La incertesa plana sobre el retorn de Puigdemont malgrat la pròxima resolució del TC sobre l'amnistia

El Tribunal Constitucional viurà un dels plens més importants de la seva història entre el 24 i el 26 de juny, per resoldre -en principi- sobre el primer recurs presentat contra la llei d'amnistia, en aquest cas per part del PP. Amb la resolució d'aquest recurs, el TC posarà les bases jurídiques sobre la constitucionalitat o no de la llei d'amnistia, i tot indica que la majoria progressista es decantarà per la primera opció. El que no està clar és que, a més de la constitucionalitat, el TC fixi criteri sobre la posició dels jutges que han decidit que l'amnistia no és aplicable a bona part dels independentistes encausats, o que han suspès provisionalment la seva execució.

De moment, el que ha transcendit és l'esborrany de la ponència que els magistrats del TC ara hauran d'estudiar i debatre per prendre una decisió definitiva. Segons les informacions conegudes, l'esborrany redactat per la magistrada i vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, avalaria el nucli dur dels fonament de la llei d'amnistia, però no es posicionarà sobre la malversació. I això fa que a Junts i en l'entorn de Puigdemont s'hagi assumit ja que el retorn de l'expresident de la Generalitat -sense perill de ser detingut- no es produirà de forma immediata, com en principi s'havia previst un cop el Constitucional fes el primer pronunciament favorable.

La decisió del Constitucional tindrà conseqüències sobre alguns centenars de persones implicades en diverses causes judicials per aspectes relacionats amb el procés. Cal recordar que encara hi ha un 40% de casos on no s’ha aplicat la llei, o bé perquè estan esperant resposta, perquè han estat denegades o perquè estan en suspensió, segons fonts de la Sindicatura per l'Amnistia impulsada per Òmnium per monitoritzar-ne l'aplicació. Però en el plànol de la primera línia política, la principal repercussió rau en l'afectació que tindrà la decisió del TC per als principals dirigents independentistes.

En primer lloc per a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que té una ordre de detenció del Tribunal Suprem activa a l'Estat espanyol pels fets del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i que des de fa més de 7 anys manté la seva residència a Bèlgica. I d'altra banda també afecta al president d'ERC, Oriol Junqueras –i els seus companys de partit Raül Romeva i Dolors Bassa-, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, que tot i haver estat indultats després de quasi quatre anys de presó, encara mantenen la pena d'inhabilitació que una sentència del TC podria fer caure.

Els incerts escenaris pel retorn de Puigdemont

El possible retorn a Catalunya de Carles Puigdemont sense perill de ser detingut –juntament amb els també membres de Junts Lluís Puig i Toni Comín- és sens dubte la principal incògnita que hi ha en l'espera de la resolució del TC. Una resolució favorable a l'amnistia en aquest primer recurs -com la que es preveu amb els vots de la majoria progressista del tribunal- podria obrir la via al retorn dels tres polítics independentistes, però tot indica que això no serà immediat i que quedaran oberts alguns escenaris incerts per a Puigdemont. La qual cosa contribuirà a mantenir la tensió en l'acció política de Junts, partit aritmèticament imprescindible per a l'estabilitat del Govern espanyol.

Les principals traves que pot tenir Puigdemont per a la seva tornada són l'absència de delimitació del delicte de malversació i l'espera dels dictàmens de la justícia europea

D'entrada són dues les principals traves que pot tenir Puigdemont per a la seva tornada, l'absència de delimitació del delicte de malversació per una banda, i l'espera dels dictàmens de la justícia europea per l'altra. Si finalment, a finals de mes, tira endavant l'esborrany de sentència que s'ha conegut, no queda clar que el TC entri a clarificar un fet nuclear per al veto a l'amnistia que exerceix el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem. Llarena al·lega -per a no aplicar l'amnistia a Puigdemont- que el delicte de malversació del qual se l'acusa per l'organització del referèndum de l'1-O hauria comportat enriquiment personal, excepció que la pròpia llei d'amnistia inclou en els fets no amnistiables. Es la mateixa argumentació que el jutge Manuel Marchena utilitza per no aplicar l'amnistia a Oriol Junqueras i a Jordi Turull, entre altres dirigents independentistes que van ser jutjats al Tribunal Suprem.

Sense concreció sobre la malversació

En l'esborrany del text del TC que s'ha conegut no hi ha cap menció específica al delicte de malversació, l'eix de les reticències del Suprem a l'aplicació de la llei d'amnistia. En aquest sentit, fonts jurídiques recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l'aborda. Així doncs, el peculiar argument que els dirigents independentistes es van enriquir personalment a l'organitzar el referèndum de l'1-O perquè van utilitzar recursos públics per una acció il·legal i no els propis que se'ls van estalviar, continuarà vigent. I per tant, els jutges del Suprem mantindran la no aplicació de l'amnistia.

Caldrà esperar a que el Constitucional aclareixi aquesta qüestió en la resolució d'altres recursos, específicament els d'empara presentats pels líders independentistes, que es preveu que es resolguin en uns sis mesos. Primer quedaran pendents de resoldre els de les comunitats autònomes del PP i la socialista de Castella-la Manxa, 15 en total, i altres qüestions d'inconstitucionalitat.

Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, la decisió del Constitucional sobre l'amnistia és intranscendent perquè "ja sabem que és plenament Constitucional". Boye atribueix a una maniobra política dels jutges del Suprem el fet que no s'hagi aplicat l'amnistia i no als dubtes sobre la inconstitucionalitat: "Estan orquestrant una maniobra que consisteix a no aplicar la llei d'amnistia, quan tenen l'obligació de fer-ho". "Utilitzen pràctiques obstructives i tenen l'objectiu d'evitar que Puigdemont pugui tornar. Això va en contra de l'estat de dret", assegura l'advocat.

Els advocats defensors no tenen cap dubte

Sobre la qüestió nuclear de la malversació, un altre advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, tampoc té cap dubte que és amnistiable. "Qualsevol ciutadà és plenament conscient que ideològicament, agradi o disgusti, aquesta llei està pensada per a aquest supòsit. A partir d'aquí, qualsevol interpretació que intenti apartar-se del que clarament i manifestament ordena la llei no és sinó un intent d'imposar la pròpia voluntat, o si es vol la pròpia ideologia per sobre del mandat del legislador. I això es tradueix a dictar una resolució arbitrària, una resolució injusta", interpreta.

Aquesta causa es va obrir el 2017 i mai en vuit anys, mai, el magistrat instructor o la sala sentenciadora van considerar que hi hagués una afectació als interessos financers de la Unió Europea

Boye, per la seva part, recorda que ja s'han fet al Suprem quatre interpretacions diferents sobre el que és el delicte de malversació en el cas del procés i retreu la intenció actual de demorar-ne l'aplicació instrumentalitzant les instàncies europees. "Aquesta causa es va obrir el 2017 i mai en vuit anys, mai, el magistrat instructor o la sala sentenciadora van considerar que hi hagués una afectació als interessos financers de la Unió Europea", afegeix.

En el plànol polític, des de Junts es pronuncien de la mateixa manera: "El problema no és la llei d’amnistia, sinó la rebel·lia del Tribunal Suprem per no aplicar-la. Abans de conèixer la llei, el Suprem ja va dir que era inconstitucional i l’ha boicotejat des del primer dia", assegura el portaveu del partit, Josep Rius, una de les persones de màxima confiança de Puigdemont.

El TJUE, l'última arma per retardar l'amnistia

L'altra arma que esgrimeix el Tribunal Suprem per continuar demorant l'aplicació de l'amnistia més enllà d'un possible pronunciament favorable del Constitucional és una futura apel·lació a la justícia europea. Fonts del Suprem ja han manifestat que el jutge Pablo Llarena no té intenció d'aixecar l'ordre de detenció contra Puigdemont, independentment del que indiqui el TC. En aquest sentit, el jutge del Suprem ja ha fet un clar advertiment que una sentència contraria a la seva tesi de no aplicar l'amnistia l'obligaria "en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea".

Relacionat amb aquest tema

El 60% dels sol·licitants de l'amnistia ja no tenen cap causa judicial oberta, segons Òmnium

Públic

En cas que el Constitucional obligui a l'aplicació de l'amnistia, ves sigui en aquest primer recurs o en els que s'aniran veient els pròxims mesos, el Suprem reclamaria al tribunal europeu si l'amnistia és contraria al marc jurídic europeu malgrat haver estat decretada la seva constitucionalitat. I això li permetria mantenir congelada l'aplicació i en vigor l'ordre de detenció de Puigdemont fins a la decisió final del TJUE, que es podria allargar un any i mig més, de mitjana.

Només un element podria desactivar l'estratègia europea del Suprem, i aquesta és una possible resolució prèvia del TJUE

Només un element podria desactivar l'estratègia europea del Suprem, i aquesta és una possible resolució prèvia del TJUE relativa a les qüestions prejudicials que ja té sobre la taula pendents d'estudi. Es tracta de consultes efectuades per d'altres tribunals o organismes de l'Estat que també han frenat l'aplicació de l'amnistia. Per exemple, el cas del Tribunal de Comptes respecte als costos del referèndum de l'1-O que afecta el propi Puigdemont i una trentena d'exalts càrrecs del seu Govern, i que s'ha de veure en els pròxims mesos. Un pronunciament en què el TJUE no hi vegi inconvenient sobre l'amnistia en el cas del Tribunal de Comptes, podria invalidar una nova consulta, ara per part del Suprem, que amb una sentència favorable del Constitucional sobre la taula i sense poder acudir a Europa no tindria un altre remei que aplicar l'amnistia a tots els dirigents independentistes, i per tant retirar l'ordre de detenció contra Puigdemont.

Puigdemont assumeix que el retorn no serà ràpid

A Junts i en l'entorn de l'expresident de la Generalitat ja s'ha començat a assumir que el retorn de Puigdemont no serà immediat, sigui quin sigui el pronunciament del Constitucional. Pel seu secretari general, Jordi Turull: "El Suprem és culpable del desballestament dels pilars bàsics de l'estat de dret" i afegeix que "el President Puigdemont i la resta d'exiliats han de poder tornar, però quan es donin les garanties necessàries que no seran injustament empresonats". Garanties que des de Junts admeten que ara mateix no es donen, i probablement tampoc després del primer dictamen del TC. Amb tot, l'advocat Gonzalo Boye mira de mantenir les expectatives: "Tornarà relativament aviat", diu, tot assegurant que fins i tot estaria disposat a ser detingut.

El Suprem és culpable del desballestament dels pilars bàsics de l'estat de dret

La tornada de Carles Puigdemont, o la retirada de la inhabilitació d'Oriol Junqueras, es mantenen doncs dins d'una incertesa que es preveu s'allargui durant mesos o anys. Amb la derivada d'inestabilitat política que això suposa per l'afectació als presidents de dos partits com Junts i ERC, claus en l'estabilitat política de Catalunya i del conjunt de l'Estat. En el cas de Junqueras, perquè quan més es retardi l'aplicació de l'amnistia més augmenten les possibilitats que no es pugui presentar a futures eleccions al Parlament o a les generals, en cas d'avançament electoral. I per Puigdemont, perquè impedeix el retorn d'una figura clau de la política catalana i de la normalització de la política que exerceix Junts i de la seva relació amb el Govern espanyol. I perquè mentre no s'apliqui l'amnistia, no es pot descartar una maniobra del jutge Llarena que reactivi l'ordre de detenció internacional per mirar d'extraditar al dirigent independentista. Un fet que comportaria un terratrèmol polític de magnituds insospitades.