"Gràcies a l'ansietat podem detectar una situació d'abús o de maltractament"

"L'ansietat no és una enemiga que hem de vèncer o controlar, sinó una aliada que ens protegeix de mals majors". Núria Gabernet (Barcelona, 1980), llicenciada en Biologia i Psicologia, ha capgirat la percepció que tenim d'un dels principals mals del nostre temps: l'ansietat. I ho ha fet a través del llibre Hola, ansietat! Les claus per comprendre-la i transform-la (Cossetània). Gabernet ens convida a descobrir les claus per aprendre conviure-hi i a relacionar-nos-hi d'una altra manera, sobretot després dels estralls que ha causat la pandèmia a nivell de salut mental. 

"Per què tenim ansietat?" és una de les preguntes que Gabernet intenta respondre des d'un punt de vista optimista, deixant a un costat les sensacions negatives que ens provoca aquest trastorn. Sense caure en la visió simplificadora d'un llibre d'autoajuda, l'autora facilita eines al lector per poder gestionar l'ansietat a partir de la natura, les emocions i la ment, fugint de la sobremedicació d'ansiolítics i antidepressius que poden derivar a dependències.

Comencem per la pregunta del milió. Per què tenim ansietat?

No existeix una única causa. Són molts els factors que poden desencadenar un episodi d'ansietat. Un d'ells pot ser el dèficit de determinades vitamines i minerals, o totes aquelles mancances relacionades amb el nostre sistema digestiu. Qualsevol inflamació corporal també pot acabar alterant el nostre sistema nerviós i provocar-nos ansietat, sensació de tristesa, decaïment...

"En qüestió de dècades, el nostre entorn ha canviat molt i massa ràpid, i els nostres cossos no han tingut temps d'adaptar-se"

A l'hora de determinar què ens pot estar causant episodis d'ansietat també és important tenir en compte l'estil de vida que portem, sovint desconnectat de la pròpia naturalesa. En qüestió de dècades, el nostre entorn ha canviat molt i massa ràpid, i els nostres cossos no han tingut temps d'adaptar-se. Ens hem allunyat de coses tan essencials com el moviment, la natura, els aliments bàsics... Aquesta desconnexió ens ha provocat desordres neurològics que en alguns casos han derivat a trastorns mentals greus.

L'ansietat és un cúmul de diferents tipus d'emocions: alegria, tristesa, ràbia, por... Hem de ser capaços de poder expressar-les d'una manera sana i que juguin a favor nostre. L'ansietat no és una enemiga que hem de vèncer o controlar, sinó una aliada que ens protegeix de mals majors.

Abans de la pandèmia es parlava d'ansietat precisament com un mal menor, creu que arran de la Covid s'ha començat a tractar com un problema més seriós?

"L'ansietat no és una enemiga que hem de vèncer o controlar, sinó una aliada que ens protegeix de mals majors"

És evident que l''ansietat existeix des de molt abans de la pandèmia, però sí que és veritat que el context de la Covid ha propiciat l'aparició de situacions que han provocat ansietat en persones que no estaven acostumades a experimentar aquest tipus de sensacions. Confinaments, distanciament social, teletreball, la mascareta... Tots aquests factors ens han fet desconnectar encara més de la nostra pròpia naturalesa, generant-nos una angoixa que en molts casos ha acabat convertint-se en ansietat, sobretot entre els adolescents. No obstant, la pandèmia també ens ha ajudat a allunyar-nos d'entorns urbans i a reduir el ritme frenètic del nostre dia a dia per reconnectar amb nosaltres mateixos.

Es diu que l'ansietat és l'altre pandèmia, una de les xacres del nostre segle, però al llibre la presenta com una missatgera, com una alarma per entendre què ens està passant.

Sí, exacte. L'ansietat no és la dolenta de la pel·lícula, sinó més aviat al contrari: ens alerta d'un mal major. Sempre poso d'exemple la mateixa metàfora: si estem en un edifici i hi ha un incendi, l'ansietat seria la llum de l'alarma antiincendis que ens avisa que hem de sortir d'allà. Aquesta alarma la podem tapar amb una tovallola, però l'incendi no desapareixerà.

L'ansietat és com un radar, al cap i a la fi, no deixa de ser una reacció defensiva del cervell davant d'una situació de perill. En aquest cas, el missatge que ens vol fer arribar és clar: surt d'aquí! L'ansietat són sensacions corporals i cada persona les expressa d'una manera diferent. Es pot manifestar amb tremolors, pessigolleig a la panxa, mal de cap, mareigs, taquicàrdies o fins i tot amb una sensació d'opressió al coll. El llenguatge amb què ens parla el cos és únic, i cal fer un exercici per entendre què ens està dient quan tenim ansietat. Si aprenc a gestionar-la, la puc fer jugar al meu favor.

Sovint fa vergonya reconèixer que pateixes ansietat. Per molts, és una senyal de debilitat. Creu que hem de canviar la percepció social d'aquest transtorn?

"Tenir ansietat és sa. Ens hem de relacionar amb ella d'una manera diferent"

Totalment. Tenir ansietat és sa. Crec que ens hem de relacionar amb ella d'una manera diferent, sense criminalitzar-la, entenent que té una funció i que ens protegeix de mals majors. Per exemple, l'ansietat ens pot ajudar a allunyar-nos d'un entorn tòxic, ja sigui per excés de llum, soroll o per l'ambient que s'hi respira. Gràcies a l'ansietat podem detectar una situació d'abús o de maltractament físic i psicològic.

Un dels grans problemes a l'hora de tractar l'ansietat és la sobremedicació, que a vegades pot generar dependències. La medicació és la "solució fàcil"?

És la solució fàcil, però per la manera com funciona el sistema de salut actualment i pel desconeixement i la manca d'actualització dels professionals. Per una banda, el temps de visita del qual disposen els metges no és suficient per tractar problemes com l'ansietat, per això recorren directament a la medicació. En determinats casos, l'ús d'ansiolítics és necessari, però existeixen altres vies de tractament que van a l'arrel de la qüestió i que, a llarg termini, són més efectives. Com deia abans, l'incendi no s'apagarà posant una tovallola (medicació) damunt de la llum d’alarma (ansietat), s'ha d'actuar sobre el foc (mal major).

Quina seria doncs la solució ideal?

La teràpia cognitiva o conductual. En primer lloc, cal valorar l'estil de vida del pacient: els hàbits, la qualitat del son, com s'alimenta, com és el seu entorn, si està en contacte amb la naturalesa, si té un dèficit de determinades vitamines, etc. A vegades, incorporant canvis en l’estil de vida, l’ansietat desapareix. En segona instància, també cal veure com gestiona les emocions i quins pensaments són els que li generen ansietat.

'Hola, ansietat!' va més enllà de la visió simplificadora d'un llibre d'autoajuda. A qui va adreçat?

Hola, ansietat!  va adreçat no només a persones que tenen ansietat, sinó a tothom qui vulgui conèixer més sobre aquest trastorn que tots hem patit alguna vegada. L'objectiu final del llibre és convidar al lector a canviar la manera d'entendre-la i de relacionar-s'hi. Només així aconseguirem disminuir els seus efectes i fins i tot fer-la desaparèixer. Però abans, s'han de produir molts canvis a nivell social. Cal tornar a les formes de vida d'abans i reconnectar amb la naturalesa.