IMMERSIÓ LINGÜÍSTICAEl TC anul·la una part de la LOMQE que atacava la immersió en català a l'escola

En plena polèmica per l'anunci del Govern central que es proposa aprofitar el 155 per limitar el sistema d'immersió lingüística en català a l'escola, el Tribunal Constitucional ha sentenciat sobre la immersió. I ho ha fet donant la raó a la Generalitat. L'alt Tribunal ha declarat aquest dimarts "inconstitucionals i nuls" tres paràgrafs de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), del 2013, que obligaven la Generalitat a proporcionar ensenyament en castellà –en contra del model d'immersió, que contempla només el català com a llengua vehicular– en proporció "raonable" a les families que ho exigissin. I que, en cas que la Generalitat no proporcionés aquesta oferta educativa, autoritzava l'Estat a descomptar a la Generalitat l'import de l'escolarització en castellà en centres privats i pagar-lo a les famílies.

Aquests punts de la també coneguda com a Llei Wert –en honor de José Ignacio Wert, l'exministre d'Educació del PP que va demanar "espanyolitzar els nens catalans"– es va interpretar en el seu moment des dels partits catalanistes com un intent de laminar el sistema d'immersió lingüística vigent des de començaments dels anys 80, i van ser immediatament recorreguts per la Generalitat davant el TC, juntament amb d'altres.

En la seva sentència, el TC estima parcialment el recurs de la Generalitat, i anul·la els paràgrafs tercer, quart i cinquè de la disposició addicional 38 de la LOMQE, que resaven que, si l'administració autonòmica "no garantís oferta docent raonable sostinguda amb fons públics en què el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, prèvia comprovació d'aquesta situació, assumirà íntegrament, per compte de l'Administració educativa corresponent, les despeses efectius de escolarització d'aquests alumnes en centres privats en què hi hagi l'oferta amb les condicions", i que les despeses d'aquesta escolarització en centres privats "les repercutirà" a l'administració autonòmica.

L'alt tribunal considera que els paràgrafs anul·lats "utilitzen criteris vagues com ara 'raonable' o 'adient'" per expressar com havia de ser l'ensenyament en castellà que pretenia garantir. El TC considera igualment que l'Estat pretenia fer ús d'un organisme com l'Alta Inspecció d'Educació –que havia de decidir sobre aquestes peticions de matriculació en centres privats a expenses de la Generalitat– per "assumir competències que corresponen a les CCAA".