Generalitat i Estat, a punt per fixar les grans bases del nou finançament amb la complicitat d'ERC

El Palau de la Generalitat acollirà aquest dilluns una comissió bilateral entre els governs estatal i català que, després d'unes setmanes d'intenses negociacions a tres bandes, es presenta com a clau per avançar en el nou model de finançament autonòmic i, per tant, en el compliment de l'acord d'investidura de Salvador Illa entre ERC i el PSC. Les diverses parts implicades en les converses prèvies per esbossar els acords que s'han de segellar en la Bilateral -els dos executius i ERC- es mostren optimistes de cara a la cita, que ha de permetre establir les bases del nou model, amb algunes concrecions que s'hauran d'abordar més endavant.

El pacte d'investidura entre republicans i socialistes fixava com a límit temporal el primer semestre d'aquest 2025 -que va culminar el 30 de juny- per formalitzar un acord que, en qualsevol cas, s'haurà d'aplicar de manera progressiva. La realitat, però, és que l'esclat del cas Cerdán va trastocar el calendari i els diferents actors van acceptar donar-se més temps per allargar la negociació, que aquest dilluns viu un capítol important, si bé ni de bon tros el darrer perquè Catalunya compti amb un nou finançament. No pot obviar-se que perquè es converteixi en realitat calen canvis legislatius que hauran d'aprovar-se al Congrés i, per tant, requeriran negociacions amb d'altres grups parlamentaris.

Segons el que s'ha anat avançant els darrers dies, els dos executius segellaran les línies mestres del nou model, que estarà basat en què la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos, a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC); en el compliment del principi d'ordinalitat, és a dir, que el repartiment de recursos no impliqui que la Generalitat perdi posicions amb relació a autonomies que n'aporten menys; i que comptarà amb una quota de solidaritat.

El càlcul d'aquesta última qüestió, però, serà una de les qüestions que quedarà fora de la cimera de dilluns, amb la previsió que s'abordi en una nova bilateral entre governs prevista per a final d'any. A grans trets, doncs, les bases són les que ja apareixen a l'acord d'investidura d'Illa de l'estiu passat.

Aquesta mateixa setmana, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, s'ha mostrat "convençuda" que la Bilateral tancarà un acord que "donarà resposta" al pacte d'investidura amb ERC per afegir, justament, que "tindrà la base" del que es va acordar amb els republicans. Així mateix, ha recalcat que el nou model ha de permetre "tenir els recursos adequats per a Catalunya".

Isaac Albert (ERC) ha afirmat recentment que la "foto s'assembla bastant al que seria un concert econòmic"

Per part d'ERC, el seu vicesecretari de Comunicació i Estratègia, Isaac Albert, ha afirmat els darrers dies que "la foto [del model], des d'un punt de vista tècnic, s'assembla basant al que seria un concert econòmic", perquè preveu la recaptació d'impostos, el pagament a l'Estat pels serveis prestats i una quota de solidaritat interterritorial.

Proposició de llei al Congrés   

Una de les qüestions en les quals s'avançarà dilluns és el reforç de l'ATC, la Hisenda catalana, que ha d'ampliar notablement els seus recursos pel que fa a personal i oficines per poder assumir ja l'any vinent la recaptació de l'IRPF, tal com està previst. En l'anterior comissió bilateral, que també va celebrar-se a Barcelona, ja va aprovar-se compartir la gestió de l'impost de matriculació amb la seva homòloga espanyola i, posteriorment, s'han anunciat increments de la seva plantilla. Amb tot, l'ATC compta actualment amb uns 800 treballadors, molt per sota dels 4.000 que té la Hisenda estatal al territori i, per tant, encara molt lluny del volum que necessitaria per assumir la recaptació i gestió de tots els tributs a Catalunya.

Paral·lelament, ja ha transcendit que el PSOE i ERC registraran en els pròxims dies al Congrés una proposició de llei per tal que la Generalitat recapti els impostos de manera gradual. Aquesta proposició serà l'element que detallarà que l'ATC serà l'encarregada de recaptar i gestionar l'IRPF a partir de l'any vinent, a banda d'altres tributs com el de matriculació o l'IVA de les pimes. Perquè això sigui possible, introduirà canvis a la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), per tal de delegar a la Generalitat aquests impostos. I, posteriorment, caldran altres canvis legals que permetin traspassar a l'executiu català la resta d'impostos.

Tots aquests canvis legislatius s'hauran d'aprovar al Congrés perquè puguin materialitzar-se. Tenint en compte el rebuig frontal de PP i Vox al finançament singular català, l'única via perquè tirin endavant és que rebin el suport de la majoria de la investidura, el que implicarà de ben segur llargues negociacions. Tant amb Junts, que com és habitual en la seva eterna pugna amb ERC buscarà marcar perfil per vendre el relat que ha millorat l'acord dels republicans, i també d'altres formacions, com Compromís, que ha manifestat que només donarà suport a la reforma del sistema si hi ha un finançament adequat per al País Valencià.

 20.000 milions més al sistema?  

Tot i el més que previsible rebuig de les comunitats autònomes governades pel PP al finançament singular de Catalunya, l'estratègia del Govern estatal per mirar de desactivar-la tindrà dues potes: la injecció de més recursos econòmics al sistema, amb la intenció que a la pràctica ningú perdi recursos, i oferir el model que es pacti amb la Generalitat a la resta de comunitats.

En aquest sentit, la ministra d'Hisenda i vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat que el reconeixement de la singularitat es farà extensiu a les altres autonomies. Dit amb altres paraules, el procés passa per pactar primer el nou model amb Catalunya de manera bilateral, per posteriorment traslladar-lo a la resta en un Consell de Política Fiscal i Financera -òrgan de coordinació entre l'Estat i les autonomies- perquè decideixin si s'hi volen acollir.

Un element clau és que el nou finançament redueixi de manera significativa el dèficit fiscal

Tant ERC com l'actual Govern, en mans del PSC, parteixen de la premissa que un dels elements clau del nou finançament ha de ser augmentar els recursos disponibles de la Generalitat, un fet que implica reduir l'anomenat dèficit fiscal, la diferència entre el que es recapta al territori i el que aquest acaba rebent amb l'actual model. Segons les darreres dades del Departament d'Economia, el dèficit fiscal s'eleva a uns 22.000 milions anuals.

La pretensió d'ERC és que l'Estat accepti aportar un mínim de 20.000 milions anuals extres al sistema de finançament, xifra que podria permetre que tothom guanyés recursos amb relació a l'actual model o, com a mínim, que ningú hi perdés. Ara bé, la clau de volta perquè Catalunya millori la seva situació passaria perquè una part substancial d'aquesta xifra -l'òptim seria la meitat- anés a parar, justament, a la Generalitat. Una pretensió que, de ben segur, generarà fortes resistències. I, en tot cas, la concreció de les xifres -l'increment dels recursos al sistema o el càlcul de la quota de solidaritat- es deixarà per d'aquí uns mesos i no es tractarà dilluns a Barcelona.