Grans incendis: pot Catalunya convertir-se en Galícia?

35.500 hectàrees. Aquesta és la xifra estimada de superfície cremada a causa del foc a Galícia i d'altres zones del nord d'Espanya i Portugal. El fet que en tan sols dos dies es cremés un 70% més de superfície de zona forestal que en tot l'any anterior, la intensitat dels focs i la simultaneïtat dels focus, van ser qüestions que van fer saltar les alarmes més enllà de la zona en qüestió. A Catalunya, tot i quedar lluny d'aquests punts, els incendis forestals són un dels grans temes de cada curs polític, i la gestió dels boscos, el que genera més interès entre els diversos actors implicats.

El territori català està format per un 60% de terreny forestal, i aquest percentatge augmenta cada any de manera inevitable. Enric Vadell, subdirector general de boscos del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, explica que l'abandonament de les zones agrícoles i les pastures és el causant d'aquest fenomen, i per això l'administració té programes per treballar en la millora d'aquest context i conscienciar la població de la complexitat de la situació.

Alhora també cal tenir en compte que un percentatge d'aquests terrenys es de propietat privada, i per tant les administracions no hi tenen competències ni tampoc els cossos encarregats de la gestió al bosc. Per aquest motiu experts com Josep Maria Espelta, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), apunten que "el tema dels boscos i sobretot la gran interfície que hi ha entre el bosc i les zones urbanes és preocupant".

Grans focs: possibilitat o perill real?

Tot i aquests factors, un episodi similar als que han succeït a Galícia en els darrers dies és poc probable, encara que no és impossible. Espelta comenta que "a Galícia, per qüestions històriques i pels usos del territori, molt més vinculats a temes de pastura i aprofitament per la ramaderia, sempre hi ha hagut un règim molt més intens de focs promoguts". Per contra, a Catalunya, aquest percentatge és molt menys accentuat. L'any 2016 a les comarques catalanes es van cremar 2.011 hectàrees i encara que el factor humà va ser rellevant, la intencionalitat no va ser un eix central. Igualment, tampoc hi ha "una ramaderia extensiva amb les condicions que té la gallega", ni la població està tan disseminada per aquestes zones, afegeix l'expert.

Les característiques que presenta l'escenari català disten de les del nord del territori espanyol, però tot i així hi ha hagut grans episodis d'incendis en els últims anys, com ara els d'Horta de Sant Joan el 2009 o els focs declarats a l'Alt Empordà el 2012, que van calcinar 1.140 i 13.963 hectàrees de territori forestal respectivament. Això obstant, existeixen "certs avantatges" que ajuden que les xifres dels diferents episodis no assoleixin uns nivells tan elevats. Al mateix temps, tal i com explica Espelta, "si ningú encén els boscos, que s'encenguin de manera natural per fenomens com els llamps és una situació molt particular i no abundant", descartant un episodi al territori català com el dels últims dies.

Xavier Jovés, president del Secretariat de Federacions i Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya (SFADF), subratlla que "al bosc, tot i ser complicat pel pi blanc, s'han fet moltes actuacions" per millorar i gestionar el context. Jovés vincula el bon funcionament a "molta participació per part dels propietaris dels terrenys, un bon servei de bombers i ADF i implicació de la gent del territori en la prevenció i la lluita contra els incendis". Iniciatives com ara l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, entre d'altres, contribueixen a donar suport i protecció a les urbanitzacions i als ajuntaments per tal que puguin treballar en els espais que separen les zones urbanes de les forestals i puguin fer un manteniment correcte dels boscos.

Els escenaris previs

La gestió forestal és l'eix central a l'hora de poder prevenir o minimitzar les conseqüències de qualsevol incendi al bosc. Accions com la neteja dels espais són importants, però en aquests procediments també es té en compte el creixement de la vegetació o l'impacte generat per les pastures i la mà de l'home. Espelta explica que "s'ha d'intentar incrementar la gestió dels boscos, no perquè amb la gestió mateixa es puguin aturar els incendis, sinó perquè els boscos ben gestionats són una oportunitat per afavorir que puguin treballar amb més seguretat i eficàcia els mitjans d'extinció i que els incendis siguin menys intensos".

Precisament, la intensitat dels incendis fa que arribi un punt en el qual els equips de professionals ja no puguin intervenir, i per això la gestió forestal és primordial. El subdirector general de boscos especifica que en aquests casos "els bombers busquen aquelles condicions de l'incendi en les que té menys intensitat, com a la nit, o llocs concrets per poder fer maniobres d'extinció". Afegeix que "la gestió forestal té un cost i és un tema que fins que com a societat no ens en conscienciem serà complicat d'assolir" un estat òptim dels bosc.

Els propietaris privats formen el percentatge més important d'actors directes vinculats amb la totalitat de terrenys catalans, i és per això que molts d'ells mantenen una relació estreta amb els equips d'ADF. Col·lectius com l'Associació Boscat, que agrupa propietaris forestals de la demarcació de Barcelona treballen amb els Agents Rurals i els cossos de Bombers per tal de gestionar els boscos i establir punts consensuats amb els professionals que en cas d'incendi ajudin a la seva extinció o a crear tallafocs. Així doncs, la gestió dels boscos va més enllà de la tala d'arbres, tot i que "acaba comportant treure arbres del bosc, no per obtenció directa d'un producte sinó perquè es redueix la competència entre els arbres que hi ha", assegura Vadell.

Més enllà dels arbres

La investigació dels fets ocorreguts a Galícia encara està oberta, però algunes veus apunten que podria tractar-se d'un episodi relacionat amb l'obtenció de matèria prima a través de la flora i la vegetació que apareix en aquella zona. Els productes provinents dels boscos tenen un gran valor ecològic –i en algunes ocasions econòmic– però el seu ús pot anar encara més enllà. Durant les tasques de manteniment d'aquests espais, amb la neteja, materials com la fusta dels arbres talats pot convertir-se en font d'energia. És el cas de la biomassa, que admet materials diversos d'origen forestal i que accepta com a material de combustió la fusta sigui quin sigui el seu estat.

"L'única manera de millorar la situació de la gestió seria que els boscos fossin rentables", afirma Jovés. La rendibilitat d'aquestes zones naturals en molts casos és nul·la o fins i tot deficitària. En aquest escenari, l'energia provinent de la biomassa seria la clau de volta de l'atzucac. Enric Vadell assegura que aquest tipus d'energia "ja és una realitat a Catalunya perquè ja hi ha consum, tant industrial com de calderes domèstiques", i afegeix que "és una realitat que cada any té una tendència a l'alça sostinguda". Administracions com la Diputació de Lleida i la de Tarragona ja han iniciat tràmits per tal d'instal·lar calderes de biomassa en diversos equipaments públics i aquesta acció contribuirà a reduir els valors de diòxid de carboni (CO2) i alhora millorarà i promourà la gestió forestal.

Canvi climàtic, protagonista amagat

El canvi climàtic és un factor que, de manera latent, també té un pes considerable en la realitat dels incendis forestals. Més enllà de les connotacions climàtiques, un dels punts que ha tocat de ple és l'augment de la possibilitat de situacions extremes i la prolongació de l'estacionalitat dels episodis amb foc al bosc els darrers anys. Mentre anys enrere l'època amb més incendis es concentrava durant els mesos de juny i setembre, actualment el període anual en el qual es poden donar incendis s'estén des del març fins a l'octubre. Espelta comenta que "el règim d'incendis en els darrers anys ha sigut bo pel que fa als incendis però les previsions mostren que fenomens extrems es poden produir cada cop més sovint fruit del canvi climàtic i d'una major desestacionalització dels incendis a tota la mediterrània".

Des del CREAF apunten que hi ha fenòmens que no varien com ara l'orografia complexa del paisatge català i el comportament d'un foc en els diversos escenaris en els quals es pot declarar. Tot i això, destaquen que "la única cosa que es pot canviar és la vegetació, intentant que generi més oportunitats d'actuació". En la mateixa línia, Vadell conclou que "Catalunya és un clima mediterrani, el foc és un risc sempre present". Per aquest motiu reitera que "l'eina més eficaç que pot ajudar a que els incendis que hi ha a causa del clima no passin a ser un gran incendi és la gestió forestal".