Una immensa cadena humana travessa Euskadi en defensa del dret a decidir

Aroa Arrizubieta va venir al món el 2002, el mateix any que l'euro va arribar a les nostres butxaques. Paulo Muñoa va néixer força abans, el 1941, quan la compra es pagava amb pessetes i la llibertat, en cas que t'atrevissis a buscar-la, amb la teva pròpia vida. Democràcia i dictadura. Aquest diumenge, Aroa i Paulo es van encarregar d'obrir i tancar una multitudinària cadena humana de 202 quilòmetres de llarg que ha demanat el mateix que el 2002, i fins i tot que el 1941: reconeixement i respecte del dret a decidir, una formulació que grinyola a Madrid i que obre nous consensos a Euskadi.

L'última aventura de Gure esku Dago ( És a les nostres mans), una plataforma ciutadana basca que reivindica la celebració d'una consulta sobiranista, ha aconseguit treure al carrer al voltant de 100 mil persones. Han estat elles les encarregades d'unir per primera vegada les ciutats de Donostia i Vitòria-Gasteiz, passant per Bilbao. Ciutats, pobles, carreteres... La cadena humana ha travessat la geografia basca i s'ha convertit en un dels temes més comentats de les xarxes socials gràcies a hashtags com #BasqueDecides o #GizaKatea (Cadena Humana).

Hi ha hagut milers de rostres anònims, com Aroa i Paulo, però també s'hi han deixat veure algunes cares conegudes. Hi eren per exemple, Andoni Ortuzar i altres representants del PNB com Joseba Egibar, parlamentari basc, o altres membres de l'òrgan de direcció nacional d'aquesta formació. No hi han faltat Arnaldo Otegi, màxim responsable d'EH Bildu, ni tampoc Pili Zabala, parlamentària d'Elkarrekin Podem i excandidata a lehendakari per la formació morada. El seu germà Joxi va ser assassinat pel terrorisme d'estat el 1983.

Hi havia polítiques i polítics, i també alcaldes. Els més coneguts eren els responsables municipals de Bilbao, Vitòria i Donostia, tots ells del PNB. Rostres bascos, i també catalans. El diputat d'ERC Gabriel Rufián ha pres part en el tram de Donostia, mentre que Elisenda Paluzie, actual presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha estat a la Plaça El·líptica de Bilbao, on s'ha trobat amb la representant de la CUP Mireia Boya, amb l'integrant d'Òmnium Ignasi Termes i amb Aurora Madaula, de Junts per Catalunya.

La cadena humana ha començat a les 12.00, però l'ambient es palpava des de primera hora del matí en pràcticament tot el territori basc. Segons ha informat Gure esku Dago, s'han mobilitzat fins a mil autobusos, el que ha provocat que s'haguessin de contractar vehicles de fora de la Comunitat Autònoma Basca. El desplegament ha comptat amb el suport i la col·laboració de cinc mil voluntaris. El sol, després d'una nit de tempestes, hi ha posat també el seu gra de sorra.

"Tenim la necessitat de decidir. Tenim milers i milers de raons que ens afecten en el nostre dia a dia. També ho fem per defensar la democràcia i els nostres drets fonamentals, civils i polítics", proclama el manifest que ha llegit a Vitòria Angel Oiarbide, portaveu de la plataforma. "Un pacte amb 2019 raons recollides barri a barri a través de sessions obertes i participatives. Esperances perquè el 2019 es donin passos significatius per avançar en el dret a decidir. Manca de capacitat per decidir, en l'origen de les reivindicacions. Volem decidir aquí, és el que uneix diferents reivindicacions. Aconseguir acords amplis, contrastar models i opinions". Per això, ha explicat, en els propers mesos la plataforma "promourà espais de consens". "Volem fer el salt a un pacte de país. Decidir quin futur volem. Dret a decidir serà clau en el pròxim cicle. Només volem prendre la paraula aprofundint en la democràcia per decidir de forma sobirana".

"Estem obrint un nou cicle en aquest país" han afirmat davant del Parlament Basc Oiarbide i la també portaveu de la plataforma Jone Amonarriz. En basc i castellà, han reivindicat la necessitat d'aconseguir "un pacte de país" al voltant del dret a decidir, que han vinculat també amb la "defensa de la democràcia" i dels "drets civils i polítics". "Només volem prendre la paraula, aprofundint en la democràcia per decidir de forma sobirana", han afirmat. Com a avanç, han presentat un "Pacte Ciutadà" que recopila "2019 raons, escrites per les ciutadanes i ciutadans, per voler decidir en diferents àmbits". Aquest document, han explicat, és el resultat de "nombroses sessions participatives celebrades poble a poble i barri a barri".

En aquell precís instant, les més de cent mil persones que portaven mocadors blancs amb el lema Gure esku Dago ja s'havien pres de la mà en el llarg trajecte que a través de pobles, ciutats i carreteres ha aconseguit unir Vitòria-Gasteiz, Bilbao i Donostia. En el tram hi ha hagut moments especials, com el viscut al quilòmetre 193: allà hi eren, entre aplaudiments, les mares i pares dels joves d'Altsasu condemnats a penes de presó per una baralla de bar.

Després de la gegantina mobilització, els organitzadors han comparegut davant els mitjans per fer una primera valoració de la jornada. "Avui hem vist la capacitat de la societat basca de convertir dies normals en dies històrics", ha dit Oiarbide, que va revelat que havien estat més de 175.000 persones les que havien "participat activament" en la jornada, cosa que la converteix en "la major mobilització a favor del dret a decidir que s'ha realitzat a Euskal Herria".

Crítiques de PP i PSE

A qui no ha agradat tant (o gens) la cadena humana ha estat al PP basc. Coincidint amb aquesta mobilització, la formació conservadora ha difós a través de Twitter un vídeo d'un minut de durada en el qual acusa Gure esku Dago de ser la "còpia d'Òmnium i ANC" i de tenir "els mateixos objectius" que les entitats catalanes, tot i que "a diferents ritmes". El partit liderat per l'ex ministre Alfonso Alonso ha aprofitat també per carregar contra el PNB, al qual ha acusat de "tirar-se en braços de Bildu i Gure esku Dago per revifar la causa sobiranista al País Basc".

Entre imatges de retalls de premsa que avançaven la participació de la presidenta del Parlament Basc en la cadena humana, el PP ha denunciat que aquest acte ha tingut el suport d'"institucions públiques". Al seu criteri, la multitudinària mobilització d'aquest diumenge busca en realitat "ruptura, enfrontament i inestabilitat".

També s'hi ha pronunciat el PSE. A través d'un comunicat, el secretari d'Organització de la formació socialista, Miguel Ángel Morales, ha assegurat que la mobilització d'aquest diumenge "no respon a un sentir majoritari". "És clar que hi ha sobiranistes a Euskadi, però el conjunt de la societat basca està molt lluny de pretendre un escenari de confrontació com el que estem vivint amb Catalunya", ha subratllat.

Així mateix, Morales també ha tingut paraules per als seus socis del PNB per haver participat en aquest acte. "Els partits són lliures d'impulsar o recolzar una activitat política que no forma part de les preocupacions d'una immensa majoria, però els responsables institucionals es deuen a les tasques per a les quals han estat elegits i, si s'escau, a reivindicacions útils per millorar la vida de totes i tots i no a mobilitzacions de part ", ha afirmat. En aquest sentit, ha criticat la presència dels alcaldes i diputats generals que han acudit a la cadena humana: "Creiem que és un paper que no els correspon", ha subratllat.