegir la nostra gent. Es tracta de canviar de model"

Aquests són els principals temes que impacten en el debat sobre el "model de país" però caldria enumerar moltes més infraestructures polèmiques repartides per tot Catalunya, sempre amb la lluita contra el canvi climàtic de rerefons. "Han de ser unes eleccions climàtiques; unes eleccions sobre la qualitat de vida, sobre com protegir la nostra gent. Es tracta de canviar de model; anar a les necessitats bàsiques de la gent, en un circuit de proximitat i d'equilibri, perquè si no, no ens en sortirem", adverteix Joan Buades, investigador en turisme i clima.

El 12 de maig sabrem el rumb que escull la ciutadania catalana, però malgrat les nombroses protestes i mobilitzacions, les enquesten indiquen que els partits que apuntalen el creixement sense límits en sortiran reforçats. Una altra cosa diferent serà que la necessitat d'aliances amb formacions contràries a aquests projectes acabi frenant allò que fins ara ha estat una destrucció massiva del territori a Catalunya.