Guàrdia Civil i Fiscalia van passar per alt el testimoni clau sobre la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI al sumari del 17-A

Semblaria impossible soterrar dins d'un sumari judicial una declaració clau, del testimoni més important a Bèlgica i del qual s'havia demanat comissió rogatòria internacional a aquest país, sobre una causa tan greu com els atemptats de Barcelona del 17-A de 2017. Però després d'analitzar el contingut íntegre de la Peça 1, la principal, que ocupa 30 toms i al voltant de 13.000 folis, tot apunta al fet que exactament això és el que va passar. Tot i que hi ha unze peces més al sumari, amb uns 100.000 folis en total.

I ha estat possible precisament a causa d'aquesta ingent grandària del sumari de la instrucció, així com pel fet que fos mantingut sota secret judicial absolut durant gairebé un any, fins que va ser parcialment aixecat al juliol de 2018. Per llavors, els lletrats que finalment van tenir accés a la documentació ja havien de revisar uns 30.000 folis i no van trobar aquest testimoni crucial, en el qual el president de la mesquita Youssef de Diegem (Bèlgica), Soliman Akaychouh, revelava que el cervell de la matança, Abdelbaky és Satty, parlava per telèfon des d'aquest país amb "els serveis secrets espanyols" l'any anterior de l'atemptat de les Rambles, segons el propi És Satty li va dir a Akaychouh en un moment en el que mantenia una conversa telefònica i va ser interromput per aquest.

Els advocats no ho van trobar perquè estava ocult en un CD Rom que la Guàrdia Civil havia lliurat al jutge amb un resum imprès del contingut del disc en el qual ni tan sols se citava a Soliman –com se li sol identificar, ja que hi ha altres testimonis de la causa amb el mateix cognom o similar–. A més, l'ofici que la Fiscalia va remetre al magistrat Fernando Andreu, del Central 4 de l'Audiència Nacional, adjuntant l'original complet en neerlandès de l'informe de la Fiscalia Federal belga, no va incloure còpia impresa de la traducció ni tampoc va esmentar Soliman, en remetre únicament a l'informe de la Guàrdia Civil lliurat dies abans.

En complir-se un any de l'atemptat, era quasi impossible trobar al sumari el testimoni que va donar Soliman tres dies després del 17-A

Així que, en complir-se un any dels assassinats gihadistes de 13 persones, inclosos dos nens, a Les Rambles de Barcelona, era gairebé impossible descobrir al sumari que alla figurava aquesta declaració del qui fos cap de l'imam de Ripoll a Bèlgica. Un testimoni que va declarar  en una comissaria del Districte Policial Vima, situat al carrer Woluwestraat 1 de la ciutat belga de Machelen, el 20 d'agost de 2017, només tres dies després de l'atemptat.

Per explicar com es va poder mantenir oculta aquesta declaració –la traducció de la qual no seria impresa fins febrer de 2019, i només com a annex a un informe d'un altre tema totalment diferent–, és necessari començar pel principi de la instrucció de la causa:

El 24 d'agost de 2017, una setmana després dels atemptats de les Rambles, la Comissaria General d'Informació del Ministeri de l'Interior va sol·licitar una Comissió Rogatòria Internacional perquè el Tribunal de Primera Instància de Lieja (Bèlgica) facilités "tota la informació possible sobre la declaració que les autoritats belgues prendran a Soliman AKAYCHOUH, persona que va finançar el viatge a Brussel·les (Bèlgica) d'Abdelbaki ÉS SATTY,

perquè facilitin tota la informació possible sobre el desplaçament d'ES SATTY a Bèlgica", tal com es llegeix a l'ofici que el cap de la TEPOL (Unitat de Policia Judicial per a delictes de terrorisme) va dirigir al jutge el 29 d'agost i que es reprodueix aquí. Aquest organisme pertany al Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO), que en aquelles dates dirigia José Luis Olivera Serrano.

L'ofici, que aquí reproduïm (foli 8 del sumari), finalitza explicant:

"Per tot el que s'ha exposat, i en atenció a les instruccions donades per V.I sobre quin Cos és l'encarregat de les diferents línies de recerca internacionals, aquest Centre considera que la informació de la comissió rogatòria internacional sol·licitada per Policia Nacional, ha de ser facilitada a la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil".

Aquest ofici de la TEPOL es refereix al que aquesta mateixa unitat havia remès al jutge el dia 22 d'agost "sol·licitant l'adopció de noves mesures urgents", i a la pàgina 10 (foli 26 del sumari, que reproduïm aquí) subratlla la importància de portar endavant aquesta comissió rogatòria internacional:

"El viatge d'ES SATTY va ser finançat per l'imam de Vilvoorde, Soliman AKAYCHOUH, nascut el 19/02/1979; s'ha sabut que el dia de la data, les autoritats belgues prendran declaració a AKAYCHOUH en el marc del procediment FD.35.98.00022311, per la qual cosa se sol·licita a V.I. EXPEDEIXI COMISION ROGATÒRIA INTERNACIONAL DIRIGIDA A l'AUTORITAT JUDICIAL BELGA, perquè facilitin tota la informació possible que es recapti en el curs d'aquesta diligència, sobre el desplaçament d'ES SATY a Bèlgica, així com d'uns altres que poguessin haver-se produït".

No hi ha dubte que Interior considerava de la màxima urgència obtenir la declaració de Soliman. Però la Fiscalia Federal de Bèlgica havia estat encara més diligent, i ja havia interrogat a Soliman (el dia 20 d'agost), com es descobrirà... un any i mig després.

El 9 d'octubre de 2017, el fiscal federal belga Antoon Schotsaert envia al tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, tot l'expedient que ha reunit (302 pàgines de testimonis, fitxes, documents, fotos, actuacions i diligències, tot en l'idioma original neerlandès), precedit per una breu missiva en castellà, que aquí reproduïm:

Estimat Col·lega,

Pot trobar en annex, per a la seva informació, una còpia certificada conforme a l'expedient integral belga FD35.98.223/17 relatiu a l'atemptat comès a Barcelona el 17 d'agost de 2017.

Voldria demanar-li justificar recepció d'aquests documents per correu electrònic.

Molt atentament,

Aquest llarg expedient en neerlandès conclou precisament amb el testimoni de Soliman –que ocupa cinc pàgines–, i és remès a la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil per a la seva traducció i estudi.

Passen set mesos d'ençà que es rep l'informe de Bèlgica fins que es remet al jutge en neerlandès

Però, una vegada traduït i llegit, desapareix la urgència de la comissió rogatòria inicial i passen set mesos abans que la Unitat Central Especial Nº2 de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil emeti, el 18 de maig de 2018, l'ofici dirigit al jutge informant que:

"En referència a les recerques que se segueixen en les diligències prèvies 60/2017 del JCI N° 4 AN, sobre els atemptats terroristes ocorreguts el 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrills (Tarragona) i el trasllat de la Fiscalia al novembre de 2017 a aquesta Unitat de les actuacions realitzades per la fiscalia federal belga en relació a aquest assumpte.

Recentment s'ha finalitzat la traducció de l'holandès al castellà d'aquestes, procedint-se al seu estudi", tal com es pot llegir en la primera pàgina d'aquest ofici, d'un total de 26 folis, que aquí reproduïm.

L'ofici fa un resum de les diligències efectuades per la Fiscalia Belga, detallant:

La Guàrdia Civil cita tots els testimonis per la Fiscalia belga, menys el que era objecte d'una comissió rogatòria internacional

"Per aquests viatges, així com durant l'estada d'ES SATTY a Bèlgica, va comptar amb la col·laboració de diversos individus als quals les autoritats belgues han sentit en declaració en qualitat de testimonis. Aquestes persones són Abdelkarim AAISSI, Mohamed KAICHOUH i Hicham KAICHOUH i haurien reservat i abonat els bitllets d'avió utilitzats per Abdelbaki ÉS SATTY així com gestionat l'allotjament en el viatge de març de 2017.

D'entre aquestes persones la de major confiança de Abdelbaki ÉS SATTY és

Abdelkarim AAISSI".

[...] "Actualment les autoritats belgues continuen les recerques i la pràctica de gestions tendents al total esclariment dels motius que van portar als investigats en els atemptats de referència a viatjar a Bèlgica, així com les persones amb les quals van poder contactar i que poguessin tenir relació amb els fets investigats".

"Pel que fa a Espanya, aquesta Unitat manté contacte fluid amb les autoritats policials belgues al marc de la col·laboració internacional en matèria de terrorisme gihadista, a fi de contrastar les informacions que tots dos països obtenen sobre els interessos mutus d'esbrinar els extrems que han desembocat en els atemptats de Catalunya l'any 2017 i les persones que poguessin tenir implicació directa o per coneixement i/o col·laboració en la preparació i/o planificació d'aquests". [continua l'ofici en la pàgina següent, que aquí també reproduïm]

L'ofici també parla de les declaracions que ha pres la pròpia Guàrdia Civil "a diferents familiars de Abdelkarim AAISSI que resideixen a Espanya, concretament en la localitat de Ripoll (Girona) i Vic (Barcelona)". I conclou:

Un sumari del CD Rom que omet al testimoni principal

"Es fa lliurament al costat del present ofici de la següent documentació que

acompanya a aquest:

• CD Rom contingut:

- Actuacions realitzades per la fiscalia federal belga en relació als atemptats de Catalunya amb la seva corresponent traducció al castellà.

- Còpia de les diligències de manifestació en qualitat de testimonis dels familiars d'Abdelkarim AISSI residents a Espanya:

• Khadija EL KOURACHI (X4061490N) i la seva parella Hamid BARMOU •

(X2090624Q)

• Hasna AINAAISSA (X5074873S).

• Mahmoud AINAAISSA (X2225886S)".

Però no fa cap esment a Soliman Akaychouh, ni tampoc a la seva declaració testifical, que s'havia demanat expressament a Bèlgica des de la Secretaria d'Estat de Seguretat mitjançant una comissió rogatòria internacional urgent. Tampoc s'anota cap llistat de contingut en la pròpia caràtula del CD Rom, la imatge del qual apareix en el sumari (foli 7.761) i que aquí reproduïm. Així que no hi havia forma que ni el jutge ni els lletrats que estudiarien el sumari quan s'aixequés el secret uns mesos després sabessin que aquest disc digital contenia el testimoni de Soliman.

La Direcció General de la Guàrdia Civil al·lega que van aportar "tot el material, tant en paper com en digital"

Davant aquesta aparent ocultació d'una declaració testifical tan important, Público s'ha posat en contacte amb la Direcció General de la Guàrdia Civil, i la seva resposta (a través d'una portaveu) ha estat aquesta: "En el seu moment els investigadors van aportar tot el material, tant en paper com en digital".

Formalment, és cert, ja que ja hem dit que al final (al febrer de 2019) apareix la traducció impresa en un informe sobre un altre assumpte, però és evident que en aquell moment la pròpia existència de la declaració de Soliman era totalment opaca per al magistrat. Sobre això, la portaveu de la Guàrdia Civil ha explicat que "està tot aportat i sobre això no tenen res més a dir. Moltes vegades, en unes diligències, s'aporta en CD Rom i després si el jutjat et diu que vol que el que hi ha s'aporti en paper, doncs es fa el lliurament en paper".

Públic ha consultat aquest tema al professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Fruitós Richarte i Travesset, exmagistrat de l'Audiència de Barcelona, i ha confirmat que sovint se'ls lliura als jutges únicament el CD Rom, de manera que "has de mirar bé els informes, perquè a vegades el problema de la instrucció policial és que t'enganyen. Tens la sensació que no et diuen allò important... sobretot en temes de narcotràfic, quan t'estranyes que no han seguit una línia de recerca i tens gairebé la certesa de què es tracta d'individus que els tenen infiltrats. No et parlo de terrorisme, sinó de temes de drogues, que són els que més he portat, quan veus que descarten investigar a unes certes persones"...

"I sempre juguen a la línia", continua Richarte, "perquè no cometen una falsedat documental. Ells no oculten, perquè ho aporten. Però, clar, t'ho aporten amb tota una sèrie de documentació que tu no hi ha forma humana que el puguis escrutar i saber què està passant allà".

L'absència de tota menció a Soliman al sumari del CD Rom podria ser una "omissió dolosa", en opinió del jurista Fruitós Richarte

Ara bé, l'omissió en l'ofici/resum de la Guàrdia Civil (i en la caràtula del disc) que al CD Rom hi ha la declaració de Soliman, "és una omissió dolosa", en opinió d'aquest jurista. "Perquè està fet a posta. No es tracta que s'ometi part del que algú va declarar perquè no es considera rellevant, o el que va dir algú poc qualificat, com quan es retallen detalls sobrants de la recerca. Aquí s'està tallant una branca principal de la recerca. I grossa. Perquè si Soliman diu que És Satty parlava amb els serveis secrets caldrà investigar per què i dilucidar si és cert o no".

"Més encara, quan aquesta declaració ha estat sol·licitada mitjançant comissió rogatòria internacional, que cal concloure i resumir els seus resultats, segons dicta la nostra normativa jurídica", conclou el jurista.

A més, una setmana després, el 25 de maig de 2018, és el propi tinent fiscal de l'Audiència, Cavaller, qui remet al jutge un ofici, que aquí reproduïm, acompanyant l'informe íntegre belga... però només en idioma neerlandès:

"Remeto a V.I. el present ofici acompanyant la documentació original remesa per la Fiscalia Federal Belga recollint les recerques dutes a terme en relació amb Bèlgica sobre els atemptats objecte del present procediment.

Recerca sobre la qual la Guàrdia Civil ja va fer lliurament en aquest Jutjat d'informe de data 8 de maig dels corrents amb número referència 1016".

Això és tot.

El jutge només va rebre 300 folis en neerlandès, sense traducció

No només es limita el fiscal a lliurar al magistrat copia impresa dels 300 folis en neerlandès de l'informe de la Fiscalia Federal belga, sense incloure la traducció al castellà, sinó que remet al jutge a consultar l'informe previ de la Guàrdia Civil... que per cert no és el 1016, com posa aquest ofici, sinó el 1098 (com es pot apreciar en la reproducció del seu encapçalat que hem mostrat prèviament). Així que fins i tot si el magistrat anés a buscar aquest ofici, quedaria confós; i si el trobés, seguiria sense saber que el CD Rom inclou la declaració de Soliman... tret que llegeixi neerlandès, és clar.

Perquè s'apreciï la dificultat gairebé insuperable que això comporta, hem reproduït a l'inici d'aquest article la imatge comparativa dels paràgrafs en els quals Soliman Akaychouh assegura que va trobar a Es Satty parlant per telèfon amb els serveis secrets espanyols.

En aquestes línies es comprova que, sense tenir coneixements de neerlandès, és impossible inferir què està dient, ni tan sols de quin tema parla. Aquí reproduïm també el foli íntegre de la versió en neerlandès que es va lliurar al magistrat, perquè es pugui comprovar que correspon amb el fragment presentat al principi de l'article.

Público ha preguntat a la Fiscalia General de l'Estat sobre aquest tema i, després de consultar amb la de l'Audiència, un portaveu ha transmès la següent resposta: "La Fiscalia de l'Audiència Nacional informa que van rebre un document i com a tal es va remetre, es pot acompanyar traducció o no. En tot cas, la comissió rogatòria és un instrument de cooperació judicial que tramiten els jutges d'instrucció, i que per tant disposen de la mateixa documentació que el Fiscal".

"Haurien d'haver advertit al jutge de la presència del testimoni reclamat per la comissió rogatòria", afirma el professor Richarte

Una vegada més, sembla que no es pot al·legar ocultació, però tampoc aquí el jurista Richarte està d'acord amb aquesta versió: "Sovint ens envien als jutges diversos informes alhora, amb molts centenars, o fins i tot més de mil folis, i quan protestem que no serem capaços de llegir-los ens responen: 'Això és el que hi ha'. Però així ens colen molts gols, perquè en aquest cas fins i tot haurien d'haver advertit al magistrat que en aquest informe belga està la declaració que s'ha demanat en una comissió rogatòria internacional. I més quan es tracta del testimoni més important que hi ha a Bèlgica sobre els motius pels quals És Satty va acabar organitzant la cèl·lula terrorista... Jo diria que això sí és una omissió dolosa".

En aquest cas, el jutge Fernando Andreu del Central 4 de l'Audiència va rebre el material i es va limitar a dictar una provisió (que també reproduïm aquí), indicant únicament que la traducció va ser lliurada per la Guàrdia Civil en data anterior i que aquest original en neerlandès ha d'adjuntar-se a les actuacions:

"Donada compte; Per rebut l'anterior ofici, remès pel Ministeri Fiscal,

acompanyant la documentació original remesa per la Fiscalia Federal Belga recollint les recerques portades a Bèlgica en relació amb els atemptats objecte del present procediment, recerca sobre la qual la Guàrdia Civil va fer lliurament de còpia de la mateixa amb ofici de data 8 de maig dels corrents al costat de la traducció d'aquesta; uneixi's a les actuacions de la seva raó als efectes oportuns.-"

Així que aquesta traducció va quedar allà enterrada, la comissió rogatòria no es va donar legalment per finalitzada, ja que el jutge no va ser conscient que hagués conclòs, malgrat ser una de les dues úniques que es van emetre en aquesta causa –al costat de la del Marroc per a comparar ADN–, i la instrucció de la Peça 2, dedicada a les comissions rogatòries, es va tancar en fals, estima Richarte.

Ara bé, la traducció del testimoni de Soliman si que va acabar per incorporar-se impresa a la causa, com hem dit abans, però no va ser fins al 19 de febrer de 2019, com a annex d'un informe de la Guàrdia Civil dedicat íntegrament a Said ben Iazza (un còmplice que va prestar als terroristes documents i una furgoneta en la qual van transportar precursors d'explosius), i sense que tampoc s'esmenti en l'exposició i resum final de la instrucció policial que el president de la mesquita Youssef de Diegem va citar en dues ocasions els contactes de l'imam de Ripoll amb "els serveis secrets espanyols".

Però l'explicació de tot això requereix un altre article per no convertir aquest en interminable.