Inaugurat el memorial del Camp de la Bota de Sant Adrià en record als 1.700 antifranquistes afusellats

Aquest dilluns ha quedat definitivament inaugurat el monument a la memòria dels 1.700 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota de Sant Adrià del Besòs. L'escultura s'anomena Bosc d'empremtes i feia anys que estava prevista, situada a tocar de la UPC i de la Ronda Litoral. L'autor de l'obra artística, Francesc Abad, ha recordat que ja es va parlar de fer un monument memorialístic el 2004, quan es va construir el Fòrum. I ha reivindicat la importància de l'art per "passar el raspall a la història a contrapel" i ha assegurat que els artistes han de fer activisme a favor de la democràcia.

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, els alcaldes de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, Jaume Collboni i Filo Cañete, i el secretari d'estat de Memòria democràtica, Fernando Martínez, han participat aquest matí en l'acte d'inauguració. Tots els polítics han remarcat la importància de recordar el simbolisme del lloc per no oblidar la brutalitat de la repressió franquista i reivindicar els valors democràtics davant l'avenç de l'extrema dreta. 

La inauguració del Memorial s'emmarca en els actes commemoratius al voltant de la mort del dictador Francisco Franco, ara fa 50 anys, i la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, així com de les institucions de l'autogovern catalanes. A l'acte públic també hi han assistit el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, les exconselleres de Justícia Ester Capella i Gemma Ubasart, i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, entre altres autoritats.

El Bosc d'empremtes és una instal·lació artística feta amb més d'un miler de tubs d'acer de diversos metres d'alçada clavats a terra. Formen un bosc i alhora un raspall invertit com a símbol de la indagació històrica dels esdeveniments controvertits i incòmodes del passat. En paral·lel, formen una gran empremta dactilar blava a la base d'aquest bosc d'acer per simbolitzar la singularitat de les històries personals de cadascun dels afusellats pel franquisme en aquest lloc. Un altre element és la paret de formigó que recorda el parapet dels afusellaments.

Col·laboració entre administracions

En el seu discurs, el president Illa ha dit que l'espera pel monument "ha estat llarga, però ha valgut la pena". Ha vinculat la memòria d'aquells fets amb els actuals, i ha dit que la societat catalana no pot ser "cega ni sorda" davant dels bombardejos i les morts a Gaza i Ucraïna. Alhora, ha destacat la col·laboració entre administracions i entitats memorialistes: creu que han "après del passat i cal evitar que s'hagin d'aixecar memorials en altres llocs". I ha lamentat que actualment "hi ha moviments que pretenen trencar aquest consens al voltant dels valors humans, al voltant de la memòria democràtica".

El secretari d'estat de Memòria democràtica ha substituït la presència prevista del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, absent per qüestions mèdiques. En el discurs del ministre que ha llegit, ha dit que el monument simbolitza que la memòria "no és abstracta, sinó que té rostre". "Aquest racó de la ciutat ja no és la perifèria, és un parc, una universitat, un lloc de trobada", ha remarcat. Per això, ha criticat els polítics que "encara frivolitzen amb les fosses", neguen la història i el patiment dels assassinats, o juguen amb el "sectarisme i l'enfrontament". 

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha dit que el memorial "interpel·la a tothom, a les generacions presents i futures", i el veu "més necessari que mai, quan es posen els drets humans i la democràcia en dubte, quan la convivència es veu amenaçada per la intolerància i els discursos d'odi", en referència a l'extrema dreta. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha remarcat que els barcelonins se senten molt proper emocionalment i històricament aquest espai, tot i ser al municipi veí, i que l'espai "fa mal perquè recorda el dolor dels afusellats i fa sentir la injustícia". 

El president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya, Josep Francesc Colomer, ha estat força contundent amb l'Estat en criticar que molts espais de memòria s'han destruït en els últims anys per especulació urbanística. "Haurien de ser centres d'interpretació per explicar el franquisme, no haurien de tenir cap altra funció", ha dit en referència indirecta a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana. I ha recordat que els afusellats en aquesta zona "eren innocents, i no van fugir a l'exili perquè no tenien les mans tacades de sang".