García Castellón cita Marta Rovira i els investigats pel Tsunami a declarar per videoconferència

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló ha citat els investigats a la causa de Tsunami Democràtic a declarar per videoconferència des de Barcelona el pròxim dimecres 22 de maig. Entre els implicats hi ha noms com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, instal·lada a Suïssa des del 2018, o Josep Lluís Alay, cap de gabinet de l'expresident Carles Puigdemont. L'ordre dictada pel magistrat ha transcendit l'endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya.

En una interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 també crida a seu judicial a les 10 hores com a investigats a l'empresari Oriol Soler, a l'exsecretari d'organització d'ERC Xavier Vendrell o a la militant d'ERC Marta Molina. També el periodista Jesús Rodríguez Sellés, el considerat tresorer de Tsunami Jaume Cabani i el dirigent d'Òmnium Cultural Oleguer Serra.

Pel que fa al banquer Nicola Flavio Giulio Foglia, el magistrat acorda l'emissió d'una ordre europea de detenció a Itàlia perquè procedeixin a la seva localització i presa de declaració per videoconferència. Amb caràcter previ a l'emissió d'aquesta ordre, es reitera al grup que esbrini el domicili respecte de l'investigat.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha estat dels primers a reaccionar, assenyalant que "arriben les citacions per la causa contra Tsunami Democràtic dies abans que s'aprovi la llei d'amnistia al Congrés". "El poder judicial espanyol no es presentava ahir a les eleccions, però avui ja ha entrat en joc", ha etzibat en una piulada a la xarxa social X. "La seva repressió no s'atura, però nosaltres tampoc", ha afegit.

Investiga noves actuacions de Tsunami

El jutge també ha ordenat una sèrie de diligències per les actuacions desenvolupades per Tsunami el 9 de novembre de 2019, jornada prèvia a les eleccions generals. Segons ell, podrien constituir una infracció penal per omissió del deure de perseguir un delicte electoral per part dels responsables polítics de la Generalitat per no haver-ne impedit la celebració. Oficia la Guàrdia Civil perquè reculli una sèrie d'informació.

En aquest sentit, el jutge incideix que permet constatar que el president de la Generalitat, aleshores Quim Torra, com a màxim responsable de l'"autoritat governativa", coneixia de la denúncia presentada davant la Junta Electoral Central. En aquest sentit, diu que la Generalitat era competent per impedir la celebració d'aquests actes.

"També es pot comprovar que la Junta Electoral Provincial de Tarragona expressament va instar la Generalitat, mitjançant la Direcció General competent del Departament d'Interior, a impedir la celebració d'aquestes actuacions", afirma el magistrat. Finalment, diu s'observa que les actuacions es van desenvolupar aquell dia sense que consti que es fes cap actuació per a impedir-ne la celebració.

"Davant aquests fets, i la possibilitat de trobar-nos davant d'una infracció penal per omissió del deure de perseguir un delicte electoral per part dels responsables polítics de la Generalitat en aquell moment, s'acorda la pràctica de les següents diligències, sense perjudici de valorar, una vegada rebudes, la competència d'aquest òrgan judicial per conèixer aquests fets", conclou García Castellón.