Illa alerta que la democràcia és "fràgil" 50 anys després de la mort de Franco i insta a preservar-la

La mort de Francisco Franco el 20 de novembre de 1975 va suposar l'estocada gairebé definitiva per al règim dictatorial i l'acceleració de la lluita per la restitució democràtica a l'Estat espanyol, que ja feia anys que es coïa. De fet, tal dia com avui fa 54 anys, es va fundar en la clandestinitat l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que recollia les aspiracions de l'oposició i de la societat civil que anhelava un canvi. S'ha commemorat l'efemèride aquest divendres en un acte institucional celebrat al Paranimf de la Universitat de Barcelona, i encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha advertit de la fragilitat de la democràcia i ha reivindicat la importància de preservar-la en un context actual marcat per la desinformació. 

Aquell novembre va ser un punt d'inflexió per a la societat catalana i espanyola, que progressivament van recuperar els drets i les llibertats que els havien estat privats des de la Guerra Civil. Va ser un procés difícil, que va necessitar de la lluita i el patiment de milers de "treballadors, estudiants, dones, intel·lectuals i dirigents polítics i veïnals", en paraules d'Illa. El president de la Generalitat ha recordat que, malgrat hi ha "coses a revisar", els últims 50 anys han estat "positius" i "millors" a nivell de llibertats, polítiques públiques o capacitat de la ciutadania per a desenvolupar els seus projectes vitals. "Es va agafar el camí correcte, el de la democràcia", ha sentenciat. 

No obstant això, Illa ha insistit en un fet important: "ni sempre hi ha hagut democràcia, ni n'hi ha a tot el món, ni està garantit que es mantingui". En un context marcat per la "desinformació" i la "banalització", la democràcia és imprescindible, ha afegit, perquè permet la "pluralitat" i "expressar," amb "respecte" cap a l'altre ―i especialment a les minories― "cap a on volem que vagi el país".

Per a Illa, "fer funcionar les institucions", que generen "prosperitat compartida" i desenvolupen polítiques públiques", i fer funcionar la democràcia, "és la millor manera de deixar muts els que la volen impugnar". Cal destacar que aquest discurs arriba pocs dies després d'unes dades alarmats publicades per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP): quatre de cada 10 homes joves catalans mostren rebuig o dubtes envers el sistema democràtic.

En última instància, el president socialista també ha destacat el paper d'Europa en l'enfortiment de les societats i en la preservació de l'estat del benestar, i ha fet una crit a l'esperança per tirar endavant. "No tinguem por, les coses canvien ràpidament, però els testimonis del franquisme també patien dificultats i amb esperança i persistència, se'n van sortir", ha conclòs.

Testimonis antifranquistes a l'aula

En l'àmbit institucional, l'acte també ha comptat amb les intervencions del president del Parlament, Josep Rull, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, la consellera d'Educació, Esther Niubó, i el vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro. Però un dels moments més emotius ha estat la lectura de manifestos per part d'estudiants representants de sis escoles catalanes. Els joves que han parlat ―i els seus companys de classe, presents al Paranimf― han treballat en els darrers mesos a l'aula amb testimonis que van patir la repressió del franquisme.

Els estudiants han reivindicat la democràcia, el rol de la classe obrera, la llengua, la lluita feminista i LGTBI+ o el moviment veïnal, entre altres qüestions. El represaliat i militant antifranquista Domènec Martínez, qui ha participat en el projecte i diàleg intergeneracional, també ha intervingut per a recordar figures com Montserrat Roig o Neus Català, i testimonis de la Via Laietana o la Model de Barcelona.

Un "compromís" antifeixista necessari

Per la seva part, el president Rull ha instat els presents a "mantenir viva i dignificar la memòria" per a no repetir els errors del passat i respectar la "dignitat humana" davant de corrents "profundament deshumanitzadors". Així mateix, ha citat a Josep Anselm Clavé per a reforçar el seu discurs: "Instriu-vos i sereu lliures. Associeu-vos i sereu forts. Estimeu-vos i sereu feliços".

Les intervencions d'Espadaler i Niubó, més breus, també han insistit que "la democràcia no és un regal" i que el "compromís" antifeixista és ara "més necessari" que mai, en un context d'auge de populismes i discursos d'odi. "Tenim el deure de preservar i defensar la democràcia. [...] Fa 50 anys era impossible fer això que fem avui. No teníem president de la Generalitat perquè encara no s'havien restituït les institucions d'autogovern. No teníem dret de reunió, ni de manifestació, ni de lliure expressió", ha assegurat Espadaler.

Niubó ha reinvindicat el "poder transformador" de l'educació davant la desinformació i el negacionisme. Segons ha dit, és una eina clau per a la "formació democràtica" i el "pensament crític" i un espai imprescindible de "reflexió". "En un moment dominat per la tecnologia i la immediatesa cal connectar els alumnes amb les humanitats", ha conclòs.

La música de l'acte ha anat a càrrec del cantautor Pau Alabajos, que interpretarà peces emblemàtiques com Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet, Jo vinc d'un silenci, de Raimon i Assumiràs la veu d'un poble, de Vicent Andrés Estellés.