El Govern homenatja quatre presos del franquisme i demana no donar per feta la conquesta de drets

El Govern ha homenatjat aquest dilluns quatre homes que van ser empresonats durant el franquisme, un dels quals també executat. Es tracta de Pere Culleré Ruciero, José Casas Cantons, José Serrano Mesa i Rosendo Barbosa, els familiars dels quals -en el cas de Culleré ha estat ell mateix- han recollit el diploma acreditatiu que reconeix la privació de llibertat patida, en un acte presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. 

El cap de l'Executiu ha agraït el "coratge" d'aquests ciutadans per oposar-se al règim franquista i contribuir a la democràcia. Ha alertat que, en un context com l'actual, els drets no es poden donar per fet. I ha fet una crida a estar alerta i actuar "de forma imminent" davant del menor signe de vulneració de drets. Les famílies o l'homenatjat encara viu han estat beneficiàries durant aquest any d'una indemnització econòmica recollida normativament en les polítiques públiques de memòria democràtica del Govern.

Culleré, l'únic dels quatre homenatjats viu, va estar privat de llibertat a la presó d'homes Model de Barcelona durant 23 dies el 1973, per un suposat delicte de reunió no pacífica. Pel que fa a Casas, va combatre durant la Guerra Civil a la 224 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular Republicà i, després de ser capturat i empresonar per l'exèrcit franquista, va estar privat de llibertat al Batalló de Treballadors número 252 de Palència, del gener de 1939 al juny de 1940.

El tercer homenatjat ha estat Serrano, executat per un suposat delicte de rebel·lió militar. Prèviament, havia estat durant més de tres anys, entre el 1941 i el 1944, privat de llibertat a les presons de Baza (Granada), Úbeda i Jaén. Finalment, Barbosa va estar a la Presó Provincial de Girona, a la de Lleida, a la Cel·lular de Barcelona i a la provincial de Santander durant gairebé set anys, entre el 1939 i el 1946, per un suposat delicte d'adhesió a la rebel·lió militar.

 "Crit d'alerta davant" l'amenaça de drets  

Durant la seva intervenció, Illa ha volgut fer un "crit d'alerta" davant l'amenaça que plana ha dit sobre drets conquerits. Ha fet referència a la situació de les persones immigrants als Estats Units o al col·lectiu LGTBI a Hongria. El president ha demanat no "banalitzar" les situacions en què no es respecten aquests drets i ha fet una crida a actuar-hi ràpid. Illa ha explicat que es vol "actualitzar" la llei de memòria democràtica: espera que el "màxim" de formacions li donin costat i tiri endavant amb el màxim consens possible.

El conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, ha afegit que la norma parla de "veritat, justícia i reparació" i que busca l'objectiu "del mai més". Ha expressat la preocupació de l'Executiu pel fet que les generacions més joves relativitzin el valor de la democràcia, com mostren enquestes recents.

Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del franquisme, Carles Vallejo, ha criticat la "involució i banalització del feixisme", especialment entre una part dels joves, i ha dit que s'ha d'invertir "tot el que sigui necessari en educació, cultura i memòria democràtica". De fet, ha plantejat que potser ha arribat el moment de proposar un pacte nacional per la memòria democràtica.

 Més de 22.000 indemnitzacions concedides  

Des de l'entrada en vigor de la normativa que recull aquestes indemnitzacions, la Generalitat n'ha atorgat 22.512. El conseller Espadaler ha reconegut que encara hi ha familiars de persones represaliades que no coneixen la possibilitat d'aquestes indemnitzacions, i per això s'ha compromès a fer-ne redifusió.