El Govern declara la Casa Vallmanya Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de lloc històric

El Govern ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Vallmanya (Alcarràs, Segrià) i n'ha delimitat l'entorn de protecció. La decisió suposa una ampliació després que el 2008 l'Ajuntament ja la declarés Bé Cultural d'Interès Local. Això no obstant, la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià – Vallmanya considera que la mesura feta pública aquest dimarts per la Generalitat arriba tard perquè la casa presenta un estat de deteriorament molt avançat.

La Casa Vallmanya és una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal al Segrià. Va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX, quan Agapit Lamarca, propietari de la finca i pare d'Eugènia Lamarca (dona de Macià), va dur a terme una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes. Després de ser incendiada durant la guerra civil, l'interior de la casa ha sofert modificacions.

El Govern ha explicat que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en ser "el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català". Les seves estances, ha apuntat, són el testimoni d'estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d'aquell moment.

En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. Des d'aquí, Macià va impulsar mesures pioneres en l'àmbit de l'educació, la cultura i la justícia social. Per tots aquests motius, l'immoble es considera "un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l'època moderna". "Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià", afegeix el Govern.

Salvem Cal Macià diu que arriba tard i es queda curta

Salvem Cal Macià considera que la declaració arriba tard, i recorden que es tracta d'una petició que la Generalitat havia rebutjat en primera instància. Reivindiquen que s'ha acabat resolent de forma positiva en segona instància gràcies a la seva insistència, que va recórrer contra la decisió i aportar la documentació que a la mateixa Generalitat li era desconeguda. Així mateix, apunten que la declaració es queda curta perquè no incorpora els diversos espais de la finca de Vallmanya, i veuen poc fonamentats els motius que ha donat Cultura.

Segons la Iniciativa Popular, la declaració del BCIN no garanteix, en cap cas, la protecció del que fou residència del president Francesc Macià. En aquest sentit, assenyalen que la seva protecció depèn estrictament de la voluntat política de les administracions implicades, sobretot de la Generalitat i de l'Ajuntament d'Alcarràs. I afegeixen que el consistori és una institució que "rema en contra de la seva salvació".

Per tot plegat, insten la Generalitat a no esperar l'Ajuntament i endegar l'actuació subsidiària de les obres d'apuntalament de la casa, davant dels "evidents símptomes de perill d'esfondrament i la desídia del propietari en el seu manteniment". També demanen a l'Ajuntament d'Alcarràs fer complir la normativa i els diversos requisits que se li han fet arribar. Segons la Iniciativa Popular, fins ara el Govern utilitzava com a excusa la falta de declaració del BCIN per poder actuar.