La gestió dels pisos socials i evitar les compres especulatives: els 'forats' del decret llei sobre l'habitatge

Fa pocs dies, el ple del Parlament de Catalunya va validar el decret llei sobre l'habitatge i iniciava el procés per a tramitar-lo com a projecte de llei. Amb el suport del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, el decret vol agilitzar la construcció d'habitatge protegit i ampliar el parc assequible. Alhora, el Govern també va arribar a un acord amb les forces polítiques d'esquerres per regular en la tramitació del text alguns àmbits com el lloguer de temporada i d'habitacions. 

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va celebrar el pacte, indicant que "la magnitud de la necessitat d'habitatge a preu assequible a Catalunya és prominent i el dret a l'habitatge és una responsabilitat pública". El decret validat, que ara es podrà modificar en la tramitació com a projecte de llei, estableix que l'import de les fiances en dipòsit a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) es destini a construcció pública d'habitatge, especialment de lloguer, i, amb la redacció actual, permet que es pugui començar a construir habitatge de protecció pública amb una llicència bàsica acompanyada d'un projecte bàsic.

Entre altres aspectes, el decret també amplia els supòsits en què l'Administració pot exercir el dret de tanteig i retracte per adquirir pisos de grans tenidors i preveu que els habitatges adquirits per aquesta via es qualifiquin de protecció oficial de forma permanent.

El decret sobre habitatge recull diverses de les demandes recents del Sindicat de Llogateres

El Sindicat de Llogateres aprova l'acord, ja que recull algunes de les demandes que havia reivindicat des de fa mesos, com la regulació de lloguers temporals i d'habitacions per evitar el frau i que es pugui esquivar les regulacions que protegeixen els llogaters: la limitació dels preus en zones tensionades, la prohibició de cobrar honoraris d'agència, els contractes de curta durada o el cobrament de fiances desorbitades i despeses addicionals. D'altra banda, l'acord inclou la creació d'un cos d'inspectors d'habitatge, imprescindible per fer complir la llei i que ha de perseguir d'ofici els fraus de llei en aquesta matèria.

Pisos protegits, a mans públiques

Tot i aquests avanços, uns dels portaveus del Sindicat, Enric Aragonès, detalla que, al decret, la pròrroga de la qualificació de l'habitatge de protecció oficial no dona resposta a la situació que viuen els llogaters del Sentmenat, Banyoles i Sitges en vaga de lloguers contra la Caixa. En aquest sentit, critica que "a pisos protegits, construïts amb fons públics, es permeti la gestió de promotors privats". La proposta del Sindicat implica que l'Incasòl adquireixi el parc d'habitatges per garantir un model totalment protegit.

Aragonès insisteix que el sistema administratiu s'hauria d'orientar cap al servei públic i no demanar un mínim de renda per accedir als pisos, com es fa ara en alguns casos. "Resulta inadmissible que els promotors privats que fan pisos protegits apliquin clàusules abusives als llogaters. La gestió no pot estar íntegrament en mans privades i sense una supervisió pública".

En relació amb les compres especulatives, Aragonès posa com a exemple la normativa aplicada als Països Baixos, que veta qualsevol operació que tingui finalitat inversora. "Només s'hauria de permetre comprar un habitatge si és per viure-hi, ja que si no arribem a situacions com les actuals, en les quals més de la meitat de les compres d'habitatge es fan sense demanar una hipoteca, normalment per part de fons d'inversió i amb operacions que impliquen adquirir blocs sencers”.

"Només s'hauria de permetre comprar un habitatge si és per viure-hi", Enric Aragonès (Sindicat de Llogateres)

El perill pels habitatges protegits

Una de les principals promeses electorals de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en habitatge, la de modificar la reserva del 30% obligatòria de pisos protegits als nous edificis i les grans rehabilitacions, podria tenir efectes negatius pels veïns de la ciutat. Així ho constata un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), publicat a finals de l'any passat, en el qual es conclou que la modificació plantejada pel govern municipal implicaria renunciar a un total de 18.827 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) potencials si es tira endavant.

La proposta reduiria significativament l'impacte de la mesura i implicaria que el nombre d'edificis afectats passin de 3.909 a només 95. "Una reducció dràstica que deixa la major part dels habitatges exempts" de l'obligació de reservar una part per a habitatge protegit, segons IDRA.

En una línia similar, l'Observatori Desca recorda que la implantació de la norma ha permès a Barcelona que més de 60.000 llars en edificis de propietat vertical quedin protegides i ha facilitat guanyar 144 habitatges protegits entre 2021 i 2023, trencant amb dècades d'inacció en districtes com l'Eixample, on el sector privat no havia generat ni un sol habitatge assequible des del 1970. L'entitat denuncia que "les sancions per incompliment de la mesura s'han aturat, deixant escapar més de 50 habitatges protegits i paralitzant multes per valor de més de tres milions".

Després de l'aprovació del decret sobre l'habitatge, el sindicat UGT Catalunya exigeix que en el debat parlamentari i la tramitació de la llei es redueixi el possible foment d'un urbanisme extensiu, que podria comportar la realització d'aquests habitatges protegits en espais no adaptats i mal comunicats del municipi. El sindicat també demana que es millori la llei per garantir la seva viabilitat jurídica, ja que la pròrroga de la qualificació de protecció en habitatges podria generar aquest tipus de problemes.

Les demandes per millorar el decret sobre l'habitatge en el seu tràmit parlamentari es donen en un context en què fa poques setmanes es va conèixer que un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada, segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, el que representa un increment del 20% des de l'aprovació de la nova llei de l'habitatge. Les entitats en defensa dels llogaters i els sindicats coincideixen que, més enllà de les mesures, la situació millorarà amb voluntat política i el reforç de les actuacions d'inspecció sancionadores.