Illa fa una crida a enfortir la convivència i el català en un missatge per l'11-S que deixa enrere el conflicte polític

Salvador Illa afronta el seu segon 11 de setembre com a president de la Generalitat i ho fa amb un discurs institucional emès aquest dimecres al vespre en què ha obviat el conflicte territorial que durant més d'una dècada va marcar la política catalana i, de retruc, l'estatal. Amb el Procés independentista clarament finalitzat, el parlament d'Illa s'ha centrat en qüestions com la llengua catalana, la defensa de la convivència, la millora dels serveis públics, la denúncia del genocidi palestí o, encara que més implícitament, l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont o la necessitat d'una millora del finançament autonòmic. Temes que, d'una manera o altra, han marcat els 13 mesos que porta al capdavant del Govern.

En un discurs realitzat des del saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, el també primer secretari del PSC ha insistit en la necessitat d'"enfortir" Catalunya en un moment de "canvis profunds" en què un "món incert" està "entrant definitivament en una nova etapa".

Així advoca, en primer lloc, per "enfortir la nostra convivència", perquè segons ell "és el bé més preuat que tenim". En una crítica clara als plantejaments excloents que propaga una extrema dreta a l'alça ha detallat que "enfortir la convivència vol dir garantir la pluralitat de la societat catalana com una de les nostres fortaleses" i ha proclamat que "per això la defensaré fins al final".

Enfortir la convivència vol dir garantir la pluralitat de la societat catalana com una de les nostres fortaleses

Així mateix ha afegit que la convivència "requereix també enfortir la cohesió social i territorial". "Tota nació viva, com Catalunya, està feta d'arrels, de continuïtats i de novetats que ens enriqueixen. Un 'nosaltres' obert i generós per no excloure ningú. Catalunya mai s'ha deixat endur per la intolerància i tampoc permetrem que ho faci ara".

Aquesta convivència que defensa Illa també passa per "enfortir la nostra cultura i la nostra llengua". Justament, la Diada d'enguany té moltes probabilitats de convertir-se en clam en favor del català, després de l'enèsima resolució judicial que qüestiona la primacia de la llengua en el sistema educatiu. Una decisió que, hores abans del discurs, el mateix Illa ha anunciat que el Govern recorrerà. Sobre el català, el president ha celebrat que el darrer any s'ha assolit el Pacte Nacional per la Llengua, que ja s'ha començat a desplegar per tal que el català continuï sent "la llengua inclusiva, pròpia i transversal del país".

Amnistia plena i finançament

Tot i que no l'ha citat explícitament, en el parlament Illa ha defensat l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont, amb qui es va reunir la setmana passada a Brussel·les. En concret, ha manifestat que la convivència també requereix la "pluralitat política amb la participació plena de tots els actors polítics escollits pels catalans i les catalanes. Perquè la immensa majoria de nosaltres volem mirar endavant".

Així mateix, ha reivindicat la millora del finançament, també sense dir-ho directament. Textualment ha defensat l'enfortiment de les institucions catalanes i l'autogovern, el que passa per desplegar "les competències que ens pertoquen". I ha afegit que "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen per millorar la vida dels catalans i les catalanes, per contribuir a la prosperitat compartida amb la resta d'Espanya i per ajudar a garantir l'autonomia estratègica d'Europa". Una millora que passa per un nou finançament que s'està negociant i que darrerament ha tensionat les relacions entre els socialistes i ERC.

Relacionat amb aquest tema

Agenda de la Diada 2025: els principals actes d'aquest Onze de Setembre a Catalunya

Públic

Finalment, Illa també ha apostat perquè Catalunya se centri en crear una prosperitat que permeti "reduir les desigualtats" i garantir l'accés a l'habitatge.

A l'inici del discurs, el president no ha obviat l'actual context global, cosa que ha aprofita per denunciar el genocidi palestí que està cometent l'Estat d'Israel: "en un món incert i amb alarmants símptomes de deshumanització, com desgraciadament veiem en el genocidi que pateix el poble palestí, Catalunya no vol ni pot callar", ha reblat. Així mateix, ha fet una crida a "protegir-nos" de qüestions com uns incendis que darrerament han mostrat com el canvi climàtic i els seus efectes "són una realitat innegable que hem d'afrontar de manera integral".