Un govern de rics i per als rics: quan els milmilionaris compren influència política

El passat 20 de gener de 2025, el dia que Donald Trump va prendre possessió com a president dels Estats Units, una imatge poderosa va cridar l'atenció del món sencer: allà hi havia reunides algunes de les persones més riques i poderoses del planeta, entre elles els tecnomagnats Mark Zuckerberg (Facebook), Elon Musk (Tesla), Sundar Pichai (Google) i Jeff Bezos (Amazon). Junts en un ofici religiós, celebraven l'arribada de Trump al poder. La imatge resultava molt simbòlica: semblava anunciar l'arribada d'un govern dels rics, pels rics i per als rics. 

Zuckerberg, Musk, Pichai, Bezos, Sam Altman, fundador d'OpenAI (la creadora de ChatGPT), i una altra àmplia nòmina de milionaris nord-americans tenen una cosa en comú: tots van donar diners per a la campanya presidencial de Trump el 2024.

Aquestes donacions no són innocents: compren influència política. Els milmilionaris (aquells que tenen milers de milions d'euros o dòlars al banc) sempre han buscat acostar-se al poder polític i els ha anat bé. Això és el que conclou l'ONG Oxfam Intermón en un estudi recent sobre la concentració de la riquesa al món titulat Contra l'imperi dels més rics, que va publicar el passat 19 de gener, coincidint amb l'arrencada del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), una cita que es va cloure aquest passat divendres, 23 de gener, i en què les elits polítiques i econòmiques s'han reunit per explicar-nos com veuen elles el món.

Oxfam Intermón denuncia en aquest informe que la concentració de la riquesa s'accelera en paral·lel a l'estancament en la reducció de la pobresa i al retrocés de drets i llibertats en nombrosos països del món.

Les dades aportades per l'ONG són aclaparadores: el 2025, el nombre de milmilionaris va superar per primera vegada els 3.000 i l'home més ric del planeta, Elon Musk, va superar els 700.000 milions de dòlars de fortuna (594.000 milions d'euros). Mentrestant, la meitat de la població mundial viu en situació de pobresa, amb menys de 8,3 dòlars al dia. Un 28% de les persones que viuen a la Terra pateix inseguretat alimentària.

Per a alguns, aquesta enorme concentració de la riquesa en les mateixes mans de sempre (o fins i tot en menys) és incompatible amb la democràcia, tal com assenyalava fa uns mesos l'economista Juan Torres en una entrevista a Público.

Oxfam Intermón adverteix que "aquesta concentració extrema de riquesa no només és econòmica, sinó que també es tradueix en influència política, control mediàtic i erosió democràtica, i planteja propostes concretes". Diverses dades sustenten aquesta afirmació tan categòrica. L'informe esmentat és cristal·lí en aquest sentit: segons l'ONG, els milmilionaris tenen 4.000 vegades més oportunitats d'ocupar càrrecs polítics que una persona corrent.

Per obtenir aquesta dada, Oxfam Intermón ha utilitzat una base de dades que combina la llista Forbes de 2.027 multimilionaris amb els seus antecedents d'activitat i ocupació de càrrecs polítics. "Aquesta base de dades de Forbes registra que 242 dels multimilionaris enquestats han ocupat un càrrec polític. D'aquests, se n'han inclòs 74 que ocupaven càrrecs en el moment de la recopilació de dades, cosa que atorga als milmilionaris un 3,6% de probabilitats d'ocupar un càrrec polític", explica l'ONG a la seva nota metodològica. En la mateixa línia, Oxfam Intermón assenyala que els països amb nivells més alts de desigualtat tenen set vegades més probabilitats de patir retrocessos democràtics.

"Avui, 3.000 milmilionaris concentren tanta riquesa com la meitat de la població mundial. Ja no és només poder econòmic, és poder polític. Influeixen sobre governs, mitjans de comunicació i la vida de la gent", va explicar aquest divendres Susana Ruiz, responsable de justícia fiscal d'Oxfam Intermón a Espanya, amb motiu de la presentació davant dels mitjans del que l'ONG denomina "una intervenció artística", concebuda juntament amb l'artista Eugenio Merino per alertar sobre la concentració extrema del poder econòmic i polític en mans d'una elit global.

Tal com explica la mateixa ONG, l'artista ha superposat de manera temporal "una màscara hiperrealista" d'Elon Musk sobre l'estàtua de Carles V a Toledo, per convertir el monument en "una metàfora del nou ordre neofeudal".

Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón a Espanya, va fins i tot una mica més enllà i assegura que quan els ultramilionaris fan donacions a partits polítics i candidats no només incrementen la seva influència política, sinó que també erosionen els drets polítics de la resta de la societat: "Mentre uns pocs acumulen fortunes sense precedents, la majoria veu erosionats els seus drets, el seu poder adquisitiu i la seva capacitat de decisió. Aquesta bretxa no només genera pobresa; genera desafecció, polarització i fragilitat democràtica".

En paral·lel a l'informe d'Oxfam Intermón, aquesta setmana que està a punt d'acabar també s'ha publicat una enquesta feta per l'organització Patriotic Millionaires a prop de 3.900 milionaris d'arreu del món. Els resultats són molt reveladors: el 77% dels enquestats considera que els superrics utilitzen la seva immensa riquesa per comprar influència política; el 82% dels milionaris enquestats considera que s'haurien de limitar les donacions als representants i partits polítics; finalment, un 62% opina que l'extrema concentració de riquesa constitueix una amenaça per a la democràcia.

Després de presentar "la seva intervenció", l'artista Eugenio Merino va deixar una reflexió en forma de pregunta final, una pregunta la resposta de la qual no agrada, però és la realitat del dia a dia: "Com suggereixen Yannis Varoufakis o Cédric Durand, el capitalisme s'ha transformat en un sistema amb similituds amb el feudalisme històric —el tecnofeudalisme—, en el qual nous senyors controlen els territoris digitals i governen des del mercat, la tecnologia i les dades. Aquesta intervenció proposa mirar de cara aquesta continuïtat històrica i preguntar-nos qui governa realment les nostres democràcies".

Malgrat totes les dificultats, Susana Ruiz va deixar un missatge optimista: "Aquesta acció d'Eugenio Merino pretén que ens preguntem qui són els veritables amos del món. La desigualtat no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques, i estem convençudes que se li pot posar fre".