La Fundació Neus Català aborda la guerra a Ucraïna a la primera sessió del cicle ‘Món en guerra’

La Fundació Neus Català ha organitzat aquest dissabte un debat al Centre Cultural La Model de Barcelona per tractar els impactes que la guerra a Ucraïna ha tingut arran de la invasió russa de febrer del 2022 tant als dos països directament bel·ligerants com a la Unió Europea (UE), i quins escenaris de resolució es plantegen actualment.

L’acte, que ha portat per títol ‘Ucraïna, Rússia, Europa: cap a una guerra perpètua?’, forma part d’un cicle de debats que, amb el nom de ‘Món en guerra’, ha engegat la Fundació Neus Català i que continuarà a la tardor. En aquesta ocasió han participat els periodistes Rafael Poch-de-Feliu i Inna Afinogenova, i Hector Sánchez Mira, secretari general de Comunistes de Catalunya.

En una sala plena a vessar, Poch-de-Feliu ha començat la seva intervenció assegurant "la nostra simpatia està amb totes les víctimes d'aquest conflicte... Però això no ens ha d'impedir examinar les causes d'aquesta guerra.” “En la meva opinió”, ha afegit el veterà corresponsal, “en un 70% és responsabilitat d'Occident, i només en un 30% de Rússia i Ucraïna". Preguntada pels efectes del conflicte, que ha descrit com a “complex”, Inna Afinogenova, al seu torn, ha recordat els antecedents històrics del conflicte, que es remunten als anys noranta, i afirmat que “Occident ha convertit Ucraïna en un polígon militar contra Rússia". Héctor Sánchez Mira ha volgut posar la mirada llarga i la perspectiva marxista en la seva anàlisi, i ha dit que "aquesta guerra és la mostra que les elits capitalistes occidentals ja no tenen la capacitat d'imposar militarment els seus interessos".

Un 70% és responsabilitat d'Occident, i només en un 30% de Rússia i Ucraïna

A la pregunta sobre la cobertura que han realitzat els mitjans de comunicació, Sánchez Mira ha explicat que "es diu que Rússia ha perdut la guerra propagandística, però només ho ha fet a Occident” mentre que “al Sud Global, la propaganda russa ressona amb les idees de descolonització”. “És un drama que Putin esdevingui un referent antiimperialista", ha lamentat el secretari general de Comunistes de Catalunya. Segons Poch-de-Feliu, pel que fa a Rússia, “la mentalitat dels principals mitjans russos afavoreix la militarització del país” i fa que la ciutadania cregui “que cal un gran exèrcit per fer-se respectar”. Afinogenova ha lamentat la “simplificació” que tot sovint es pot veure als mitjans de comunicació, també els espanyols i europeus, que han adoptat una narrativa adreçada a “justificar les despeses de guerra” que demana l’OTAN i els EUA.

Sánchez Mira ha assegurat a l’hora de parlar futurs escenaris que "Rússia no té la capacitat de conquerir Ucraïna però tampoc té incentius per aturar-se... Té l'experiència d'acords previs que no s'han complert". Afinogenova ha declarat que no comparteix “la lectura triomfal que es fa des de Rússia” i segons la qual s'ha vençut a les sancions, i que l’anomenat 'keynesianisme militar' que porta a terme des de fa uns anys no ha resolt els problemes econòmics que afecten al país i que són cada cop més perceptibles.