Gairebé dos de cada tres catalans respira aire contaminat, segons Ecologistes en Acció
Un informe de l'entitat constata que la contaminació atmosfèrica està per sobre dels nous límits legals fixats per la UE. Les pitjors situacions van ser a Barcelona, Tarragona, la Plana de Vic i el Prepirineu

Barcelona-
El 64% dels catalans, és a dir, gairebé dos de cada tres, va respirar un aire contaminat el 2024, que excedeix els nous límits aprovats pel 2030 per la Unió Europea. Aquesta és la principal conclusió d'un nou informe d'Ecologistes en Acció, que calcula que en total aquest excés de contaminació afecta 5,2 milions de persones.
El treball de l'entitat sobre la qualitat de l'aire s'ha fet amb dades de 790 estacions oficials instal·lades a tot l'Estat, entre elles 110 situades a Catalunya. L'estudi pren com a referència els nous valors límit de la Directiva europea 2024/2881, de 23 d'octubre de 2024.
El document assenyala que la qualitat de l'aire va millorar el 2024 respecte a l'any anterior i els anys anteriors a la Covid-19, amb una "reducció significativa" dels nivells de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i ozó troposfèric, en percentatges que oscil·len entre el 14 % i el 56 % respecte de les mitjanes del període 2012-2019. Ara bé, amb els valors fixats per la UE que s'han d'assolir abans del 2030, remarquen que l'aire contaminat afecta gairebé dues terceres parts de la població.
L'entitat atribueix la caiguda de la contaminació atmosfèrica el 2024 a l'evolució del sistema energètic. Tot i que el petroli va recuperar l'any passat nivells previs a la pandèmia, remarquen, es va reduir el consum de gas i les fonts renovables van cobrir el 57% de la demanda elèctrica, cosa que va limitar les emissions de les centrals tèrmiques.
Amb la normativa vigent, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits establerts es limita a 185.000 persones a la Plana de Vic i al Prepirineu, i va desbordar a les mateixes zones l'objectiu legal per a la protecció de la vegetació, amb 3.300 quilòmetres quadrats afectats, el 10% del territori. Ara bé, remarquen que si es tenen en compte els valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut i l'objectiu a llarg termini per protegir la vegetació de la UE, l'aire contaminat va afectar el 2024 la totalitat de la població i territori.
Així, les partícules i el diòxid de nitrogen a l'aire van continuar afectant la pràctica totalitat de la població catalana. Les partícules van presentar la pitjor situació, asseguren, a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i la Plana de Vic. Les àrees urbanes de Barcelona i Vallès–Baix Llobregat van incomplir el nou límit legal anual per al 2030 del diòxid de nitrogen, denuncia l'entitat. En el cas de l'ozó, va afectar les àrees suburbanes i rurals a sotavent de Barcelona i Tarragona.
Tercer més càlid des que es tenen registres
Finalment, l'informe assenyala que el 2024 va ser un any humit i el tercer més càlid a l'Estat des d'almenys el 1961. També remarquen que l'estabilitat atmosfèrica hivernal va activar els episodis de contaminació per partícules procedents del nord d'Àfrica i l'alta calor estival va contribuir a l'augment de l'ozó, especialment durant les onades de calor del juliol i agost. Tot això, diuen els ecologistes, "confirma el canvi climàtic com a factor determinant en l'agreujament".
Les peticions dels ecologistes
Vençut fa dos anys i mig el termini perquè tots els municipis de més de 50.000 habitants estableixin zones de baixes emissions, recorden que les mesures implantades estan resultant en general "poc eficaces pel lax accés a aquestes i les sentències rebudes". "L'Ajuntament de Barcelona tampoc no ha actualitzat el seu protocol d'actuació davant dels episodis de mala qualitat de l'aire", apunten. Ecologistes en Acció saluda com un "gran avenç" l'aprovació de la nova Directiva europea de qualitat de l'aire i en demana al govern una ràpida transposició.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.